Renfe Operadora
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Aquest article tracta sobre Renfe Operadora creada el 2005. Vegeu-ne altres significats a «Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles». |
Plantilla:Infobox Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.
L'empresa va ser creada com una escissió de RENFE que es va separar en dos organismes separats per complir les directives europees sobre la liberalització del mercat del ferrocarril. Així doncs Renfe Operadora és l'encarregada de l'explotació del transport i ADIF és l'organisme estatal gestor de les infraestructures (vies i estacions), que posa les regles del mercat exercint d'institució reguladora, i és la concessionària dels serveis als operadors (Renfe Operadora entre d'altres) en un teòric mercat de lliure competència sobre la infraestructura ferroviària espanyola.
Tradicionalment Renfe ha ofert serveis en línies d'ample ibèric fins la construcció de línies d'alta velocitat a Espanya d'ample estàndard, des de l'1 de gener de 2013 també gestiona els serveis de les vies estretes de l'antiga Feve, que s'ha dissolt per concentrar en Renfe Operadora els serveis públics estatals.[1]
Cronologia
- El 1 de gener de 2005, es crea l'empresa Renfe Operadora a partir de la divisió de RENFE. Renfe Operadora s'encarregarà de la gestió i l'explotació del transport. Aquesta divisió es feu per complir
- El 20 de febrer de 2008 arriba l'AVE a Barcelona.
- L'1 de gener de 2013 es fa càrrec dels serveis a les vies estretes de la dissolta Feve.
Serveis
Els serveis de Renfe Operadora és poden distingir en serveis d'altes prestacions (trens d'alta velocitat) o serveis de línies convencionals i a la vegada serveis de rodalia, mitjana distància o llarga distància:
- Renfe Rodalies (Astúries, Barcelona, Bilbao, Cadis, Madrid, Màlaga, Múrcia-Alacant, Santander, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València).
- Serveis de via estreta de l'antiga Feve.
- Mitjana Distància Renfe:
- diferents serveis convencionals (A, Ca, G, L i R).
- Renfe Avant (trens d'alta velocitat).
- Llarga Distància Renfe:
- diferents serveis convencionals.
- mixtos (trancorren per línies destinades a l'AVE i per línies convencionals).
- Alta Velocitat Espanyola.
A més dels serveis a passatgers també disposa de Serveis de Mercaderia i Logística.
La Renfe Operadora a Catalunya
Les cinc línies de rodalia de Renfe operadora que travessen Barcelona i tota l'àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. No obstant això, en general, les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois es difícil.
Per altra banda, també hi ha un gran nombre de serveis regionals que enllacen Barcelona amb les poblacions més distants de la capital catalana, els quals també són àmpliament utilitzats per a realitzar desplaçaments intercomarcals, si bé la distribució radial de la xarxa ferroviària dificulta certs desplaçaments obligant a transbordar, en alguns casos, a Barcelona.
Línies de Renfe Operadora Rodalies
Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)
- ^ Aquesta línia fou traspassada a la U.N. de Rodalies Barcelona i es considera una prol·longació de la R3.
- ^ Aquesta línia fou traspassada a FGC però ADIF i Renfe operadora l'exploten mitjançant convenis i acords.[2]
La Renfe al País Valencià i Múrcia
Al País Valencià hi ha 7 línies de rodalia Renfe Operadora, de les quals 6 pertanyen al nucli de València i 1 al nucli d'Alacant/Múrcia. Les 6 de València són:
Línies de Renfe Operadora Rodalies València
| Rodalia Rodalies València | |||||
| Origen/Destinació | Origen/Destinació | Parades intermèdies | Observacions | Article principal | |
|---|---|---|---|---|---|
| C1 | València-Nord | Gandia / Platja i Grau de Gandia |
Silla · Cullera | (via doble fins Cullera, electrificada) | Línia 12 |
| C2 | Moixent | Alzira · Xàtiva | (via doble, electrificada) | Línia 23 | |
| C3 | València - Sant Isidre1 | Utiel | Aldaia · Bunyol | (via única, sene electrificar) | Línia 34 |
| C4 | Xirivella - l'Alter | - | (via única, sense electrificar) | Línia 45 | |
| C5 | València-Nord | Caudiel | Sagunt · Segorbe | (via doble electrificada fins Sagunt, via única sense electrificar fins Caudiel) |
Línia 5 |
| C-6 Rodalies València | Castelló de la Plana | Sagunt · Vila-real | (via doble electrificada) | Línia 6 | |
- A causa de les obres d'alta velocitat a la ciutat de València els trens de la línia 3 i 4 provisionalment ja no surten des de l'estació de València-Nord.
- Està previst que es desdoble el tram entre Cullera i Xeraco.
- Via doble només fins Xàtiva, de Xàtiva fins Vallada via única, i de Vallada a Moixent, via doble.
- Està previst que es desdoble i electrifique fins a Bunyol, i posteriorment electrificar-se fins a Requena.
- Aquesta línia desapareixerà quan entre en funcionament el metro que arriba a l'Aeroport.
Línies de Renfe Operadora Rodalies Alacant-Múrcia
La línia del nucli d'Alacant connecta Alacant amb Elx, Callosa, Oriola i Múrcia. És de via única i sense electrificar
| Rodalia Rodalies Alacant-Múrcia | ||||
| Origen/Destinació | Origen/Destinació | Parades intermèdies | Observacions | |
|---|---|---|---|---|
| C1 | Alacant Terminal | Múrcia del Carme | Oriola · Elx-Carrús · San Gabriel | |
 |
Múrcia del Carme | Àguiles | Librilla · Lorca-Sutullena · Jaravía | |
| C3 | Alacant Terminal | Sant Vicent del Raspeig | Universitat d'Alacant | Només hi ha tres estacions |
Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)
| Mitjana Distància | ||||
| AP | Origen/Destinació | Origen/Destinació | Parades intermèdies | Observacions |
|---|---|---|---|---|
 |
València - Nord | Cartagena | Xàtiva · Villena · Alacant · Múrcia | |
 |
Alacant Terminal | Ciudad Real | Villena · Almansa · Albacete · Alcázar de San Juan | |
 |
València - Nord | Ciudad Real | Xàtiva · Albacete · Alcázar de San Juan | |
 |
València - Nord | Alcoi | Xàtiva | |
 |
València - Nord | Madrid | Bunyol · Requena · Conca | |
 |
València - Nord | Osca | Sagunt · Sogorb · Terol · Calamocha · Cariñena · Saragossa | |
 |
València - Nord | Tortosa / Barcelona-Sants |
Sagunt · Castelló · Vinaròs / les anteriors i a més: Salou · Tarragona |
Línia Ca1 a Catalunya |
Línies de via estreta
| Recorregut | ||
|---|---|---|
| Regionals | R1 | Ferrol-Oviedo-Gijón |
| R2 | Oviedo-Santander | |
| R3 | Santander-Bilbao | |
| R4 | Lleó-Bilbao | |
| Galícia | F1 | Ferrol-Ortigueira |
| Astúries | F4 | Gijón-Cudillero |
| F5 | Gijón-Laviana | |
| F6 | Oviedo-Infiesto | |
| F7 | Oviedo - San Esteban de Pravia | |
| F8 | Caudal-Aller | |
| Cantàbria | F1 | Santander - Cabezón de la Sal |
| F2 | Santander-Liérganes | |
| País Basc | F-1 | Bilbao-Balmaseda |
| Castella i Lleó | F1 | Lleó-Guardo |
| Múrcia | F1 | Cartagena - los Nietos |
Vegeu també
Referències
- ↑ «Ana Pastor anuncia la liberalización del transporte ferroviario a partir de julio de 2013». La Vanguardia, {{#invoke:data|data_format|20 de juliol de 2012|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs Fitxer:Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF(castellà)
| |||||||||||||||||