Vés al contingut

Chelsea-Hackney Line

De Viki.cat
Chelsea-Hackney line (projecte)
Epping 2007 ruta;
Theydon Bois ramal Epping
Debden de la Central Line
Loughton al nord de Leytonstone
Buckhurst Hill
Woodford
South Woodford
Snaresbrook
Central Line a Woodford via Hainault
Leytonstone
Central Line
Homerton
Hackney Central
Dalston Junction (en construcció)
Essex Road
Angel
King's Cross St. Pancras Fitxer:Piccadilly roundel1.PNG Fitxer:Metropolitan roundel1.PNG Fitxer:Circle roundel1.PNG Fitxer:H&c roundel.PNG
Tottenham Court Road
Piccadilly Circus Fitxer:Bakerloo roundel1.PNG Fitxer:Piccadilly roundel1.PNG
Victoria Fitxer:District roundel1.PNG Fitxer:Circle roundel1.PNG
Sloane SquareFitxer:District roundel1.PNG Fitxer:Circle roundel1.PNG (a reintroduir)
Fitxer:BSicon uextHST.svg
Chelsea(nova estació)
Fitxer:BSicon uextABZlf.svg Fitxer:BSicon uextSTRq.svg
Ramal a Battersea i Clapham
Fitxer:BSicon uexTUNNELe.svg
District Line
Fitxer:BSicon uCPICl.svg Fitxer:BSicon uexCPICr.svg
Parsons Green Fitxer:District roundel1.PNG
Fitxer:BSicon uSTRlf.svg Fitxer:BSicon uxABZlg.svg
Putney Bridge
East Putney District Line
Southfields south of Parsons Green
Wimbledon Park
Fitxer:BSicon uINTe.svg
Wimbledon Fitxer:Tramlink no-text roundel.svg

Chelsea-Hackney Line o "Chelney" Line, és un projecte de línia de ferrocarril soterrat que circularia de sud-oest de Londres al nord-est. Al 2008 el pla s'està desenvolupant per Cross London Rail Links Ltd., que també porten a terme el Crossrail,[1] per això Chelsea-Hackney Line es coneguda com Crossrail 2.

Història

Pla original

Al 1901 es va fer un projecte de línia de metro de sud-oest a nord-est [2] i el 1904 va arribar el projecte de llei al Parlament.[3] Però maniobres polítiques dutes a terme per Charles Yekes, el magnat del metro, va fer acabar tal porjecte.[2]

Plans posteriors

El pla va tornar a sortir a la llum el 1970 per London Transport Board (l'operadora de l'època) abans d'acabar completament la Victoria Line i Fleet Line (actual Jubilee). Dissenyada per disminuir la pressió de passatgers a District, Central i Victoria Line, i per enllaçar dos àrees sense serveis de metro, la ruta sortiria de Wimbledon ramal de District Line fins a Leytonstone, on després enllaçaria ramals de la Central Line.[4] Per raons financeres la línia finalment no es construí.

Estudi de Central London Rail de 1989, ruta que salvaguarda Central London:

  • Parsons Green
  • Chelsea, King's Road
  • Sloane Square
  • Victoria
  • Piccadilly Circus
  • Tottenham Court Road
  • King's Cross St. Pancras
  • Angel
  • Essex Road
  • Dalston Junction
  • Hackney Central
  • Homerton
  • Leytonstone[2]

Com que en el projecte de línia la ruta passava a traves de les línies King's Cross i King's Road és va proposar el nom "King's Line". Però es va decidir que Jubilee Line era prioritària i el projecte es va posposar.

El 1995, va sorgir una alternativa, l'Express Metro que utilitzaria més vies existents, tindria menys estacions i en via estàndard. La ruta havia d'èsser de East Putney de District Line a l'estació de Victoria; de Putney bridge, Parsons Green i Kings Road; o de Wandsworth Town i Clapham Junction i via Chelsea Harbour i Kings Road o via Battersea.

Una altra versió del projecte va sorgir el 2001 amb menys estacions.[2]

Projecte actual

El 2007, la ruta de 1991 s'ha posat al dia -l'estació de Sloane Square es va treure del projecte i es va decidir prendre el ramal d'Epping des de Leytonstone de la Central Line.[3] Actualment està considerada com el tercer major projecte a la capital després de l'extensió de la East London Line i de Crossrail. I està projectat que l'estació de Sloane Square sigui reincorporada a la ruta.

De les tres rutes al sud-oest de Londres, el districte Londinenc de Kensigton and Chelsea estava a favor de la primera i actualment de la segona ruta.[5] En els projectes actuals, només una estació es construirà sencera, l'estació de Chelsea.

Operadora

Tot i que el projecte l'està desenvolupan Cross London Rail Ltd, la decisió de qui en serà l'operadora no està clar i no se sap si formarà part de la National Rail o del Metro de Londres. Hi ha avantatges i desavantatges en ambdós companyies. El sistema de National Rail, ferrocarril convencional, permet trens més llargs i per tant més capacitat de passatgers, però això significaria que la majoria de enllaços amb altres estacions s'haurien d'abandonar, sobretot a Piccadilly Circus, i el cost seria major. Com a línia del metro de Londres necessitaria túnels menors i per tant trens més petits, però millors enllaços a Central London i el projecte seria més barat.

Altres propostes

També s'ha proposat una extenció a Northwars que implica reutilitzar la secció de Heights de la Northern Line cap a l'estació d'Alexandra Palace que havia estat projectada com a part de la Northern Line.[6] Un enllaç de Clapham Junction a Victoria via Chelsea Harbour també s'està plantejant. També podria extendre's cap al sud fins a Wimbledon, però això caldria recosntruir l'estació.

Referències

  1. «Chelsea-Hackney Line». Crossrail, 04-09-2007. [Consulta: 18 octubre 2007].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Feather, Clive. «Informació tècnica de la Chelsea-Hackney Line». [Consulta: 7 març 2008].
  3. 3,0 3,1 «Consulta i revisió de la Chelsea-Hackney line». Department de Transport. [Consulta: 18 octubre 2007].
  4. «London Transport tercera tub Line». The Times [London], 02-01-1970.
  5. «Chelsea-Hackney Line: primer a l'agenda». Royal Borough of Kensington and Chelsea, 01-10-2003. [Consulta: 18 octubre 2007].
  6. «Crossrail 2». Always Touch Out. [Consulta: 7 març 2008].