Pere Garcia de Benavarri
Pere Garcia de Benavarri, o de Benavarre fou un pintor del gòtic català, oriünd de la vila de Benavarri, capital del comtat de Ribagorça, a la segona meitat del XV . Està documentat a Saragossa, Benavarri, Barcelona, Lleida i Barbastre entre els anys 1445 i 1485.Plantilla:Sfn Va ser un dels principals pintors del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. La seva importància dins del territori lleidatà va fer que se li dediqués un àmbit monogràfic dins de l'exposició permanent del Museu de Lleida.
Biografia
Format, segons la documentació conservada, amb el pintor aragonès Blasco de Grañén a Saragossa[2] als anys quaranta del segle XV. Cap a 1449 ja treballava de forma autònoma a la capital aragonesa. D’aquesta etapa saragossana destaca l’execució del retaule de Villarroya del Campo.Plantilla:Sfn
Seguidor de l'estil de Jaume Huguet, es trasllada de Benavarri a Barcelona l'any 1455, per a dirigir el taller de Bernat Martorell, contractat per la seva vídua i el seu fill, on es compromet a finalitzar les obres inacabades del taller i els contractes esdevenidors als cinc anys següents. D'aquesta època és el retaule que realitza l'any 1456 de Santa Clara d'Assís i Santa Caterina d'Alexandria, per a la catedral de Barcelona, i el retaule que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona, de Sant Quirze i Santa Julita.
Es creu que a principi de la dècada del 1470 es trasllada a Lleida. De la seva etapa lleidatana destaca la realització d'un retaule per als dominics, que estaven amb la restauració del seu convent, després de la guerra civil catalana, l'any 1472, i per a aquest mateix orde va executar un altre retaule per al convent de Cervera.
Cap a 1450 es va traslladar a Benavarri, la seva ciutat natal. A partir d’aquell moment va treballar per a algunes localitats lleidatanes com Bellcaire d'Urgell. De l'església parroquial d'aquesta vila procedeix l'obra més coneguda de l'artista, una Mare de Déu i quatre àngels que mostra la signatura autògrafa de l'artista ("Pere Garcia de Benavarre ma pintat any..."; segons una font antiga la data desapareguda era "1450").[3] Cap a 1455-1456 va executar un retaule dedicat a Sant Vicenç Ferrer per al convent de dominics de Cervera, alguns compartiments del qual avui es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.Plantilla:Sfn
Es trasllada a Barbastre l'any 1483. En aquest any hi ha documentació del 26 de juliol i del 14 de setembre en què el pintor rep 1.001 i 1.500 sous respectivament, per a l'obra del retaule major de l'església del convent de Sant Francesc d'aquesta ciutat, i de nou en un altre document de 1485 es donen al pintor els 250 sous que restaven, per la qual cosa es creu que va ser en aquesta data quan es va acabar la construcció del retaule, que ha desaparegut.
Obra
Obra atribuïda
- Compartiment amb la Mare de Déu i quatre àngels, procedent de Bellcaire d'Urgell, que antigament mostrava la data de 1450. Presenta la signatura autògrafa de l'artista [enllaç a la fitxa de l’obra al web del MNAC.[3] Al Musée Goya de Castres (França) es conserven dos compartiments de retaule que van formar part del mateix conjunt.[4]
- Retaule de la Mare de Déu i sant Vicenç Ferrer de l'església del convent dels dominics de Cervera (Segarra), datat cap a 1455-1456. Al MNAC es conserva un compartiment la Mare de Déu Apocalíptica i sant Vicenç Ferrer amb dos donants[5] i al Musée des Arts Décoratifs de París es conserva un altre compartiment, la Professió de sant Vicenç.
- Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida, conservat entre el MNAC i l'Isabella Steward Gardner Museum de Boston i diverses col·leccions particulars.[6]
Obra atribuïda al seu taller
- Retaule de la Mare de Déu de l'altar major de l'església parroquial de Nostra Senyora de Baldós de Montanyana (Ribagorça, Osca), datat cap a 1475. Al MNAC es conserven dos fragments el Naixement de la mare de Déu [8] i la Nativitat.[9]
Referències
- ↑ Les set vides del retaule gòtic de l'església de Sant Joan de Lleida
- ↑ Primer document a Saragossa de l'any 1445, on signa com a testimoni en el contracte de l'aprenent Petrico Fernández amb el seu mestre.
- ↑ 3,0 3,1 Plantilla:Invno MNAC
- ↑ El Pais. Una virgen entre ángeles... y santos. Notícia de l'atribució. (en castellà) 23 d'agost de 2012
- ↑ Plantilla:Invno MNAC
- ↑ El Museu de Lleida exhibeix un retaule de Pere Garcia de Benavarri
- ↑ Plantilla:Invno MNAC
- ↑ Plantilla:Invno MNAC
- ↑ Plantilla:Invno MNAC