Sant Pere de Ribes
| |||||
| Localització | |||||
|
<div style="position: relative; border: 1px solid none; padding: 0px; width: 300px; height:Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; margin:0"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; float: left; clear: left"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; padding:0"> [[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Sant Pere de Ribes is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5xPlantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Sant Pere de Ribes|link=|alt=]] <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; left: 0px; margin:0; padding: 0;"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; float: left; clear: left"> <div style="width:Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; padding:0">  <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> <div style="position: absolute; z-index: 2; left: Error de l'expressió: Operador < inesperatpx; width:Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; margin:0; padding: 0;">
| |||||
| Municipi del Garraf | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Garraf | ||||
| Gentilici | Ribetà, ribetana | ||||
| Superfície | 40,71 km² | ||||
| Altitud | 44 msnm | ||||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|15|Plantilla:Puntdecimal|N|1|46|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}} | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
18 Josep Antoni Blanco Abad (PSC) | ||||
| Codi postal | 08810, 08812
| ||||
| Codi territorial | 082310
| ||||
| Patró/Patrons | Sant Pere i Sant Pau | ||||
| Agermanament | Puerto Cabezas Nicaragua Nicaragua | ||||
Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf. Té una extensió de 40,71 km². Limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, també amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.
Geografia
Relleu
Sant Pere de Ribes és a la part meridional del massís del Garraf, que a la vegada representa l'extrem sud de la Serralada Litoral, en una zona on el relleu se suavitza i forma una depressió de sediments quaternaris, amb una sèrie de pujols i elevacions que configuren el paisatge: el Pedrell (75 m), el puig de les Prubelles (168 m), la penya del Bisbe (200 m), el pujol de les Codines (206 m), el Fons de l'Infern (211 m), la Savina (215 m), el puig de la Llebreta (238 m), el pla de Jorba (250 m), el puig dels Sumidors (285 m), la penya Riscla (308 m) i el Montgròs (elevació màxima del terme municipal amb 359,2 m),[1] situat al nord-oest, el qual fa de línia divisòria amb Canyelles.
El terreny del terme de Sant Pere de Ribes és bàsicament argilós, format per la descomposició de les roques calcàries dels pujols de les rodalies, sobretot del Montgròs. La riera de Ribes ha anat excavant aquest terreny argilós i ha format les anomenades timbes, entre les quals destaquen les de Sant Pau, can Fontanals, can Coll, can Quadres de la Timba, ca l'Escolà i el Ralet.
A la zona de ponent, entre el nucli de Sota-Ribes i la masia de can Climent, hi ha sorra del Miocè, anomenada sauló, una de les riqueses naturals del municipi, que s'utilitza per la fabricació de vidre, ceràmica, ciment i foneria en general, entre altres aplicacions.
Rieres i torrents
Els cursos d'aigua que recorren el municipi no porten aigua de manera permanent, sinó que depenen del règim de pluges característic de la Mediterrània.
Pel terme municipal transcorre la riera de Ribes, formada per la confluència de diversos torrents i rieres, entre les més destacades la riera de Vilafranca, que és el tram superior de la riera de Ribes, o sigui, des del seu naixement a les Cabanyes fins arribar a Sant Pere de Ribes; la riera de Begues, que té el seu origen a la població de Begues i rep bona part de les aigües del massís del Garraf; la riera de Jafre, que rep també bona part de les aigües del massís del Garraf; el torrent de l'Espluga, que rep les aigües procedents del Montgròs, màxima elevació del municipi.
Al límit dels termes de Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú, neix el torrent de la Piera que, abans de desembocar a la platja de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú rep, entre altres, les aigües del torrent de la Terrosa, que al seu torn recull les de Solers, Xoriguera i la Serra.
Clima
La comarca del Garraf pertany a la zona del clima mediterrani litoral. Aquest clima es caracteritza pels estius secs i càlids, i els hiverns humits i temperats. És un clima suau, en el qual influeixen dos factors molt importants: el mar, que suavitza les temperatures, i les muntanyes del massís, que aïllen la zona de la influència de les temperatures més baixes i fredes de l'interior.
Malgrat això, entre els municipis de la comarca es pot fer una diferenciació entre els termes costaners (Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Cubelles) i els de l'interior (Olivella i Canyelles), a causa de la diferència d'altitud, que fa que els municipis d'interior tinguin temperatures més baixes, entre 2 ºC i 3 ºC menys, i una major pluviositat.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
El fet que els estius siguin secs és característic d'aquest clima i és degut a la presència, en aquesta època de l'any, d'altes pressions subtropicals. Les pluges es concentren, normalment, en els mesos de primavera i tardor. La mitjana anual de la comarca és de 533 l/m2 i els dies de pluja són aproximadament uns 70. Aquestes pluges sovint són torrencials i ocasionalment provoquen riuades. Encara que els estius acostumen a ser secs, són característiques d'aquest clima les tempestes sobtades d'estiu, molt violentes i, a vegades, acompanyades de pedregades, llamps i trons.
El vents predominants a la zona són el migjorn (S) i el garbí (SW), que són vents de mar, amb una important concentració d'humitat, encara que també bufen vents de terra com el mestral (NW). L'alternança d'aquests vents eviten que s'acumulin substàncies contaminants a l'ambient.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El gran creixement demogràfic de Sant Pere de Ribes es donà a partir dels anys 50 per la immigració de l'època, i la conseqüència més immediata fou l'aparició del nucli de Les Roquetes. Tanmateix, en aquells moments també es va donar una important arribada de murcians a Ribes.
Entre el 1960 i el 1970 la població va créixer un 132%. Posteriorment, durant el següents vuit anys i a causa de la crisi industrial dels anys 70, el creixement va disminuir situant-se en un 73%. [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
L'any 1978 els habitants de Les Roquetes representaven mes de la meitat del total de la població del municipi.
Des d'aleshores, el ritme de creixement de Sant Pere de Ribes s'ha mantingut gràcies a d'altres factors, com l'augment del sector de la construcció, les segones residències i l'àrea d'influència que exerceix Barcelona.
L'any 1995 el municipi comptava amb 18.538 habitants, que es convertiren en 21.439 el 1998 fins arribar, a principis del 2001, a la xifra de 23.256 habitants. Tot això ha anat en augment els darrers anys, arribant al nombre actual d'habitants 28.783 (2011).
Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| PSC-PM | Josep Antoni Blanco | 2.777 | 7 | 28,87% | |
| CiU-ViA | Lluís Giralt | 2.171 | 5 | 22,57% | |
| UM9-PA | Anna Gabaldà | 1.874 | 5 | 19,48% | |
| PP | Javier Rodríguez | 1.373 | 3 | 14,27% | |
| ICV-EUiA-E | Bàrbara Scuderi | 636 | 1 | 6,61% | |
| ERC-AM | Carme Farràs | 319 | - | 3,32% | |
| UCE | M. Luisa Vidal | 39 | - | 0,41% | |
| Vot en blanc | 430 | 4,47% | |||
| Total | votants | 21 | |||
Del 1917 al 1920 hi hagué una majoria absoluta de la Lliga Regionalista, però en els següents anys els regidors d'esquerres van anar guanyant terreny fins a aconseguir l'alcaldia el 1922. D'aquesta manera, Josep Ricart i Rovira fou el primer alcalde republicà i d'esquerres del poble.[3]
Les eleccions municipals del 13 d'abril de 1931 van donar la victòria a la Societat d'Agricultors Obrers, proper a Esquerra Republicana de Catalunya amb més de la meitat dels vots. Durant la Segona República les llistes d'esquerra es reunien al Local, mentre que la dreta ho feia al Casino. Les tropes franquistes van entrar a Sant Pere de Ribes el 23 de gener de 1939.
Les primeres eleccions municipals de després del franquisme donaren com a guanyadora UM9, encapçalada per Xavier Garriga i Cuadras, el qual aconseguí una majoria absoluta el 1987. El 1991 va empatar amb el PSC pel què fa a regidors. Com que aquests tenien més vots, Josep Antoni Blanco Abad fou escollit alcalde. Al cap de quatre anys tornen a empatar, però aquest cop UM9 té més vots i Xavier Garriga torna a ser elegit alcalde. Quatre anys més tard el panorama polític torna a canviar, quan el PSC aconsegueix una majoria absoluta revalidada el 2003 amb Blanco com a cap de llista. El 2007 no aconsegueixen majoria absoluta i es veuen obligats a pactar amb ICV i més tard també amb ERC.
Després de les eleccions municipals de 2011, Josep Antoni Blanco Abad renova com a alcalde de Sant Pere de Ribes, aquest cop sense el suport d'ICV al ple d'investidura, però sí posteriorment a l'hora de formar govern. ERC perd la seva representació no només a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, sinó a tots els ajuntaments de la comarca del Garraf i, per tant, al Consell Comarcal.
La política municipal és força complexa, ja que els dos nuclis principals tenen un comportament polític molt diferent l'un de l'altre, causada per la distància entre els dos nuclis principals. A Ribes més d'un 65% dels vots a les eleccions municipals de 2011 van ser per les llistes d'UM9 i CiU, mentre que a les Roquetes del Garraf aproximadament el 70% dels vots són per al PSC i el PP.[4]
El Partit dels Socialistes de Catalunya ha guanyat totes les eleccions generals, europees i al parlament de Catalunya, exceptuant les de 2010. La tendència de vot al cap de municipi és cap als partits catalanistes, mentre que a les Roquetes és cap al Partit Popular i sobretot cap al PSC.
| PSC | CiU | UM9a | PP | ICVb | ERC | UCDc | Altresd | Total | Alcalde | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 4 | – | 5 | – | – | – | 1 | 3 | 13 | Xavier Garriga i Cuadras (UM9) |
| 1983 | 5 | 1 | 8 | – | – | – | – | 3 | 17 | Xavier Garriga i Cuadras (UM9) |
| 1987 | 5 | 2 | 9 | – | – | – | – | 1 | 17 | Xavier Garriga i Cuadras (UM9) |
| 1991 | 7 | 2 | 7 | – | – | 1 | 0 | – | 17 | Josep Antoni Blanco i Abad (PSC) |
| 1995 | 7 | 1 | 7 | 1 | 1 | 0 | – | – | 17 | Xavier Garriga i Cuadras (UM9) |
| 1999 | 11 | 2 | 7 | 1 | – | – | – | – | 21 | Josep Antoni Blanco i Abad (PSC) |
| 2003 | 12 | 1 | 5 | 2 | 1 | – | – | 0 | 21 | Josep Antoni Blanco i Abad (PSC) |
| 2007 | 9 | 4 | 4 | 2 | 1 | 1 | – | 0 | 21 | Josep Antoni Blanco i Abad (PSC) |
| 2011 | 7 | 5 | 5 | 3 | 1 | 0 | – | 0 | 21 | Josep Antoni Blanco i Abad (PSC) |
| Sources: Municat | ||||||||||
a El 1979, UM9 era una coalició d'independents, PSUC, BEAN, PT i CCOO. El 1999 es presenta en coalició amb Iniciativa per Catalunya. Posteriorment vinculada a les CUP. bEl 1999 es presenta amb UM9. cEls resultats de 1991 pertanyen al CDS. dInclou: 2 formacions d'independents el 1979, una formació d'independents el 1983 i una candidatura del partit sitgetà Nou Horitzó el 1987. | ||||||||||
Festes
El nucli de Ribes celebra la festa major de Sant Pau o d'Hivern el 25 de gener (festivitat de la Conversió de Sant Pau apòstol) i la de Sant Pere o d'Estiu el dia 29 de juny (festivitat de Sant Pere i Sant Pau). La festa d'estiu està documentada al segle XVII i la d'hivern al segle XVIII.[5][6] Els actes principals de la festa es concentren en la vigília i el mateix dia. Durant els caps de setmana anterior i posterior hi ha actes culturals paral·lels. Ambdues celebracions són considerades festa local, que es traslladen a l'endemà en cas de coincidència amb el cap de setmana; el trasllat de la festa local no comporta el trasllat de la festa major. L'endemà de la festa major està dedicat tradicionalment als difunts. El dia posterior a l'endemà de la Festa Major és denominat dia del gos.[6]
El nucli de Puigmoltó celebra la seva festa major durant el cap de setmana més proper a Sant Jaume (25 de juliol).
El nucli de les Roquetes del Garraf celebra la festa major de Santa Eulàlia o d'Hivern el 12 de febrer i la de Sant Joan o d'estiu el 24 de juny. El 12 de febrer és festa local, que es trasllada a dies propers en cas de coincidència amb el cap de setmana. En el cas de la festa d'estiu, es fixa com a festa local el 24 de juny quan no és festiu arreu del país; si és festiu arreu del país o si coincideix amb el cap de setmana, la festa local es trasllada a una data pròxima.
Diverses urbanitzacions del terme celebren les seves pròpies festes a l'agost. El barri del Palou, pertanyent al nucli de Ribes, celebra la seva festa pròpia pels volts de Santa Maria (15 d'agost).
Toponímia
L'esment més antic sobre el topònim Ribes, es documenta en la carta de franqueses i poblament d'aquest terme, datada el 6 de maig de l'any 990. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, es diu literalment: ...castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas..., que en català és ...castell anomenat Bell-lloc que té també el nom de Ribes....
Pel que fa a l'origen del nom Ribes, Josep Balari i Jovany, en el seu treball Orígenes históricos de Cataluña (1897), relaciona el nom de riba amb el llatí RIPA, que vol dir 'vora', 'costa' i que en català, a més d'aquests significats, també vol dir marge, cinglera o 'lloc escarpat', cosa que el fa sinònim de timba. En aquest sentit, s'ha de destacar que en una carta del Papa Silvestre II en què amenaçava d'excomunió Geribert si no se sotmetia a la seva autoritat, es parla del castello de Ripa, forma pseudoculta que va mantenir-se molts anys.
Considerant que el castell de Bell-lloc i el de Ribes són el mateix, es pot deduir que el castell de Ribes es deia així per la seva situació sobre les timbes que formen la riera de Ribes i el torrent de l'Espluga. El nom de Sota-ribes indica, segons això, que aquest nucli està situat sota les timbes.
En el text en llatí de la carta de franqueses de Ribes, apareix aquest mot amb la terminació plural –as, grafia que reapareix l'any 1039 en el document en què Folc Geribert, fill de Geribert, va retornar al bisbe de Barcelona el castell de Ribes. La terminació –es ja es constata l'any 1057 en el document pel qual es bisbe Guislabert i Mir Geribert infeuden el castell de Miralpeix a Arnau Arluví i en què es parla del castro Ribes.
Pel que fa a l'actual topònim de Sant Pere de Ribes, cal esmentar que en la carta de franqueses de Puigmoltó i Llop Sanç de l'any 1333 es diu literalment: Castrum Vetus de Rippis, eclesie Sancti Petri di Rippis i villa de Rippis, i és aquí on per primera vegada es parla de l'església de Sant Pere de Ribes.
A partir de l'any 1714, un cop finalitzada la Guerra de Successió Espanyola, Ribes va passar a ser oficialment San Pedro de Ribas, i va continuar amb aquest nom fins l'any 1936, en què la Generalitat de Catalunya va declarar que el terme s'havia de dir Sant Pere de RIBES, recalcant que Ribes és la part més important del topònim i que Sant Pere s'hi afegeix per diferenciar-lo de Ribes de Freser. El 1937 la Generalitat va aprovar, a petició de l'Ajuntament, que el poble s'anomenés Ribes del Penedès. Després de la Guerra Civil el nom de Ribes va tornar a ser San Pedro de Ribas, fins que arribada la democràcia es va normalitzar la denominació vigent.
Fills i filles il·lustres
Mitjans de comunicació
L'Altaveu és una revista mensual editada per l'empresa Pin'Up.
El Cancell fou un mitjà digital de Sant Pere de Ribes propietat de l'associació sense ànim de lucre Ribes Internet, que el va crear al maig de l'any 2001 com a vincle amb l'actualitat del portal ribes.org. Va finalitzar la seva trajectòria el dia 20 de desembre de 2007. No es considerava premsa professional i s'inscrivia en la tradició de publicacions locals sorgides del voluntariat al poble al llarg del segle XX. S'actualitzava quasi diàriament. S'hi van publicar 4031 notícies. Les seccions de la publicació eren la portada, cultura, poder local, comunicació, medi, esports, societat, economia, opinions i editorial. Disposava d'un inventari multimèdia denominat Mediacast.[7] Des de gener de 2012 funciona de nou en període de proves.[8]
Entitats i associacions
- GER Entitat Cultural i Esportiva
- Els Xulius - Centre Social Ribetà
- Centre Parroquial de Sant Pere de Ribes
- Arxiu Municipal de Sant Pere de Ribes
Vegeu també
- Llista d'alcaldes de Sant Pere de Ribes
- Ball de Diables de Ribes
- Drac de tres caps
- La Carsosa
- Puig de Pota de Cavall
- Turó de Gafatans
Referències
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació i notícies de Sant Pere de Ribes
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Sant Pere de Ribes
- Guia turística de Sant Pere de Ribes ( monuments, fires, festes...)
- Pàgina WEB del Centre Parroquial
- Pessebre Vivent
- Web dels Xulius
| |||||||
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
- ↑ «Resultats provisionals, Sant Pere de Ribes». Ministeri de l'Interior, {{#invoke:data|data_format|22 de maig de 2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ PALACIOS, J.L. (coord). Sant Pere de Ribes. Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes, 1999
- ↑ RESULTATS ELECCIONS MUNICIPALS 2011 Resultats per meses
- ↑ Coll i Milà, Pere. La baixada de Sant Pau. Apunts històrics. Separata del Programa de la Festa Major de Sant Pau, 2012.
- ↑ 6,0 6,1 Les festes majors a Sant Pere de Ribes. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «fmr» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Notícia del tancament de El Cancell al Diari de Vilanova
- ↑ El Cancell 2.0 en proves