Cirialera herbàcia
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La cirialera herbàcia, herba salada, pollet o amanida de pobre (Salicornia europaea), és una planta del gènere Salicornia.
Morfologia
És una planta anyal de tiges suculentes, articulades, d'un color verd brillant, que pot arribar a fer uns 40 cm d'alçària, ramificada, amb les branques dretes.
Les fulles són gairebé imperceptibles ja que són molt petites, carnoses, oposades i acostades a la tija.
Les flors són molt menudes i amb prou feines es diferencien de les fulles. Es disposen de 3 en 3 segons els vèrtexs d'un triangle i quan es desprenen deixen una foseta amb 3 cavitats. La floració s'esdevé entre agost i octubre.
Localització
A tot el litoral en indrets amb sòls salats i periòdicament inundats.
Creix sovint en poblacions denses anomenades salicornars, juntament amb altres plantes halòfiles.
En altres temps aquesta planta es cremava per obtindre'n les cendres, riques en sosa, que s'empraven per a fer sabó i vidre.
Possibilitat de confusió amb altres espècies
En el mateix hàbitat es poden trobar 3 espècies diferents de les anomenades cirialeres (per la seua similitud amb els ciris), amb les quals es pot confondre.
Se'n diferencien per ser plantes perennes i, per tant, poc o molt llenyoses, sobretot a la base, i per les diferents formes que tenen les fosetes de la tija un cop han caigut les flors.
Pertanyen al gènere Arthrocnemum i són de propietats i aplicacions semblants a la cirialera herbàcia.
Època de recol·lecció
Abans de la floració, però se'n poden triar les parts tendres entre els mesos d'abril i juliol.
Ús gastronòmic
Se n'aprofiten els brots i les parts més tendres per a afegir, confitats, a les amanides, als rostits freds o al peix.
També es poden menjar cuites com verdures (com si fossin mongetes tendres) i en forma de sopes i purés.
És una planta rica en sals de iode, de sodi i de potassi.
Vegeu també
Bibliografia
- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 34.
- H. Haeupler & Th. Muer: Bildatlas der Farn- und Blütenpflanzen Deutschlands. Ulmer Verlag, Stuttgart, 2000, ISBN 3-8001-3364-4.
- O. Röller & F. Schlesiger: Blühende Wildniss Spiekerogg, Verlag Hermann Lietz-Schule Spiekeroog, 2005, ISBN 3-925754-49-0.
- Klaus Janke, Bruno Kremer: Düne, Strand und Wattenmeer- Kosmos-Naturführer, Franckh'sche Verlagshandlung Stuttgart, ISBN 3-440-05759-3.
- Georg Quedens: Strand und Wattenmeer, BLV Verlagsgesellschaft, Munic-Viena-Zuric, ISBN 3-405-15108-2.
Enllaços externs
- Fotografies de diversos exemplars de cirialera herbàcia.
- Descripció d'aquesta planta. (anglès)
- Àmplia informació taxonòmica sobre aquesta espècie vegetal. (anglès)
- Distribució geogràfica d'aquesta planta i més informació. (anglès)
