Cassià Casademont i Busquets
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q231002 |  Catalunya | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q1292119 | Clàssic popular | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Q386724 | ||||||||||||||
Òperes La dona d'aigua-La mare | ||||||||||||||
Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, Pla de l'Estany, 3 de febrer de 1875 - Barcelona, 12 de febrer de 1963) fou instrumentista de violí, director d'orfeons i orquestres, i compositor d'algunes obres escèniques com l'òpera La dona d'aigua, també va compondre sardanes i obres corals.
De molt jove ingressà en el cor de la catedral de Girona. Estudià violí amb Joaquim Vidal i Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i més endavant amb Enric Morera. El 1900, dirigí l'orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l'Orquestra Clàssica a Sabadell. Tocà la viola en l'Orquestra Pau Casals i en la Municipal. A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova.
Estrenà les òperes La dona d'aigua (1911) i La Mare (1926); altres obres escèniques com El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei, d'Apel·les Mestres, i Flors de cingle, d'Ignasi Iglésias.
L'any 1940 se li tributà un concert homenatge en el Palau de la Música Catalana.