Castell de Ribes
| Castell de Ribes | |
 Torre del Castell de Sota Ribes (2009)
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Garraf |
| • Municipi | Sant Pere de Ribes |
| • Localització | Dalt d'un turó |
| Coordenades | coord}}{{#coordinates:41|15|Plantilla:Puntdecimal|N|1|45|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-CT_type:landmark|primary|name=}} |
| Documentat | Des del 990 |
| Conservació | La torre és en bon estat |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura
| |
El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és un edifici documentat des del segle X que es troba situat, dalt un petit turó escarpat, a la dreta de la riera de Ribes, a la sortida de Sant Pere de Ribes en direcció Vilanova i la Geltrú.
Història
El 6 de maig de l'any 990 és documentat per primera vegada en la carta de franqueses i poblament del terme de Sant Pere de Ribes. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, es diu literalment: ...castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas..., que en català és ...castell anomenat Bell-lloc que té també el nom de Ribes....[1]
Des dels seus origens, el castell va restar estretament lligat a la seu de Barcelona. La fortalesa va ser presa per la ràtzia d'Almansor, que afectà molt el terme, i posteriorment, encomanada a la família Ribes pel bisbe Vives de Barcelona que els va concedir una carta de franqueses perquè repobléssin la terra i hi edifiquessin de nou la fortalesa. A finals del segle X fou ocupat i posteriorment infeudat a Geribert, vescomte regent de Barcelona, fet que originà un llarg plet amb el bisbe de Barcelona qui aconseguí del papa Silvestre II dues butlles amb amenaça d'excomunió contra Geribert. L'objectiu del bisbe era defensar els drets senyorials sobre Ribes. L'any 1039, Folc Geribert, fill de Geribert retornà el castell a la Seu de Barcelona.L'any 1041, el bisbe Guislabert infeudà el castell lliurant-lo a Mir Geribert, germà de Folc, heretant-lo el fill de Mir, Ramon Mir, iniciador de la nissaga de feudataris cognomenada Ribes.
Els Ribes ho van tenir en la seva propietat fins el segle XIV (1389-90) en què Ramon d'Escales, bisbe de Barcelona, va comprar tots els drets i les jurisdiccions del terme. A partir d'aquella data, la seu de Barcelona fou posseïdora de la jurisdicció i tots els drets senyorials sobre Ribes fins a l'abolició dels drets feudals al segle XIX.
La construcció ha estat utilitzada com a magatzem, botiga, arxiu i presó.[2] Durant més de 30 anys ha estat la residència del ballarí José de Udaeta. [3]
Arquitectura
L'única resta del castell primitiu és la torre cilíndrica, buida a l'interior i amb el parament exterior arrebossat de manera uniforme amb la interrupció de les obertures de la porta alta, situada a migdia, les finestres amb arc del darrer pis i una mena de desguàs situat a dalt, al SW. Aquestes obertures es consideren originals. A més, hi ha dues finestres quadrades i les portes que comuniquen amb la casa. La forma cilíndrica esdevé troncocònica a la part superior. Els merlets són força retocats.
L'interior presenta, un sòcol massís d'uns 3,5 m d'alçada. Damunt, una sala de 3,20 m d'alçada coberta per una cúpula rebaixada feta amb maó de pla. El segon nivell, altíssim, de 7,80 m d'alçària, està cobert per una volta de pedruscall, formigó de calç i encofrat de canyes. Hi ha la porta d'entrada a la torre i 50 cm més avall, un replà perimetral de 20 cm d'amplada que sostenia l'embigat del pis. Uns quatre mtres més amunt, hi ha forats de biga que corresponen a una altre embigat de pis, anul·lat i substituït per la volta de pedra. La porta d'entrada està situada a uns 8 m sobre el nivell del terreny. Obertura rectangular amb un arc de descàrrega de ferradura força matussera; els brancals i el llindar són grans lloses planes encastades al mur. La llinda era una arc amb llindes de tres dovelles.
El mur del cilindre de la torre té un gruix entre 1,50 i 1,80 m, bastit amb pedra calcària arrodonida i sense treballar, disposada en filades. A l'interior, la mateixa disposició amb algunes filades de pedres inclinades. Els fonaments, de forma bulbosa, són fets de formigó i calç i pedres sense trencar.
Es pot afirmar que es tracta d'una torre anterior a l'aparició de l'arquitectura llombarda a Catalunya i afí a les construccions bastides entre el segle X i primera meitat del segle XI. Precisant més, el sector més antic de la torre es pot considerar una obra de la darreria del segle X que deuria formar part del castell a que es refereix la carta de poblament i franqueses del 6 de maig de 990. [4]
Referències
- ↑ Liberi antiquitatum, Arxiu de la Catedral de Barcelona, segle XIII
- ↑ PALACIOS, J.L. (coord). Sant Pere de Ribes. Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes, 1999, pàg.35-40
- ↑ José de Udaeta, el savi de les castanyoles, mor als 90 anys a El Punt-Avui, 16 de setembre de 2009
- ↑ El document és transcrit íntegrament i traduït a Catalunya Romànica XIX, pàg. 268. Segons s'hi indica, és una còpia del s XIII: ACB, «Liberi Antiquitatum», IV, doc. 368, foli 157. L'original es perdé.