Castellbisbal
| |||
| Localització | |||
|
<div style="position: relative; border: 1px solid none; padding: 0px; width: 300px; height:Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; margin:0"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; float: left; clear: left"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; padding:0"> [[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Castellbisbal is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5xPlantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Castellbisbal|link=|alt=]] <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; left: 0px; margin:0; padding: 0;"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; float: left; clear: left"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; padding:0">  <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> <div style="position: absolute; z-index: 2; left: Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; width:Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; margin:0; padding: 0;">
| |||
| Municipi del Vallès Occidental | |||
 | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental | ||
| Gentilici | Castellbisbalenc, castellbisbalenca | ||
| Superfície | 31,2 km² | ||
| Altitud | 132 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|28|Plantilla:Puntdecimal|N|1|58|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}} | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
18 Conxi Llurba (CiU) | ||
| Codi postal | 08755
| ||
| Codi territorial | 080543
| ||
Castellbisbal és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Es troba situat al marge esquerre del riu Llobregat, en la seva confluència amb la riera de Rubí.
L'origen del terme Castellbisbal prové de la unió dels termes "castell" i "bisbe".
Entitats de població
En tractar-se d'un municipi extens, en una àrea geogràficament abrupta, de tradició agrícola i actualment industrials, situada prop de nuclis de comunicació estratègics, s'ha afavorit l'aparició de nuclis població dispersos, com urbanitzacions i nombrosos polígons industrials:
Demografia
La proximitat a Barcelona i les bones comunicacions, unides a l'expansió territorial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona han provocat un fort creixement demogràfic del municipi en els darrers anys, assolint la xifra d'11.272 el 2006.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història
Prehistòria
Els habitants més antics dels quals es tenen proves de la seva existència en el terme que ara ocupa Castellbisbal, daten del 2000 a. C. Al 1953 es va produir un lliscament de terres que van deixar al descobert un parell d'esquelets i restes de ceràmica local cuita en foguera, que actualment es troben exposats al Museu de Molins de Rei.
Època romana
Durant l'època romana va haver dos assentaments. Un a la Riera de Salzes, on incineraven els cadàvers. I un altre al pla de confluència de la Riera de Rubí amb el riu Llobregat, on enterraven els morts sota tègules de terra cuita. A part, s'han trobat restes d'una pedrera a la urbanització de Comte de Sert, així com els traços de l'antiga Via Augusta, que vorejava el Riu Llobregat, creuant-lo pel pont del Diable.
Edat mitjana
El poble es deia Ben Viure fins a la meitat del segle XII,[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] llavors van començar a anomenar-lo Castell del Bisbe per ser feudatari de la seu barcelonina, d'on va derivar fins l'època actual el nom de Castellbisbal.
El tercer document escrit en català després del Forum Iudicum i Les Homilíes d'Organyà és el Capbreu de les rendes, drets feudals i tributs, pertanyents al Bisbe de Barcelona en el Castell Bisbal en lo Llobregat, data de l'any 995 a 1010 d. C. i està dipositat en l'arxiu de la Catedral de Barcelona Liber Antiquitatis Ecclesie Cathedralis vol.IV, foli 69, doc.num. 195. Aquest escrit ens parla de les rendes i tributs que havien de pagar els terratinents a l'episcopat de Barcelona (gallines, cames de carn salada, blat de moro... i una tercera part de l'herència que deixessin els difunts).
El 1051, el bisbe Gilabert de Barcelona ordenà reconstruir l'església parroquial, dotant-la d'un terme coincident amb el del castell termenat. Aquest temple el va destruir un incendi el 1167.
El primer senyor del castell, conegut, era de la família dels Castellvell, 1045. Ramon Beremon fou el primer dels Castellbisbal, 1137 i Arnau d'Orcau l'últim, 1472.
El rei Joan II lliurà el castell a la família Requesens, i mentre n'era senyora Mència, va manar construir l'actual temple de Sant Vicenç de Castellbisbal, 1580-1592. Convertits els senyors del castell en noblesa de palau, van anar a residir a la cort reial, allunyant-se dels senyorius. Altres senyors foren els Fajardo, 1650, els Álvarez de Toledo, 1727, i finalment la comtessa de Sobradiel, 1860.
El poble, amb els contractes de rabassa morta de finals del 700, havia adquirit protagonisme. El terme va quedar dividit en 26 hisendes, cadascuna amb la corresponent casa pairal on residien els propietaris, mentre els treballadors rabassaires ho feien al poble. El 1790, Castellbisbal tenia 300 habitants; el 1847, arribava a 620; i el 1877 va créixer fins als 1.465.
Época moderna
.JPG)
El 1860 el ferrocarril travessava el terme. Aquesta empenta la va frenar l'estrall de la fil·loxera que anorreà el terme i la gent hagué d'emigrar. Amb molt d'esforç van replantar la vinya.
Del 1900 fins la Guerra Civil espanyola el poble passa per una bona època i es construeixen l'estació i la carretera, creen la companyia del gas, posen l'aigua corrent i l'enllumenat elèctric, funden el club de futbol, la fassina i posen el primer telèfon. També s'opera un canvi en el cultiu de la vinya i es planten camps de fruiters al secà i horts al regadiu. A més es comença a comerciar.
Durant els set mesos de la Guerra Civil, que se li va canviar el nom del poble pel de Fruiters. La postguerra resultà llarga i famolenca, amb la pèrdua d'associacions i costums.
Cap als anys 60 comença la industrialització del terme, l'arribada d'una gran quantitat d'immigrants espanyols i la fi de la pagesia.
Aquest creixement industrial ha continuat fins a l'actualitat, on durant a partir del 2000 la població immigrant de fora de l'estat espanyol ha crescut molt.
Monuments destacats
Del municipi n'és conegut el Pont del Diable, que travessa el riu Llobregat entre els termes de Castellbisbal i Martorell a l'altura del nucli antic d'aquesta última localitat. L'actual és tracta d'una reconstrucció realitzada l'any 1963 d'un pont gòtic del 1289 (d'un sol arc per evitar les riuades), sobre una base romana. Formava part del calçat de la Via Augusta.
L'església de Sant Vicenç, datada del segle S.XVI.
A Can Pedrerol de Baix hi ha la capella de Sant Quintí
També cal destacar el Museu Municipal de la Pagesia.[1]
Transport i comunicacions
Per la població hi travessen la autovia A-2 (Barcelona-Lleida) i la AP-7 (o Autopista del Mediterrani).
Per ferrocarril, hi ha dues opcions:
- Les línies de Rodalies Renfe Operadora R4 (Sant Vicenç de Calders - Manresa) i R8 (Granollers Centre - Martorell) tenen parada a l'estació de Castellbisbal.
- La línia de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) té una parada dins el terme municipal, Martorell Vila | Castellbisbal. Aquesta estació queda dins la ruta de les línies S4 (Barcelona-Pl. Espanya) fins Olesa de Montserrat i la S8 Barcelona (Pl. Espanya) fins Martorell-Enllaç.
Tot i que no està previst construir-hi cap estació, l'AVE travessa el municipi. Les obres de la construcció de la línia han causat la mort de diversos treballadors i així mateix es van originar esllavissades prop de l'entorn de l'urbanització Costablanca.
Entitats
- Assemblea de joves de Castellbisbal
- Club Bàsquet Castellbisbal
- Club Korfbal Castellbisbal
- Diables de Castellbisbal
- Esplai Gatzara
- Gegants de Castellbisbal
- Granja Garrafot
- Orquestra Clàssica Castellbisbal
Referències
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pagina web de l'Urbanitzacio de Can Santeugini
- Pàgina web de la Parròquia de Sant Vicenç
- http://www.paginadeinicio.com.mx/videotube/viewvideo.php?id=MqBLWvkm7kE Imatges de l'incendi que l'any 2005 va arrassar part de l'àrea boscosa entre el terme i la urbanització de Can Santeugini, afectant especialment a aquesta última.
- http://premsa.gencat.net/wai/1017.26879.html Nota de premsa informant de la mort de treballadors dins el terme municipal durant la construcció de l'AVE.
- Mapa, carrerer, guia urbana i ortofotografies de Castellbibal, així com altra informació territorial servida amb protocol WMS (Open Geospatial Consortium)