Casinos
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi del Camp de Túria | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Camp de Túria Manc. del Camp de Túria Llíria | ||
| Gentilici | Casiner, casinera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 41,50 km² | ||
| Altitud | 288 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
2.783 hab. 67,06 hab/km² | ||
| Coordenades | 39° 42′ 02″ N, 0° 42′ 26″ O / 39.70056°N,0.70722°O{{#coordinates:39 | 42 | 02 | N | 0 | 42 | 26 | W | type:city(2783)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 38 km de València 14 km de Llíria | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 7 PP i 4 Compromís José Miguel Espinosa Garcia (PP) | ||
| Codi postal | 46171
| ||
| Festes majors | Del 10 al 19 d'agost | ||
| Patró/Patrons | Santa Bàrbara i Crist de la Pau | ||
| Fira tradicional | Fira del Dolç Darrer cap de setmana de novembre | ||
| Web | |||
Casinos és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Limita amb Llíria i El Villar (a la comarca dels Serrans).
Geografia
Municipi situat a l'extrem nord-oest del pla de Llíria, en la zona de transició de la Serrania del Túria. Casinos és l'últim poble de la comarca del Camp de Túria on es parla valencià.
La superfície del terme és gairebé plana (41,48 km²); pels sectors oest i sud s'eleven alguns altells que no arriben a sobrepassar els 600 m d'altitud.
La rambla de Artaix creua el terme de nord a sud, pel sector est del terme, circulant a més per les rambles del Roig i dels Frares, i el barranc de la Llobera.
Des de València s'hi accedeix a través de la CV-35. Des de maig de 2007, hi ha una via de circumval·lació que té dues sortides pròximes a la població: "Casinos est", que entra al poble per la carretera de sempre, i "Casinos oest" que et deixa en l'accés a Pedralba i la futura entrada al Polígon Industrial.
Història
Casinos naix com a poble a mitjan segle XVIII, fins aleshores no era més que un grup de masies disseminades per la zona coneguda com Camp de Llíria. La causa del sorgiment d'un casc urbà fou el descobriment per part del rector de Llíria, Joan Murgui, d'un brollador d'aigua i la consegüent construcció d'un pou. Va obtenir parròquia el 1778. El poble, en un principi, no tenia terme municipal però, ja en el segle XIX, la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) va afectar diverses finques rústiques pertanyents al clericat la qual cosa va encetar una renovació agrícola que va estimular l'augment demogràfic dels pobles de la comarca. El 1841 es va constituir com a municipi independent de Llíria. Durant la contesa de 1936-1939 s'hi establiren diverses col·lectivitats de la CNT.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.263 | 2.280 | 2.416 | 2.292 | 2.316 | 2.395 | 2.352 | 2.382 | 2.408 | 2.560 |
Economia
Anteriorment, la totalitat dels cultius eren de secà, predominant la vinya, seguint-li en importància l'ametller, garrofera, olivera i cereals. En aquests temps el regadiu s'ha modernitzat i amb això s'han implantat nous cultius com són les taronges i mandarines, a més de conrear productes d'horta baixa i seguir amb el cultiu d'ametllers, garroferes i oliveres. És tradicional la fabricació de confits i torrons, com les famoses "pelailles" de Casinos.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Salvador Espinosa Muñoz | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Joaquin Espinosa Sancho | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Joaquin Espinosa Sancho | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Joaquin Espinosa Sancho | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Salvador Murgui Soriano | PP |
| 1999 - 2003 | José Salvador Murgui Soriano | PP |
| 2003 - 2007 | José Salvador Murgui Soriano | PP |
| 2007 - 2011 | José Miguel Espinosa Garcia | PP |
| Des del 2011 | José Miguel Espinosa Garcia | PP |
Monuments
- Església de Santa Bàrbara. El Patró és el Santíssim Crist de la Pau. Ambdues imatges, la del Crist i la de la Santa, que es troben en l'altar major de l'Església, són obra de l'escultor valencià Antonio Sanjuan. Aquesta església està construïda sobre l'anterior de finals del segle XVII, i l'inici de les obres va anar en 1967 i es va beneir en 1993. Una de les millors joies de l'Església és el Sagrari, que és fruit de la restauració de l'anterior (1940) i que en 1993 en el taller dels Orfebres valencians Piró, ho van convertir en una obra d'art. Totes les imatges són posteriors a 1940, obra de Sanjuan (València), a excepció del Sagrat Cor de Jesús (segle XIX) que va pertànyer als Frares de la Cartoixa de Portaceli, un quadre de la Verge del Rosari datat del S. XVIII, un naixement compost de La Verge, Sant Josep, un nen Jesús i un bou del segle XIX, i les campanetes de la Sagristia del segle XVIII.
- Ermita de Sant Roc aixecada entre 1885-1892.
Festes i celebracions

- Festes patronals de Santa Bàrbara del 10 al 19 d'agost. En el transcurs de les mateixes, es fan "bous al carrer", Cavalcada, cercaviles, sopars i menjars populars i totes les nits revetlles populars i actes festius.
- Del 1 al 8 d'agost, l'Ajuntament organitza la Setmana Cultural, amb importants actuacions Musicals i altres activitats culturals i esportives.
- Fira del Dolç de Casinos. El darrer cap de setmana de novembre, els Mestres Artesans presentaran les seves famoses creacions: rollets d'anís, pa de Sant Blai, galetes de cacau, crestes, coques d'oli i sal, i per descomptat els torrons i confits artesans que s'elaboren a la manera antiga, utilitzant ingredients totalment mediterranis, naturals i de primera qualitat.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- Web oficial de l'Ajuntament de Casinos
- Assemblea de Joves de Casinos
- Fira del Dolç
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.