Castell de les Sitges
| Q494756 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q130788 | |||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||
| Altitud | 530 msnm[1] | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
| Q494756 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
El Castell de les Sitges[2] és un castell d'estil romànic i gòtic del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra. És un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Història
La seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregós, el feu protagonista a l'Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de l'Hispània musulmana.
El castell de les Sitges està documentat a partir de l'any 1116 (castrum de Ciges). La seva història és fins a cert punt paral·lela a la del castell de Florejacs car també va passar successivament del domini dels Alemany de Cervelló, senyors de Guimerà, a la darreria del segle XIII, i va anar a parar finalment als Ribera, als quals confiscà el domini el rei Felip V a la fi de la Guerra de Successió per haver-se declarat partidaris de Carles d'Àustria.
Les primeres referències històriques les trobem a mitjans del segle XI, quan Arnau Mir de Tost ensenyoreix el lloc en nom del seu senyor, el comte Ermengol d'Urgell. El castell ve referit com "castrum des Ciges", vinculat al proper "castrum Floriaci" (castell de Florejacs) en un document de donació a la canònica d'Urgell, per part de Pere Ponç, vescomte de Cabrera i gendre d'Arnau, de l'any 1100.
Des d'aleshores, el castell s'ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, tot i que sota diferents títols. Així, famílies com els Alemany de Cervelló, els Josa, els Ribera, els Agulló de Pinós i, darrerament, els Sentmenat, Calvo de Encalada i Febrer han posseït el domini sobre el lloc, així com la baronia sobre el proper castell de Florejacs, la història del qual ha transcorregut paral·lela a la de Les Sitges durant gairebé mil anys. A mitjn del segle XVIII, esdevingué dels marquesos de Gironella que en retingueren el domini jurisdiccional fins a la desamortització del segle XIX.
Des del segon terç del segle XX, el castell ha passat a mans de la família Canals, qui ha assumit les tasques de consolidació de l'edifici i d'adaptació als nous temps.
El Castell
El castell està constituït per una torre de planta quadrangular envoltada per una muralla que tanca un recinte amb la mateixa forma. La torre d'homenatge és un element notable. Construïda vers el segle XIII fa més de 20 m d'alçada i encara conserva l'obertura corresponent a l'antiga porta d'accés, situada a uns 8 m d'alçada. Tot i que l'origen del castell se situa al segle XI, la major part dels elements conservats són del segle XIV. L'edifici actual es composa d'un cub de pedra de planta rectangular, amb parets atalussades i torre mestra també de planta rectangular.
Exteriorment, exhibeix una aparença guerrera, donada per dos elements principals: la magnífica torre mestra, rematada per merlets, i la murallada atalussada, que conserva diverses espitlleres, merlets amb permòdols i restes d'un matacà sobre la porta principal.
L'interior ens revela un seguit d'àmbits senyorials que el fan un model prototípic del castell-palau gòtic. La seva estructura s'organitza a partir del pati central i gira en torn a la torre mestra, que conserva -a vuit metres del terra- la porta primitiva d'accés. A la planta baixa, hi trobem els cellers, la tàvega -o masmorra- i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses.
El primer pis està ocupat per la sala noble, dotada d'una gran llar de foc i oberta al sud per uns finestrals renaixentistes amb festejadors. Al segon pis, on hi havia l'antic pas de ronda, s'hi emplaça una terrassa oberta a migdia, tancada al sud pels merlets i el matacà de la muralla. A l'interior, trobem la porta romànica d'accés a la torre i l'escala que permet pujar al capdamunt, on es gaudeix d'una magnífica vista sobre la plana de Lleida.
Sant Pere del Castell de les Sitges
Sant Pere del Castell de les Sitges es l'església pròxima al castell. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Entre 1042 i 1075, en l'inventari de les rendes del bisbe d'Urgell a Sanaüja, es parla del delme de Ciges; això prova una certa organització parroquial al lloc. La categoria originària de l'església es desconeix. Podria haver estat una sufragània de Santa Maria de Florejacs o la capella del castell de les Sitges, per tant documentada des de l'any 1116, quan el castell fou llegat a Arnau, fill de Pere Ponç.
Edifici d'una nau amb volta de canó, reforçada amb cinc arcs torals, capçada a llevant per un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. A l'interior, arcosolis oberts als murs a banda i banda. La teulada és de lloses de pedra i cobreix nau i absis de forma única. La porta d'entrada és a ponent, feta amb un arc de mig punt adovellat. El campanar d'espadanya és de dos ulls. Al mur de migjorn hi veiem dos contraforts amples. Al centre de l'absis, una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada. L'aparell constructiu mostra carreus ben escairats, força regulars en filades uniformes, una construcció pròpia de finals del segle XII o inicis del segle XIII.
Visita
Actualment, el castell es presenta al públic amb regularitat, per primera vegada en deu segles d'història, amb vocació d'esdevenir nucli de promoció d'esdeveniments culturals, lúdics i socials.
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. XXIV El Segria Les Garrigues El Pla d'Urgell La Segarra L’Urgell. Enciclopèdia Catalana, 1992, p.479 a 481. ISBN 84-412-2513-3.
- Català Roca, Pere [et al.].. Els Castells Catalans,vol. VI/1 Solsonès, Garrigues, Noguera i la Segarra. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1979. ISBN 978-84-2320-751-0.
Enllaços Externs
Referències
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya, 01-01-2009.
