Esyllt T. Lawrence
Esyllt T. Lawrence (Treforys, 3 de desembre de 1917 - Abertawe, 4 d'abril de 1995[1]) va ser una intel·lectual i escriptora gal·lesa.
Biografia
Esyllt T. Lawrence va nàixer a Treforys, població del sud del País de Gal·les el 1917 al si d'una família gal·lesoparlant de cinc germans, en una zona en un avançat procés d'anglicització.
Ideologia
Esyllt defensava la llengua gal·lesa i denuncià l'opressió de les dones dins la societat patriarcal d'aquella època. Va presenciar l'ascens del laborisme britànic a Gal·les, la davallada del liberalisme, l'emigració de més de mig mil·lió de gal·lesos, el naixement del moviment polític concentrat en Plaid Cymru (1922), i del moviment juvenil d'Urdd Gobaith Cymru. També viu l'inici de la forta davallada dels parlants de gal·lès, sobretot al sud del país.
Estudià a Cambridge, on cal destacar la seva trobada amb Virginia Woolf, amb qui coïncidia en relació a llurs idees feministes.
Vida
Treballà com a professora, i es casà amb el diplomàtic Derek Michael Poole, amb qui es divorcià després del seu viatge als Estats Units i la seva estada a universitat de la Ciutat de Mèxic de l'any 1943. A Mèxic, entrà en contacte amb el cercle d'exiliats republicans catalans, on conegué l'escriptor Lluís Ferran de Pol, amb qui es casà el 1947.
Vida a Catalunya
Esyllt fou el pont entre la cultura gal·lesa i la catalana durant la postguerra. Durant els més de quaranta anys entre Arenys de Munt i Arenys de Mar, Esyllt T. Lawrence sempre mostrà un interès constant per les lletres i per dues llengües amb molts paral·lelismes, el gal·lès - la pròpia - i el català - la d'adopció. Aquesta dedicació es materialitzà en assajos, traduccions o articles periodístics de l'escriptora. El 1985 Lawrence va publicar la seva traducció en català de Gŵr Pen y Bryn del famós escriptor gal·lès Edward Tegla Davies que portà el títol de La masia del turó.
El reconeixement de les institucions catalanes amb la Creu de Sant Jordi a l'any 1994 a la seva trajectòria intel·lectual és tan sols un testimoni de l'admiració que aquesta dona, que mai oblidà les seves arrels gal·leses, despertava en totes aquelles persones, catalanes o gal·leses, que s'apropaven a ella.
