Castell de Xivert
| Castell de Xivert | |
 Vista del castell
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | País Valencià |
| • Comarca | Baix Maestrat |
| • Municipi | Alcalà de Xivert |
| • Localització | Serra d'Irta |
| Coordenades | coord}}{{#coordinates:40|18|Plantilla:Puntdecimal|N|0|15|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-VC_scale:10000|primary|name=}} |
| Altitud | 389 msnm |
| Construcció | segles X-XV |
| Estil | Islàmic i gòtic català. |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura
| |
El Castell de Xivert es troba a la Serra d'Irta, al terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià). És una construcció islàmica dels segles X i XI reformada posteriorment pels templers durant el segle XIII. Guaita la serra i la mar Mediterrània.
El turó on es troba el castell de Xivert ha estat lloc d'assentament, al menys, des dels segles XIV-XIII aC. Pobladors de l'Edat del Bronze Mitjà i Ibers ocuparen el terreny.
Espais constructius
El castell musulmà
La fortalesa musulmana comprèn el recinte emmurallat extern, obra dels segles X-XI on destaquen alguns grans llenços de tapiar coronats de merlets. Els murs envolten la vila i el castell, sense altra separació que la topogràfica que provoca irregularitats. Aquesta unió dels dos espais indica el caràcter de refugi del recinte superior.[1] Molt interessant és la inscripció àrab "pel rencontre de Déu" a un mur lluït que imita carreus, al sector S/SE del conjunt.
L'aljama
La vila musulmana i morisca, es troba als peus del castell, adaptant-se al terreny i mirant al migdia. Un carrer principal articula el conjunt urbà, amb altres carrer secundaris i carrerons i, amb les vivendes i els espais públics, conformen un dels testimonis més ben conservats d'una vila musulmana en altura. A partir de la conquesta cristiana la població musulmana manté la seva personalitat gràcies a la Carta Pobla de 1234. Durant els segles XIV i XV la vila va minvant en importància, tot i que manté la població, desplaçada per la vila cristiana d'Alcalà. El deteriorament s'amplia en el segle XVI, amb una devallada de la població, i és definitiu al 1521, quan la Germania ataca el castell, amb conversions forçades, i la població, molt reduïda, es manté fins l'expulsió dels moriscos, el 1609. Posteriors intents de reocupació no surten efecte.
| « | El castillo de Xivert a tercio de legua de Alcalá está assentado en un cabeço alto, e al pie del castillo ay un lugar poblado de moriscos. Este castillo fue saqueado a xxix de junio año de Mdxxi por Miguel Estellés, capitán de la Germanía[2] | » |
El castell templer
La fortalesa cristiana fou edificada, en les parts més significatives, en el segle XIII, pels templers, reaprofitant la disposició general del castell musulmà, i adaptant l'espai a les noves necessitats. Són notables les dues torres rodones i el mur que les enllaça, de carreus, així com l'aljub. Fins al segle XVII, i sota la direcció dels comanadors de l'Orde de Montesa es feren modificacions de menor importància.
L'any 1596 es fa una visura i valoració del castell,[3] per orde reial, per poder arreglar el deteriorament d'edificis i murs. I totes les parts estaven "molt derrohides y a perill de cahiguda", segons declaren els perits. I en 1648, en un inventari dels bens de la comanda d'Alcalà es diu que "lo castell de Xivert lo qual per estar aquell y tota la dita vila deruits de manera que sols resten los vestigis y no averi en aquell ni en dita vila portes ni finestres ni altra cosa alguna..."[4]
Situació actual
Des de 1996 s'han realitzat diverses excavacions arqueològiques, neteja d'espais, millora en els accessos i restauració-consolidació d'alguns dels elements més emblemàtics del castell: Torre de Ponent, Torre Sud i el mur on es troba la inscripció aràbiga.
Galeria d'imatges
-
Vista del vessant on està ubicat el castell. -
Vista del castell. -
Vista del castell. -
Vista del castell.
Bibliografia
- Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan Vicent; Iturat, Joaquim (2001). El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt. ISBN 84-923793-3-2
- Antonio Otal, Juan Manuel de (1997). Castell de Xivert, 1996-1997: Trabajos de investigación y recuperación. Alcalà de Xivert: Ajuntament.
- Antonio Otal, Juan Manuel de; Beser Iturat, Raquel (1997). Castell de Xivert: present i futur d'un projecte necessari, Mainhardt, 27, pàgs. 36-39.
- Antonio Otal, Juan Manuel de; Vizcaino León, David (1997). Un primer paso para la aplicación de un modelo operativo urbanístico de la aljama de Xivert. Campaña de excavación agosto 96 y 97. Mainhardt, 29, pàgs. 8-11.
- Antonio Otal, Juan Manuel de; Vizcaino León, David (2000). L'orde del Temple a Xivert. Mainhardt, 36, pàgs. 81-85.
- Antonio Otal, Juan Manuel de; Vizcaino León, David; Bravo Hinojo, Eva María (1999). Arqueología de la arquitectura: La muralla decorada con falso despiece en sillería del Castell de Xivert. Mainhardt, 35, pàgs. 84-86.
- Bazzana, André (1976). Problèmes d'architecture militaire au Levant espagnol: Le château d'Alcala de Chivert, Château Gaillard. Etudes de Castellologie médiévale, 8, pàgs. 21-46.
- Díaz de Rabago Hernández, Carmen (1993). Introducción al estudio de la aljama musulmana de Xivert durante la Edad Media. Centro de Estudios del Maestrazgo, 41-42, pàgs. 63-70.
- Ferrandis, Manuel (1902). Castillo de Chivert. Castellón: Ayer y Hoy, tomo I, núm. 10, pàgs. 161-163.
- Hernández Ruano, Javier (2003). Historia de los moriscos valencianos de Xivert: Desarrollo económico y aculturación. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat
- Hofbauerova, Vera (2000). Restauración del castillo de Alcalá de Xivert. Centro de Estudios del Maestrazgo, 64, pàgs. 60-68.
- Hofbauerova (2001). El conjunto monumental de Xivert y las recientes obras de consolidación y restauración. Penyagolosa, 2, IV época, pàgs. 56-73.
- Vizcaino León, David, ei alia (2002). Castell de Xivert, 1997-2001. Alcalà de Xivert: Ajuntament. ISBN 84-932784-0-8
Referències
- ↑ Guichard, Pierre (1991). Les musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe siècles), Damas:Autor, pàg. 210
- ↑ Martín de Viciana (1972). Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. III. València: Universitat, pàg. 129
- ↑ Alfonso Llorens, Joaquín; Suárez Rodríguez, Inmaculada. Presupuesto para unas obras del Castillo de Xivert en 1596. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXV, pàgs. 93-94
- ↑ Iturat, J. (1997) Dos aspectos varios en torno a Xivert. Mainhardt, pàg. 20.