Centre Moral i Instructiu de Gràcia

Infotaula edificiCentre Moral de Gràcia
Q494756
P84	Francesc Berenguer i Mestres
Q130788
Q184590
Q158454
Q853614	Q1309508 :
Q1681293
Q15069452
Q1914636
Q65962785	–

Centre Moral i Instructiu de Gràcia (CMIG) és una entitat cívica fundada el 1868 per alguns prohoms de Barcelona amb alguns socis dels Lluïsos de Gràcia, amb la finalitat primordial de fomentar les escoles catòliques a Barcelona. El seu primer president fou Josep Llobet i Comas, qui inicià les activitats del centre el 2 de febrer del 1869. Les escoles del centre començaren a funcionar el 1871, el 1873 convocaren els seus primers Jocs Florals i el 1886 van fer la primera representació teatral, Cura de moro de Frederic Soler i Hubert (Serafí Pitarra).

El 1903 assoliren els 800 alumnes, i un grup de socis dissidents funda el Cercle Catòlic de Gràcia. El 1904 editen la revista El Apostolado Seglar i es creen les seccions de beneficència (1904), l'Orfeó Montserrat (1906) i la biblioteca del centre (1907). EL 1924 van treure la revista Or i flama i la seva secció de teatre i declamació el 1926 va prendre part a les representacions de l'òpera Parsifal de Richard Wagner al Gran Teatre del Liceu.

El centre fou clausurat durant la guerra civil espanyola. El 1939 va reprendre les activitats i el 1946 creà l'Agrupació Artística Medea, que va presentar aquell mateix any La Dida de Frederic Soler i Hubert i que el 2 d'abril de 1958 representaria al Teatre Romea l'obra de Francesca Forrellad Ponç Pilat. Posteriorment es crearen seccions esportives, un esbart i l'esplai Rikki-tikki-tavi. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

L'edifici

El programa de l'edifici encloïa escola, capella i sales i, separat per un petit pati, un reduït teatre. Aquest darrer tenia amb arcs parabòl·lics de maó, dues galeries i cobertes de revoltons.

El principal interès de l'edifici es concentra en la façana d'obra vista, on Berenguer demostra les possibilitats expressives que sabia extreure dels materials constructius i, especialment, del totxo ceràmic, vertader protagonista d'aquesta composició, en contrapunt amb la maçoneria ordinària de la part central del parament. Les obertures es disposen simètricament, només la porta, a un costat, trenca la simetria, a l'entorn d'un gran balcó al principal, amb llosana ovalada constituïda per cinc filades de maó en voladís, barana de ferro forjat i obertura descarregada mitjançant un arc de llibret de totxo, solució emprada també en altres obertures menors, com la sèrie que conforma la galeria del segon pis. Resten a la façana els suports de ferro de les banderes, però han desaparegut la imatge del Sagrat Cor sobre l'entrada i l'escut de l'entitat sobre el balcó.^[1]