Cappont

Cappont
Barri de Lleida
Vista de Cappont des de la Seu Vella Vista de Cappont des de la Seu Vella
Estat • Autonomia • Província • Municipi	Espanya Catalunya Lleida Lleida
Superfície	2,1 km²
Altitud	145 msnm
Població (2008) • Densitat	11.612 hab. 5.529,52 hab/km²
Coordenades	{{#invoke:Coordenades\|coord}}{{#coordinates:41\|36\|Plantilla:Puntdecimal\|N\|0\|37\|Plantilla:Puntdecimal\|E\|type:city_region:ES-CT\|primary\|name=}}
Codi postal	`25001`

Cappont (o Cap-Pont) és un barri de la ciutat de Lleida, al marge esquerre del riu Segre. L'any 2008 tenia 11.612 habitants.^[1] El nom del barri prové del concepte bèl·lic cap de pont, que és el terreny que un exèrcit aconsegueix ocupar a un enemic situat a l'altra banda d'un riu. També pot provenir del mot cappont, que significa "cap o extrem d'un pont" i s'aplica especialment per referir-se a la banda per accedir a la qual s'ha construït. Així doncs, Cappont seria el cappont de Lleida perquè es troba a l'altra banda del Pont Vell, una infraestructura que ha tingut diverses estructures al llarg del temps però que s'ha mantingut en el mateix indret des de l'època romana.^[2] Els termes Cap-pont o Cap-Pont, amb guionet, podrien correspondre a una evolució recent del concepte cap de pont. Oficialment, i seguint les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, el terme correcte és Cappont , que és el que figura al Nomenclator Oficial de Catalunya, i és l'emprat per l'Ajuntament de Lleida, el Col·lectiu Cultural Cappont i d'altres institucions. Tot i això, el topònim amb guionet encara és utilitzat i es pot veure en alguns espais públics.

Geografia

Cappont té una extensió aproximada de dos km2 i és delimitat pel riu Segre al nord, el canal de Seròs i la via ferroviària a l'est i la carretera N-IIa al sud i a l'oest.^[3]

S'ubica fora del perímetre de les antigues muralles de la ciutat i a l'antigor l'envoltava l'areny major del riu.

Cappont limita amb la Bordeta, l'altre gran barri del marge esquerre de Lleida.

Els carrers i places de Cappont

La Plaça d'en Bores dóna la benvinguda al barri si s'entra des del Pont Vell. La plaça, precisament, s'anomena així en honor de l'enginyer Josep Bores i Romeu, autor del Pont Vell de 1911. Des d'aquest mateix indret hom entra als Camps Elisis i s'inicia l'Avinguda de les Garrigues, principal arteria del barri. Aquesta és una avinguda d'uns 1,4 km de llargària i connecta Cappont amb la Bordeta. Deu el seu nom perquè a l'antigor era el vial amb el que s'accedia a Lleida venint des de les Garrigues. L'Avinguda de les Garrigues divideix el barri en dues meitats diferenciades.

L'actual Avinguda Tarradellas era coneguda anteriorment com Avenida de los Mártires, ja que era un dels indrets on les tropes republicanes executaven enemics del bàndol franquista. Va formar part de l'antiga carretera de Barcelona, la Nacional II, fins que a la dècada dels 70 es construí un nou pont sobre el Segre que en desvià el recorregut i evità el trànsit pel centre de la ciutat. La riuada del 1982 va malmetre bona part dels habitatges del carrer i els veïns van haver d'abandonar-lo. No obstant, les llars foren ocupades per famílies d'ètnia gitana, constituint unes de les zones més degradades de la ciutat. Els gitanos foren reallotjats durant la segona meitat de la dècada dels 90, al mateix temps que avançaven les obres de canalització del riu.

Durant la dècada dels 60 se soterrà bona part de la sèquia de Torres, que naix al canal de Seròs, a Pardinyes, i arriba fins a Torres de Segre. La sèquia transcorre normalment paral·lela al riu i constituïa una important barrera física al barri. Fruit d'aquest soterrament van aparèixer les avingudes d'Alacant i València. Un petit tram del canal queda descobert darrere del Campus de la UdL.

El carrer més popular del barri és probablement la rambla Doctora Castells, anomenada en honor de Martina Castells i Ballespí, una lleidatana que fou la primera dona d'Espanya doctora en Medicina. La rambla travessa el barri d'est a oest i connecta l'Avinguda de les Garrigues amb el campus universitari.

Pel que fa a la toponímia dels carrers en general, trobem nombrosos noms de riu: riu Ebre, riu Francolí, riu Llobregat o riu Besòs. La guerra dels Segadors ha deixat carrers dedicats a la Batalla del Bruc, la Batalla de Santa Cecília o el Marquès de Leganès Diego Mesía Felípez de Guzmán. Finalment, la realitat religiosa ha donat noms de carrers com Sant Joan de Mata (fundador de l'ordre dels Trinitaris), el carrer dels Agustins o la plaça de la Sagrada Família.

Història

A l'antiguitat, el barri era un raval de la ciutat de Lleida anomenat la Pobla de Cappont. És probable que els primers assentaments datessin ja de l'època romana, quan es construí el pont sobre el riu Segre. El 1149 les tropes de Ramon Berenguer IV i Ermengol VI conqueriren la ciutat als sarraïns i es repoblà el barri amb gent procedent de la Noguera, que convisqué amb la població morisca fins la seua expulsió el segle XVII. La Pobla tenia tres hostals i acollia artesans de diverses professions, com ara cistellers, ferrers o fusters. També se sap per documents de l'època que hi residien artistes com l'escultor Carles Gualter o el pintor Pere Garcia de Benavarri.

Els repobladors van donar a la Pobla el sobrenom d'Illa de Mallorca, perquè els diversos braços del riu Segre, l'arbrat i les construccions defensives la protegien com si d'una illa es tractés.

L'any 1643, durant la Guerra dels Segadors, les tropes castellanes conqueriren i destruïren la Pobla de Cappont. Enderrocaren les fortificacions existents i hi construïren un revellí i des d'aleshores es prohibí residir i treballar al barri. No obstant, tot i aquesta prohibició s'hi instal·laren petites indústries com filadores, sargaires o serradors.

A partir de la segona meitat del segle XIX, sota el mandant de l'alcalde Manuel Fuster, es decidí recuperar Cappont per integrar-lo a la ciutat. S'inicià la construcció d'uns jardins públics sobre l'indret on s'ubicava la Pobla de Cappont (1864), els Camps Elisis, inspirant-se en l'avinguda parisenca del mateix nom. El 8 d'agost de l'any 1869 s'aixecà la prohibició de poblar l'indret i ràpidament s'urbanitzà.

El 1946 nasqué Fira de Lleida, que celebra els seus certàmens als Camps Elisis. Fira de Lleida és a l'actualitat la segona institució firal de Catalunya i preveu expandir-se doblant el seu espai actual.^[4]

Durant els anys 70 el barri va experimentar un notable creixement demogràfic degut principalment a gent que venia a viure i treballar a Lleida provinent d'altres contrades de fora de Catalunya.

L'any 1982 es desbordà el riu Segre provocant la inundació de bona part del barri de Cappont. Des d'aleshores es van portar a terme un seguit d'actuacions encaminades a millorar certs aspectes del barri: es van asfaltar carrers, es va construir la Rambla de la Doctora Castells i es va iniciar la canalització del riu Segre al seu pas per Lleida.

L'any 1995 s'inicià la construcció al barri del nou campus de la Universitat de Lleida, amb el trasllat de les facultats de Dret, Economia o Ciències de l'Educació i la construcció d'una nova biblioteca.

Activitats culturals i esportives

El 1980 se celebrà la primera edició de l'Aplec del Caragol en un antic xoperal del riu Segre, ubicat al marge de Cappont.^[5] Des del 1993 se celebrà als Camps Elisis i ha esdevingut la festa més popular de la demarcació, amb més de 200.000 visitants cada edició.^[6]

El recinte dels Camps Elisis és, a més, l'escenari principal de la Festa Major de sant Anastasi de Lleida i de la Festa de la Tardor de Sant Miquel.

Cappont acull les instal·lacions del Club Atlètic Segre, un dels principals equips amateurs de futbol de Lleida. L'Atlètic Segre té un estadi de gespa artificial inaugurat l'any 1999.

Moltes de les activitats culturals del barri són organitzades pel Col·lectiu Cultural Cappont i l'Associació de Veïns de Cappont.

Equipaments

Cappont té a l'actualitat tres centres d'educació primària gestionats per la Generalitat de Catalunya i una escola bressol de titularitat municipal.

Quant a estudis universitaris, al campus de Cappont de la Universitat de Lleida es troben la Facultat de Dret i Economia, l'Escola Politècnica Superior i la Facultat de Ciències de l'Educació.

Per seguir l'ensenyament secundari cal desplaçar-se fora del barri, ja que Cappont no compta amb cap centre d'educació secundària i/o batxillerat. Per resoldre aquest inconvenient, l'ajuntament ha reservat una parcel·la del barri perquè el Govern hi construeixi properament un institut d'educació secundària. La lentitud de l'administració per posar en marxa aquest equipament provocà diverses mobilitzacions veïnals^[7] fins que s'aconseguí el vist-i-plau definitiu a la seua construcció.^[8] El nou institut s'ubicarà en uns terrenys propers al CEIP Frederic Godàs, i s'espera que estigui enllestit l'any 2011 o 2012.

El barri té dues piscines públiques, unes a l'aire lliure inaugurades l'any 2004^[9] i unes de cobertes que romanen tancades a l'espera d'una reforma.

En matèria de salud Cappont compta amb un centre d'atenció primària, CAP Cappont, que és el centre de referència de tot el barri i part de l'Horta de Lleida; tanmateix, la Generalitat té previst l'obertura d'un CAP addicional durant els propers anys.^[10] A la partida de la Copa d'Or, al sud del barri, la mútua Aliança hi té previst construir una clínica.^[11]

Durant els propers anys es construirà un nou mercat municipal que, a més de les parades tradicionals, comptarà amb un supermercat i un espai destinat a crear un nou equipament social.^[12]

Comunicacions

El que antigament era un raval de difícil accés és a l'actualitat un barri plenament integrat al casc urbà de Lleida gràcies als tres ponts i les dues passarel·les de vianants que l'uneixen amb la resta de la ciutat. Durant segles un únic pont connectava Cappont amb Lleida, el Pont Major, l'actual Pont Vell. L'any 1973 s'inaugurà un nou pont que desviaria el recorregut de la carretera N-II, que fins aleshores passava pel bell mig de Cappont i del centre de Lleida. El 1993 s'enllestí el Pont de la Universitat, que unia l'Avinguda de Catalunya i la Plaça Espanya amb el nou campus de la UdL. El 1997 s'obrí la passarel·la del Liceu Escolar, el primer pont exclusiu de vianants de Lleida, que connectava el centre de Cappont amb l'Avinguda de Blondel. I finalment, el 2003 una nova passarel·la connectà els Camps Elisis amb l'Avinguda del Segre de Pardinyes.^[13]

A l'actualitat s'està construint un nou pont dissenyat per l'enginyer navarrès Javier Manterola que connectarà el barri amb el carrer Príncep de Viana, passant per l'estació Lleida-Pirineus.^[14] També s'ha aprovat la construcció d'una altra passarel·la per unir el campus universitari amb el carrer República del Paraguai^[15] i s'espera que una altra nova uneixi el recinte firal de Cappont i amb la Llotja de Lleida.

Des de Cappont s'accedeix directament als accessos viaris LL-11 i LL-12, que connecten respectivament amb l'autovia A-2 i l'autopista AP-2.

El barri disposa d'una línia pròpia de bus urbà, la L13 d'Autobusos de Lleida, que el connecta amb el centre de la ciutat. A més, les línies L5 (la Bordeta), L6 (els Magraners) i L17 (la Bordeta-Ciutat Jardí) hi tenen parades.