Carles Bosch de la Trinxeria
| Q36279 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q231002 | ||||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, 1831 - la Jonquera, 1897) fou un escriptor i naturalista català. Estigué molt implicat en l'ambient cultural de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX, i fou també un rellevant jugador d'escacs aficionat.
Nasqué al si de la petita noblesa del Vallespir, estudià el batxillerat d'arts i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona. S'assentà a la Jonquera per administrar les seves terres, que es trobaven a una banda i l'altra de la frontera francoespanyola, però efectuà sovintejats viatges i excursions.
Membre de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques i de l'Associació Catalana d'Excursions, els seus primers articles (contes, descripcions, records, notes d'erudició, etc.) van aparèixer, ja en plena maduresa, als butlletins d'aquestes associacions i també a la revista La Renaixensa. El 1887 va publicar un recull dels seus articles amb el títol de Records d'un excursionista, que va tenir un èxit immediat i al qual seguiren els reculls Pla i muntanya (1888), De ma collita (1890) i Tardanies (1892).
Les seves obres s'insereixen en el corrent més conservador de la Renaixença catalana, propugnant un retorn a les formes de vida de l'Antic Règim. La intenció costumista hi conviu amb una actitud idealista i sentimental pròpia del romanticisme, tot i que a les seves novel·les L'hereu Noradell (1889), Montalba (1891), L'hereu Subirà (1893) i Lena (1894) intentà superar el folklorisme.
Carles Bosch de la Trinxeria era també un entusiasta escaquista aficionat. En el període entre 1860 i 1870, era un socis del Cercle d'escacs del Café del Recreo, al carrer d'Escudellers de Barcelona, amb, entre d'altres, el fort jugador Josep Maria Baquero i Vidal. En el mateix període, juntament amb d'altres aficionats barcelonins com Hilarió Soler i Alomà o Eusebi Riu i Canal, varen constituir un Cercle d'escacs, al Cafè del Liceu de Barcelona, traslladat posteriorment al Cafè Cuyàs. Tal i com ell mateix explica en una carta adreçada a Josep Tolosa i Carreras, en aquest cercle s'hi composaven problemes d'escacs, s'hi jugaven partides a la cega i es mantenia correspondència amb d'altres cercles d'escacs europeus.[1]
Referències
- ↑ Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a, 2001, pàg.16. ISBN 84-607-1908-1.
Bibliografia
- Maria Espelt, "Records d'un excursionista, Carles Bosch de la Trinxeria (Brau Editor, Figueres, 2005)", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 47 (2006), 421-422.
Enllaços externs
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Escriptors catalans del sud contemporanis en català
- Delegats a l'Assemblea de Manresa
- Prats de Molló i la Presta
- Vallespirencs
- Escriptors de la Renaixença
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1860
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1870
