Mathieu Crickboom
Mathieu Crickboom (Verviers, Lieja, 1871 - Brussel·les, 1947) fou un violinista belga arribat l'any 1895 a Barcelona i estretament vinculat a la música catalana.
Membre del Quatuor Isaye des de 1884 fins a 1894, any en que funda el seu propi quartet. L'any següent es trasllada a Barcelona amb el seu quartet i donaren a conèixer el repertori romàntic de cambra i influïren poderosament la música i la pedagogia de la corda a Catalunya. S'estableix a Barcelona i el 1896 actua a Mallorca amb la col·laboració d'Enric Granados.[1]
La tardor de 1896 es trobà amb el contratemps que li fallaren els músics que necessitava per complir els seus compromisos amb la Societat Catalana de Concerts. Crickboom aconsegueix que el vinguin a ajudar uns amics seus: el violinista Eugène Ysaye, el compositor Ernest Chausson, el director de l'Òpera de Brussel·les, anomenat Guidé i un violoncel·lista que es deia Gillet. Tots ells, acompanyats per Granados i pel mestre Morera s'aplegaren un dia al Cau Ferrat de Sitges. Aquella tarda varen sonar autors nous com Gabriel Fauré, Max Bruch, Saint-Saëns i el mateix Chausson. També Granados va obsequiar als amics fent-los escoltar fragments de la sarsuela María del Carmen.[2]
Més tard forma un trio amb Granados i Pau Casals i, l'any 1897, funda la Societat Filharmònica de Barcelona, amb músics procedents de l'anterior Societat Catalana de Concerts.
A Barcelona interpreta el cicle sencer de les sonates de Beethoven amb el pianista belga Arthur De Greef. El 1905 fou nomenat professor de violí dels conservatoris de Lieja (1910) i de Brussel·les (1919).
És autor d'obres de cambra, d'una col·lecció d'estudis de violí i de dues obres per a l'ensenyament del violí.