L'hereu Noradell
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'hereu Noradell és una novel·la de l'escriptor Carles Bosch de la Trinxeria escrita l'any 1889, publicada per primer cop per la Impremta La Renaixença. Fou tornada a publicar l'any 1979 a la col·lecció MOLC d'Edicions 62, amb un pròleg de Jordi Castellanos.
Argument
Bosch de la Trinxeria era un escriptor educat a França, i allà hi va conèixer les tècniques narratives realistes i naturalistes d'Émile Zola. Ara bé, en voler-les aplicar a la seva obra va topar amb la seva ideologia conservadora i cristiana, que li impedien aprofundir en aquesta tècnica narrativa.
L'hereu Noradell es troba amb aquestes dificultats narratives, ja que al final la ideologia de l'autor farà que s'apiadi dels seus personatges i hi hagi una mena de justícia providencial que soluciona tots els problemes que hi ha hagut fins llavors.
La novel·la és ambientada al nord de l'Alt Empordà, concretament al poble de Masarac, on la família Noradell és propietària de vinyes i adinerada, una de les famílies més riques i importants del poble amb contactes amb la burgesia i l'aristocràcia de Figueres. Això fa que l'hereu de la família sigui proposat com a diputat a Madrid, sigui escollit, i marxi a la capital, on farà carrera en el partit conservador (trencat amb les arrels catalanistes) i porti una vida desenfrenada a causa del joc.
Mentrestant, les seves terres són devastades per la fil·loxera i es troba amb dos problemes, els deutes del joc i els problemes derivats de la pèrdua de les rendes agràries. La desesperació de la família és total i només se solucionarà al final amb el retorn del protagonista a la seva contrada i el casament de la seva filla amb un noi ric que salvarà les propietats pairals.
La novel·la és interessant perquè mostra un retrat costumista de la situació al camp altempordanès de la vinya a les darreries del s.XIX en un moment tan dramàtic com és l'aparició de la fil·loxera.