Campanya del Quert
La campanya del Quert o les operacions sobre el riu Quert, fou el nom donat a una sèrie d'actuacions militars espanyoles a la regió del riu Quert (Uadi Quert, Wadi Kert) al Marroc entre 1911 i 1915.
El governador de Melilla general José García Aldave, seguint la política del seu antecessor José Marina Vega, va buscar l'amistat dels notables i caps de les cabiles, per aconseguir una penetració pacifica al Rif. Així semblava, fins que el dia 24 d'agost de 1911 la comissió topogràfica de l'estat fou atacada al riu Quert, prop d'Izhafen.
García Aldave va ordenar represàlies contra els culpables i va concentrar un contingent a Tauriat-Zag, sota el comandament del general Francisco Larrea Liso. Com que les negociacions d'aquest amb alguns caids per obtenir el càstig dels culpables no van tenir resultat, Larrea va ocupar Izhafen i les altures de Tumiat, a la vora. Les forces espanyoles van creuar el riu el 20 i 30 d'agost i van arrasar els poblets de Ulad-Ali i Haddu Abser on vivien els suposats agressors. El dia 31 d'agost Larrea es va dirigir a Imarufen i Texdra, i l'endemà va ocupar els turons de Talusits, tot a la riba del Quert. Els dies 2, 3, i 4 de setembre fou atacat a trets per les harques, que el dia 5 de setembre van atacar directament, sent rebutjades, però repetint l'atac el dia 7 de setembre.
Després d'uns dies de tranquil·litat es va ordenar evacuar els turons Talusits que no eren importants estratègicament (dia 11 de setembre); els cabilencs ho van considerar una debilitat i van atacar el dia 12 de setembre; el general Orozco va haver d'utilitzar totes les seves forces per rebutjar als marroquins a l'altra costat del riu.
La divisió de Melilla sota comandament del general Salvador Díaz Ordóñez, amb reforços rebuts de la península, va ocupar el dia 14 de setembre les posicions a Izhafen, Imarufen, Texdra i Ihadumen que va fortificar fins el dia 20 de setembre en què foren atacats, però els cabilencs foren rebutjats i van haver de passar altre cop el riu, i no es van reproduir atacs durant el setembre.
L'octubre el govern va decidir passar el riu per exercir represàlies des de Souk al-Zebuya fins a Ifratuata. El dia 7 d'octubre va sortir d'Imarufen una columna dirigida per Miguel Primo de Rivera Orbaneja que va ocupar els turons de Ifratuata; ferit Primo de Rivera va agafar el comandament el coronel Tomasetti. A la nit del 7 al 8 fou atacat i el dia 8 d'octubre al matí es va retirar cap a Imarufen sense ser fustigat. D'altra banda una columna manada per Orozco es va dirigir a Souk al-Zebuya, va derrotar a les harques i va passar el riu, arribant fins el llogaret de Bartuar i els turons de Tikermin. Considerant que ja s'havia castigat prou a les cabiles de l'altra costat del riu, es va ordenar la retirada d'Orozco. En realitat la jornada havia suposat moltes baixes pels espanyols i havia tingut molt poc efecte en les cabiles que el dia 14 tornaven a atacar i en la lluita va morir el general Ordóñez. El dia 20 d'octubre es va repetir l'atac a Imarufen i Izhafen, però després els combats van baixar de intensitat.
Una calma quasi total es va viure tot el novembre i desembre, fins el dia 21 d'aquest mes en què la harca de Bu-Ermana, a 10 km del riu, i el dia 22 de desembre va enfrontar al coronel Aizpuru a Beni Fahlan, prop de Ras Medua. Al-Mizzian, cap de la harca, tenia el propòsit d'ocupar les altures de Kalaia-Taxuda per caure des de aquí sobre Nador. El dia 23 de desembre va atacar Tauriat-Zag, riu avall i una mica allunyada, que va poder ser auxiliada a temps. El dia 25 de desembre el general Aguilera, successor en el comandament del general Ordóñez, va enviar al coronel Serra per restablir les comunicacions entre les forces espanyoles tallades per l'ocupació de l'altura de Tauriat-Buxi pels marroquins, i encara que es va completar amb èxit la harca no va retornar a l'altre costat del riu. El dia 26 de desembre Aguilera va enviar 5 columnes amb objectiu final al turó de Izarrora, que fou assolit per totes les columnes excepte la del general Ros que va haver de combatre a Tauriat i al riu Bohna i es va haver de dirigir al pla de Sammar on fou sorprès per la harca i lliurant un combat ferotge que només va acabar quan Ros va ser auxiliat per dues de les altres columnes, i la harca va creuar el riu abandonat el territori de la cabila de Beni Bugader on havien estat operant principalment.
El 17 de gener el general García Aldave va ordenar avançar cap a la plana de Al-Garet dels Beni Bu-Iahie, a tocar del territori de la cabila Beni Mtalsa. La marxa no va tenir dificultats i es va ocupar la posició del Mont Arruit on es va establir Larrea, amb la missió de contactar amb els notables i continuar la política d'atracció. El dia 19 de febrer va haver de fer una operació ofensiva de prevenció al Souk Tenain, els habitants del qual es van sotmetre.
El mes de març es va fer una operació el dia 22 entre Uad-Ganen i Sammar i es van ocupar altre cop el turons de Tumiat prop de per on les harques passaven el riu; quan la columna del general Navarro es retirava cap a Harxa va caure en una emboscada, però va derrotar els atacants. El maig, davant d'un possible atac a Souk Zebuya, el general Navarro i el coronel Berenguer (aquest amb forces indígenes) foren enviats a inspeccionar la zona i van lliurar un fort combat el dia 15 de maig a Allal Kadur, en la que va morir el cap de la resistència Al-Mizzian; després d'això la harca es va dissoldre aviat, i ja no hi van haver més atacs.
El 27 d'octubre de 1913, sent comandant general de Melilla el general Francisco Gómez Jordana, que com a cap d'estat major havia dissenyat la estratègia del 1912, foren ocupades les posicions de Ifrit-Aixa (quasi al límit de la Guelaya), Mtalsa i Beni-Buays.
L'any següent, en tres operacions fetes el 14 de maig, 8 de juny i 23 de juny de 1914, es van ocupar Ziota i Teztutin que garantien el domini de la planura del Garet d'uns 600 km², tancada al sud per les muntanyes Garet, al nord per les muntanyes Bucherich i a l'oest pel grup muntanyós de Teztutin.
El 17 de maig de 1915 Jordana va ordenar creuar el riu i ocupar les altures de Tikermin, dominant la planura del mateix nom, sense cap baixa espanyola però amb 50 morts entre la tropa indígena. El 6 de juny es va ocupar el massís de Hassi-Berkan a la riba esquerra del Muluya, ja prop de la zona de influencia francesa. El 29 de juny tres columnes que van sortir de Aruad, Monte Arruit i Kuirat-Lutta van ocupar la posició de Is-Usaga que dominava els passos de l'altiplà anomenat Guerruco, al sud de Al-Garet, el que facilitava la progressió cap al interior del Rif. La cabila nòmada i guerrera dels Beni Bu-Tahi es va sotmetre sense lluita.