Casa de Welf
 |
Aquest article necessita diverses millores. Ajudeu modificant-lo ara o participant a la pàgina de discussió.
|
|
Per a altres significats vegeu «Antiga Casa de Welf». |
La Casa de Welf o de Güelf és una dinastia europea que des del segle XI fins a l'actualitat ha inclòs diversos monarques germànics i anglesos. La Casa de Welf és la branca més antiga de la Casa d'Este, una dinastia el membres més antics de la qual van viure a Llombardia el segle IX. Per aquest motiu a vegades la nissaga s'anomena a vegades la Casa de Welf-Este.
El primer membre de la branca Welf va ser Welf IV, que va heretar les propietats de l'Antiga Casa de Welf quan el seu oncle matern Welf de Cartíntia, va morir el 1055. El 1070 Welf IV esdevindria duc de Baviera.
Welf V va casar-se amb la comtessa Matilde de Toscana, que va morir sense descendència i va llegar-li les seves possessions: Toscana, Ferrara, Mòdena, Màntua, Reggio, i d'altres. La família va prendre part a favor del Papa a la Controvèrsia de les Investidures, i per extensió la facció papal a Itàlia va ser coneguda com els güelfs (vegeu güelfs i gibel·lins).
Enric el Negre, duc de Baviera de 1120 a 1126, va ser el primer dels tres Enrics de la nissaga Welf. El seu fill, Enric l'Orgullós, duc de Baviera i també de Saxònia, era el candidat favorit a l'elecció que acabaria guanyant Conrad III d'Alemanya de la família rival dels Hohenstaufen. Va perdre perquè la resta de prínceps electors temien el seu poder i temperament, i Conrad III el va desposseir dels seus ducats quan va accedir a la corona.
Enric el Lleó va recuperar els dos ducats del seu pare, Saxònia el 1141 i Baviera el 1156. El 1158 es va casar amb Matilde, la filla d'Enric d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània, i germana de Ricard Cor de Lleó. Desposseït dels seus ducats després de la Batalla de Legnano el 1176, per l'emperador Frederic Barba-roja i els altres prínceps germànics àvids de repartir-se els seus extensos territoris, va ser exiliat d'Alemanya i s'instal·là a la cort del seu sogre a Normandia. Va tornar tres anys més tard a Alemanya, on morí el 1195.
El seu fill Otó de Brunswick va ser escollit rei i coronat emperador com a Otó IV. El seu net Ot el nen va esdevenir el 1235 el duc d'una part de Saxònia, l'acabat de crear Ducat de Brunswick-Lüneburg, i va morir allí el 1252. Els Welfs de Brunswick-Lüneburg van continuar governant el territori fins la caiguda de les monarquies germàniques el 1918.
El 1692 el cap de la branca cadet de Calenberg va ser elevat a la posició d'elector imperial, i va passar a ser conegut com L'Elector de Hannover. El seu fill, Georg Ludwig, va heretar el tron anglès el 1714 com a resultat de l'Acta d'Establiment 1701. Des d'aleshores, membres de la casa welf van continuar regnant a Gran Bretanya fins la mort de la Reina Victòria el 1901, tot i que utilitzaven el nom de Casa de Hannover.
Hannover va establir-se com a regne independent el 1814, però va ser annexionat per Prússia després de la guerra austroprussiana de 1866, en la que Hannover havia lluitat per Àustria. La branca principal dels Welf van quedar relegats al petit Ducat de Brunswick-Wolfenbüttel, fins que la línia es va extingir el 1884. El Ducat hauria hagut de ser heretat pel Duc de Cumberland, fill de l'últim rei de Hannover, però les sospites que hi havia sobre la seva lleialtat van fer que el ducat quedés vacant fins que el fill de Cumberland, Ernst August, va casar-se amb la filla del Kàiser Guillem II i se li va permetre heretar el ducat. Poc després, però, va haver d'abdicar amb la caiguda de la monarquia i el seu exili a Àustria a la fi de la Primera Guerra Mundial.
La dinastia Welf encara perdura. El cap de la casa a l'actualitat, que comparteix el nom d'Ernst August com molts dels seus avantpassats, ha obtingut cert nivell de popularitat al convertir-se en el tercer i, per ara, darrer marit de la princesa Carolina de Mònaco.
Genealogia
Welf I o Güelf I X Heilwigis de Saxònia, (v. 775-833), abadessa de Chelles, filla de Widukind de Saxònia │ ├─>Rodolf (mort el [866]), abat de Saint-Riquier i de Jumièges │ │ │ ├─>Conrad (mort el [882]), comte de París i de Sens │ ├─>Hug │ └─>Welf (mort el [882]), abat de Sainte-Colombe de Sens │ ├─> Judit │ X Lluís el Pietós │ └─> Carolingis │ ├─> Emma de Baviera │ X Lluís II de Germània o Lluís el Germànic │ └─> Carolingis │ └─> Conrad I de Borgonya, comte de París i d'Auxerre, abat laic de Saint-Germain d'Auxerre i de Saint-Gall X Adelaida d'Alsàcia també anomenada Adelaida de Tours, (vers 805 - vers 853) │ ├─> Welf II †858 ├─> Hug l'Abat └─> Conrad II │ ├─> Rodolf I, rei de Borgonya (mort el [912]) │ │ │ ├─>Waldrada │ │ X Bonifaci de Spoleto │ │ │ │ │ └─>Vil·la │ │ X Hubert de Toscana │ │ │ ├─> Rodolf II (mort el [937]) │ │ X Berta de Suàbia │ │ │ │ │ ├─> Conrad III el Pacífic │ │ │ X Aldiud │ │ │ │ └─> Burcard II, arquebisbe de Lió │ │ │ │ │ │ │ X Matilde de França (943-27 de gener de 992) │ │ │ ├─>Gisela │ │ │ │ X Enric el Barallós │ │ │ ├─> Rodolf III │ │ │ ├─> Berta │ │ │ │ X Eudes I de Blois │ │ │ │ X Robert el Pietós │ │ │ └─>Gerberga │ │ │ X Hermann de Suàbia │ │ │ │ │ │ │ │ └─> Adelaida │ │ X Lotari │ │ X Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic │ │ │ └─>Adelaida │ X Lluís III el Cec │ ├─> Adelaida │ X Ricard II de Borgonya el Justicier └─>Judit
