Vés al contingut

Renfe Operadora

De Viki.cat
Aquest article tracta sobre Renfe Operadora creada el 2005. Vegeu-ne altres significats a «Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles».
Renfe Operadora
TipusOrganisme Públic
SectorFerrocarril
PredecessoraRed Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Fundada1 de gener de 2005
Fundador(s)Govern espanyol
SeuMadrid, Espanya Espanya
Àrea de serveiEspanya
Persones clauJosé Salgueiro Carmona (President)
ServeisExplotació de ferrocarrils.
Propietari(s)Govern espanyol
DivisionsRodalies
Mitjana Distància
Alta Velocitat.

Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.

L'empresa va ser creada com una escissió de RENFE que es va separar en dos organismes separats per complir les directives europees sobre la liberalització del mercat del ferrocarril. Així doncs Renfe Operadora és l'encarregada de l'explotació del transport i ADIF és l'organisme estatal gestor de les infraestructures (vies i estacions), que posa les regles del mercat exercint d'institució reguladora, i és la concessionària dels serveis als operadors (Renfe Operadora entre d'altres) en un teòric mercat de lliure competència sobre la infraestructura ferroviària espanyola.

Tradicionalment Renfe ha ofert serveis en línies d'ample ibèric fins la construcció de línies d'alta velocitat a Espanya d'ample estàndard, des de l'1 de gener de 2013 també gestiona els serveis de les vies estretes de l'antiga Feve, que s'ha dissolt per concentrar en Renfe Operadora els serveis públics estatals.[1]

Cronologia

  • El 1 de gener de 2005, es crea l'empresa Renfe Operadora a partir de la divisió de RENFE. Renfe Operadora s'encarregarà de la gestió i l'explotació del transport. Aquesta divisió es feu per complir
  • El 20 de febrer de 2008 arriba l'AVE a Barcelona.
  • L'1 de gener de 2013 es fa càrrec dels serveis a les vies estretes de la dissolta Feve.

Serveis

Els serveis de Renfe Operadora és poden distingir en serveis d'altes prestacions (trens d'alta velocitat) o serveis de línies convencionals i a la vegada serveis de rodalia, mitjana distància o llarga distància:

A més dels serveis a passatgers també disposa de Serveis de Mercaderia i Logística.

La Renfe Operadora a Catalunya

Unitat Civia
Serie 440 estacionat a L´Hospitalet de Llobregat

Les cinc línies de rodalia de Renfe operadora que travessen Barcelona i tota l'àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. No obstant això, en general, les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois es difícil.

Per altra banda, també hi ha un gran nombre de serveis regionals que enllacen Barcelona amb les poblacions més distants de la capital catalana, els quals també són àmpliament utilitzats per a realitzar desplaçaments intercomarcals, si bé la distribució radial de la xarxa ferroviària dificulta certs desplaçaments obligant a transbordar, en alguns casos, a Barcelona.

Línies de Renfe Operadora Rodalies

Rodalies Barcelona
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Article principal
Molins de Rei Maçanet-Massanes Badalona · Mataró · Calella · Blanes Línia 1
Sant Vicenç de Calders Maçanet-Massanes Vilanova i la Geltrú · Castelldefels · Barcelona · Granollers Centre · Sant Celoni Línia 2
L'Hospitalet de Llobregat Vic Barcelona-Sants · Granollers-Canovelles · La Garriga Línia 3
Sant Vicenç de Calders Manresa Vilafranca del Penedès · Martorell · Molins de Rei · Barcelona-Sants · Sabadell · Terrassa Línia 4
BCN-Sant Andreu Arenal Cerdanyola-Universitat Barcelona-Torre del Baró · Montcada-Bifurcació · Montcada i Reixac-Manresa · Montcada i Reixac-Sta.Maria · Cerdanyola del Vallès Línia 7

Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)

Xarxa ferroviària de Catalunya (RENFE i FGC)
Serveis de regionals
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermitges
Barcelona-Sants Portbou /
Cervera de la Marenda
Sant Celoni · Girona · Figueres
L'Hospitalet de Llobregat Lleida Pirineus Sabadell · Manresa · Calaf · Cervera · Mollerussa
Barcelona França Roda de Barà · Valls · Montblanc
Tarragona · Reus · Montblanc
Barcelona França Riba-roja d'Ebre Tarragona · Reus · Móra la Nova · Flix
Barcelona França Tortosa Tarragona · Salou · (expedicions a Vinaròs i València-Nord)
[1] L'Hospitalet de Llobregat La Tor de Querol Ripoll · Ribes de Freser · La Molina · Puigcerdà
34 Barcelona França Saragossa-Delicias Tarragona · Reus · Riba-roja d'Ebre · Casp
[2] Lleida Pirineus La Pobla de Segur Balaguer · Tremp
38 Lleida Pirineus Saragossa-Delicias Montsó
LAV Madrid-Barcelona
Avant Lleida Pirineus Barcelona-Sants Camp de Tarragona
  1. ^ Aquesta línia fou traspassada a la U.N. de Rodalies Barcelona i es considera una prol·longació de la R3.
  2. ^ Aquesta línia fou traspassada a FGC però ADIF i Renfe operadora l'exploten mitjançant convenis i acords.[2]

La Renfe al País Valencià i Múrcia

Talgo 350
Trens regionals i de rodalia del País Valencià

Al País Valencià hi ha 7 línies de rodalia Renfe Operadora, de les quals 6 pertanyen al nucli de València i 1 al nucli d'Alacant/Múrcia. Les 6 de València són:

Línies de Renfe Operadora Rodalies València

Rodalia Rodalies València
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Observacions Article principal
C1 València-Nord Gandia /
Platja i Grau de Gandia
Silla · Cullera (via doble fins Cullera, electrificada) Línia 12
C2 Moixent Alzira · Xàtiva (via doble, electrificada) Línia 23
C3 València - Sant Isidre1 Utiel Aldaia · Bunyol (via única, sene electrificar) Línia 34
C4 Xirivella - l'Alter - (via única, sense electrificar) Línia 45
C5 València-Nord Caudiel Sagunt · Segorbe (via doble electrificada fins Sagunt,
via única sense electrificar fins Caudiel)
Línia 5
C-6 Rodalies València Castelló de la Plana Sagunt · Vila-real (via doble electrificada) Línia 6
  1. A causa de les obres d'alta velocitat a la ciutat de València els trens de la línia 3 i 4 provisionalment ja no surten des de l'estació de València-Nord.
  2. Està previst que es desdoble el tram entre Cullera i Xeraco.
  3. Via doble només fins Xàtiva, de Xàtiva fins Vallada via única, i de Vallada a Moixent, via doble.
  4. Està previst que es desdoble i electrifique fins a Bunyol, i posteriorment electrificar-se fins a Requena.
  5. Aquesta línia desapareixerà quan entre en funcionament el metro que arriba a l'Aeroport.

Línies de Renfe Operadora Rodalies Alacant-Múrcia

La línia del nucli d'Alacant connecta Alacant amb Elx, Callosa, Oriola i Múrcia. És de via única i sense electrificar

Rodalia Rodalies Alacant-Múrcia
Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Observacions
C1 Alacant Terminal Múrcia del Carme Oriola  · Elx-Carrús  · San Gabriel
C2 Múrcia del Carme Àguiles Librilla  · Lorca-Sutullena  · Jaravía
C3 Alacant Terminal Sant Vicent del Raspeig Universitat d'Alacant Només hi ha tres estacions

Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)

Classe 120
Trens regionals del País Valencià
Mitjana Distància
AP Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Observacions
València - Nord Cartagena Xàtiva  · Villena  · Alacant  · Múrcia
Alacant Terminal Ciudad Real Villena  · Almansa  · Albacete  · Alcázar de San Juan
València - Nord Ciudad Real Xàtiva  · Albacete  · Alcázar de San Juan
València - Nord Alcoi Xàtiva
València - Nord Madrid Bunyol  · Requena  · Conca
València - Nord Osca Sagunt  · Sogorb  · Terol  · Calamocha  · Cariñena  · Saragossa
València - Nord Tortosa /
Barcelona-Sants
Sagunt  · Castelló  · Vinaròs /
les anteriors i a més: Salou  · Tarragona
Línia Ca1 a Catalunya

Línies de via estreta

Recorregut
Regionals R1 Ferrol-Oviedo-Gijón
R2 Oviedo-Santander
R3 Santander-Bilbao
R4 Lleó-Bilbao
Galícia F1 Ferrol-Ortigueira
Astúries F4 Gijón-Cudillero
F5 Gijón-Laviana
F6 Oviedo-Infiesto
F7 Oviedo - San Esteban de Pravia
F8 Caudal-Aller
Cantàbria F1 Santander - Cabezón de la Sal
F2 Santander-Liérganes
País Basc F-1 Bilbao-Balmaseda
Castella i Lleó F1 Lleó-Guardo
Múrcia F1 Cartagena - los Nietos

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Ana Pastor anuncia la liberalización del transporte ferroviario a partir de julio de 2013». La Vanguardia, 20-07-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
  2. ↑ Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs  PDF(castellà)