Caregue

Caregue
Localització

Poble del terme de Rialp, antigament del terme de Surp
• Regió • Comarca • Municipi	Catalunya Alt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Rialp
Superfície	km²
Altitud	1,165,5 msnm
Població (2010) • Densitat	29 hab.
Coordenades	{{#invoke:Coordenades\|coord}}{{#coordinates:42\|28\|Plantilla:Puntdecimal\|N\|1\|6\|Plantilla:Puntdecimal\|E\|type:city(29)_region:ES-CT\|primary\|name=}}
Codi postal	`25594`

Caregue és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Surp.

És situat a 1.165,5 m alt, en un coster a la dreta del Riu de Caregue, en el contrafort sud-oest del Serrat d'Arquer. És a prop i al nord del poble d'Escàs.

Caregue té l'església parroquial de Sant Martí i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.

Etimologia

Explica Joan Coromines que Caregue, documentat com a Caresgue en documents antics, un karisue, amb el component ker (roca), i el sufix -sue, amb u consonàntica, que es converteix en consonant velar, -esgue.

Geografia

El poble de Caregue

Les cases del poble ^[1]

Casa Anton
Casa Ardiaca
Casa Asidro
Casa Baró
Casa Batlle
Casa Bellera
Casa Bertran
Casa Botxa
Casa Bruno
Casa Bursó

Casa Cappelat
Casa Contra
Casa Cucoró
Casa Empui
Casa Esquerdet
Casa Fierro
Casa Font
Casa Fraret
Casa Galí

Casa Gallard
Casa Gepa
Casa Jaumet
Casa Jaume Xic
Casa Joan Baró
Casa Jongalí
Casa Llaqueta
Casa Llau
Casa Macareu

Casa Maciana
Casa Maïlla
Casa Marió
Casa Mestret
Casa Montaner
Casa Pejan
Casa Peri
Casa Plaça
Casa Quet

Casa Ramon
La Rectoria
Casa Reiet
Casa Sastre
Casa Tapiró
Casa Toni
Casa Veleta
Casa Vidal
Casa Voluntari

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Caregue declara 1 foc eclesiàstic i 11 focs laics^[2], uns 60 habitants.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[3] a Caregue. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya amb exposició al sud; la combaten perfectament tots els vents. El clima hi és fred, i les malalties més comunes són les inflamacions i les pulmonies. Tenia en aquell moment 18 cases i una font d'aigua molt forta. L'església parroquial de Sant Martí, té rector de provisió diocesana en concurs general i dos beneficiats de sang (fills de la parròquia). En depèn l'església d'Escàs. Les terres són en general fluixes, pedregoses i muntanyoses, i a la part nord hi ha alguns boscos poblats de pins. S'hi collia sobretot sègol, a més de fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i ovelles. Hi havia molta caça de conills, llebres i perdius. Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 142 ànimes (habitants).

Demografia^[4]

Plantilla:Evolució demogràfica

Referències

↑ Montaña 2004.
↑ Mossèn Pere Periquet; Antoni Periquet, Antoni Plassa, Antoni Baró, Joan Periquet, Jaume Periquet, Pere Massa, Gaspar Benavent, Guillem de Vidal, Joan Ricart, Pere Roní i Bernat Montaner. Iglésias 1981, p. 70.
↑ Madoz 1845.
↑ pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia

Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre

Enllaços externs

Caregue en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[1] Montaña 2004.

[2] Mossèn Pere Periquet; Antoni Periquet, Antoni Plassa, Antoni Baró, Joan Periquet, Jaume Periquet, Pere Massa, Gaspar Benavent, Guillem de Vidal, Joan Ricart, Pere Roní i Bernat Montaner. Iglésias 1981, p. 70.

[3] Madoz 1845.

[4] àgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

[1]

[2]

[3]

[4]