Castell de Tales
| Castell de Tales | |
 Castell de Tales
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | País Valencià |
| • Comarca | Plana Baixa |
| • Municipi | Tales |
| • Localització | A la part més alta del nucli urbà |
| Coordenades | |
| Material | Maçoneria, originalment amb revocament exterior de morter de calç |
| Conservació | En estat de ruïna |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura
| |
Les restes del castell de Tales (Plana Baixa, País Valencià) se situen en la part més alta del nucli urbà. L'accés al mateix és molt senzill, ja que es troba senyalitzat en el nucli urbà. La funció estratègica del mateix seria la defensa del poble.
Probablement sigui d'origen àrab, com la majoria dels que hi resten a la Serra, encara que el seu estat actual i la falta de bibliografia sobre el mateix dificulten en gran manera la seua datació exacta. Sent d'origen àrab podríem datar la seua construcció en el segle XII.
Es donen tres clares fases constructives:
- La primera constituïx el nucli original de la construcció, possiblement d'època musulmana, la tècnica constructiva empleada és la maçoneria amb revocament exterior de morter de calç en la totalitat del llenç amurallat.
- La segona de cronologia també medieval està composta de dues torres quadrangulars i una tercera pràcticament exempta, també podem incloure algunes reformes en diferents zones, com l'obertura de finestres, la tècnica constructiva empleada és també la maçoneria amb revocament exterior de morter de calç.
- La tercera fase constructiva correspon al segle XIX durant la guerra Carlista, es van aixecar tres torres semicirculars, de la mateixa forma es van aixecar les parets d'unes habitacions i un aljub sobre les restes de l'etapa anterior, aquestes modificacions van adaptar l'estructura de l'edifici per a ser defensat per l'ús de fusells i artilleria.
En l'actualitat, a pesar del seu estat de ruïna, el castell segueix conservant el seu parapet exterior. És un castell petit al que havia d'accedir-se per un estret camí que parteix del Calvari que arriba fins al punt més alt de la foresta. L'entrada es realitzaria després de franquejar una porta protegida potser per una torrassa, del que encara s'aprecien les restes. Les seues muralles encara romanen en peus, així com les seues tres torres. En l'interior del recinte s'observa un aljub de mitjana grandària.
Referències
Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.