Cançó monòdica
La cançó monòdica és un gènere musical propi de l'edat mitjana. Presenta una estructura per estrofes, acompanyades freqüentment, però no de forma obligatòria, d'una tornada, la melodia de la qual pot estar o no lligada a la de la resta de les estrofes. La mètrica es construeix tant des del punt de vista de les síl·labes com dels versos, que poden tenir una longitud variable (polimetria) o igual en tots ells (isometria). L'estrofa més usada i elaborada consta de vuit versos decasíl·labs.
Història
A pesar que l'origen d'aquest gènere segueix sent desconegut, la forma que evoluciona i s'organitza està bastant bé estudiat. És possible que existís des de l'època de Carlemany, però no es va estructurar fins al 1100. A França, té el seu apogeu en els segles XII i XIII, fins que va ser destronada per la música polifònica. No obstant això, a Alemanya va sobreviure fins a més tard gràcies als Minnesänger (literalment "chantres de l'amor cortès") i després dels Meistrersinger ("mestres cantors") fins al final del Renaixement. Amb la pastourelle, forma galant i popular, la cançó monòdica s'integra en els jocs, una forma de teatre medieval que la seva obra més coneguda és sens dubte el Jeu de Robin et Marion (Joc de Robin i Marion, 1282[?]) de l'últim dels trovers, Adam de la Halle. En els temps moderns, la cançó monòdica a capella pot existir, però de forma excepcional (sobre l'escenari, per exemple, per a provocar un efecte dramàtic).
Compositors i obres
El títol d'una cançó monòdica ve donat pel íncipit, és a dir, les primeres paraules del text. És de destacar que moltes vegades només ens ha arribat el text de les cançons, sobretot en el cas dels trobadors. Aquestes eren recopilades en els "cancioneros", antologies manuscrites dels segles XIII i XIV(Cancionero de Saint-Germain-donis-Prés, el Cancionero de Milà, etc.)
Els trobadors més destacats de cançons monòdiques són:
- Guillem IX de Poitiers (1071-1127)
- Bernat de Ventadorn (primera mitat del segle XII)
- Marcabrú (mitjans del segle XII)
- Jaufré Rudel (mitjans del segle XII)
- Gaucelm Faidit (finals del segle XII)
- Bertran de Born (1140[?]-1215[?])
Trovers destacats:
- Chrétien de Troyes (vers 1135-1183)
- Blondel de Nesles (segona meitat del segle XII)
- Gace Brulé (1160[?]-1213)
- Conon de Béthune (mort vers el 1220)
- Teobaldo de Navarra (1201-1253)
- Jean Bretel (1210-1272)
- Adam dela Halle (vers el 1237-1286)
Bibliografia
- Los géneros musicales (Una visión diferente de la historia de la música) GÉRARD DENIZEAU Ediciones Robinbook S.L., Barcelona ISBN 978-84-96924-46-8