Clarà (Castellar de la Ribera)

Clarà
Localització

Poble del municipi de Castellar de la Ribera
Sant Andreu, església parroquial de Clarà Sant Andreu, església parroquial de Clarà
Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi	Espanya Catalunya Província de Lleida Solsonès Castellar de la Ribera
Superfície	km²
Altitud	831 msnm
Població (2008) • Densitat	66 hab.
Coordenades	42° 0′ 8.857″ N, 1° 27′ 27.05″ E / 42.00246028°N,1.4575139°E / 42.00246028; 1.4575139{{#coordinates:42 \| 0 \| 8,857 \| N \| 1 \| 27 \| 27,05 \| E \| type:city(126)_region:ES-CT \| primary\|name=Clarà }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Codi postal	`25289`
Dies de mercat	-
Fira tradicional	-
Web	http://castellarribera.ddl.net/

Clarà ^[1] és una de les quatre entitats de població del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès). És a la banda oriental del municipi que és també la que assoleix majors altituds.

Demografia

El poblament és dispers al cent per cent.

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
Any	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total	Total
2000	0	0	0	26	28	54	54
2001	0	0	0	26	28	54	54
2002	0	0	0	23	26	49	49
2003	0	0	0	29	28	57	57
2004	0	0	0	28	26	54	54
2005	0	0	0	30	30	60	60
2006	0	0	0	32	30	62	62
2007	0	0	0	34	33	67	67
2008	0	0	0	34	32	66	66
Font: INE

Poblament

Història

El 959 hi ha el primer document en que apareix el topònim en la forma de «Clerà». Es tracta de la venda d'un alou que realitza Borrell II, comte d'Urgell. En fer-ne relació dels límits, es cita l'esmentat topònim juntament amb altres que continuen vigents al poble.^[2] El 1043 apareix la primera referència documental al Castell de Clarà. Es tracta d'un document mitjançant el qual un tal Folc cedeix a Santa Maria de Solsona el seu alou in apendicio Sancti Andree apostoli infra terminos vel fines de castró Clerà.^[3] En aquella època la parròquia de Sant Andreu de Clarà va arribar a tenir una importància excepcional. En un document datat el 1200 s'hi citen els censos que cobrava la parròquia i hi consten un total de 26 propietats.^[2]Pel que fa als senyors d'aquest castell de Clarà les primeres referències documentals fan referència als següents:

- Babot de Clerà (1131).
- Ramon de Clerà (1137).
- Ermessenda de Clerà (1199).^[2]

El 1561 dos prohoms de Clarà (Francesc Valtolra, àlies Iglesies i Pere Gispert, àlies Comelles) signen amb Matheu de Chentier i Ramon Garriga, mestres pintors veïns de Barcelona el contracte per a la construcció del retaule de l'església.

El 1847 segons el Diccionario de Pasqual Madoz ^[4], en aquella època Clarà tenia Ajuntament, 15 cases i 50 habitants.

Articles relacionats

Llista de masies de Clarà

Referències

↑ Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 LLORENS i SOLÉ, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya II, 1979. ISBN 84 86387 34 5. 420 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «llorens2» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
↑ Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 63
↑ Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).
En el Volum VI, pàg. 474 s'hi pot llegir el següent text, traduït del castellà:
CLARÀ: localitat amb ajuntament a la província de Lleida (14 hores), partit judicial i diòcesi de Solsona (1 h i 1/2), audiència territorial i capitania general de Catalunya, (Barcelona, a 16 h. i 3/4): es compon de diverses cases disperses en una espècie de vall que forma el seu terme. El seu CLIMA és una mica va fred, i els vents dominants són els de N. i E.; les malalties més comuns són les catarrals. Té 15 CASES disseminades pel territori, com s'ha referit, i en ell s’hi troben moltes fonts, però gairebé insignificants; per la qual cosa els seus habitants s'assorteixen d'aigua per a les seves necessitats de basses i pous. L'església parroquial (Sant Andreu) la serveix un capellà rector de provisió ordinària en concurs general. Aquesta té per annexa la de Sant Sebastià, situada al mateix terme, a l'O., a una hora de distància. El terme confina pel N amb la Llena, E. Castellvell; S . Miraver, i O. Pinell, estenent-se de N. a S. 1 hora i 1/4 i d'E a O. 11 hores i 1/2. El TERRENY és tallat de secà i en general de qualitat inferior.Els CAMINS són transversals i estan en un estat dolentíssim. La CORRESPONDÈNCIA la reben els mateixos interessats de l'administració de Solsona. PRODUCTES : sègol, civada, llegums, patates i una mica de vi molt dolent; la major collita és la del sègol. Es cria bestiar oví, cabrum i porcí, essent aquest el preferiT. Hi ha abundant caça de perdius i de conills. POBLACIÓ: 10 veïns i 50 ànimes. CAPACITAT PRODUCTIVA: 1.149.200 rals. IMPOSTOS: 28.730 rals. PRESSUPOST MUNICIPAL: 600 rals, que es cobrixen per Repartiment veïnal, dels quals se’n paguen 100 al secretari de l'ajuntament. Aquest poble, encara que molt ficat dintre de la província, no obstant això no depèn d'ella en l'econòmic, sinó de la de Barcelona, á la intendència de la qual paga les contribucions, la qual cosa no deixa d'oferir alguna anomalia.

Enllaços externs

FOTOTECA DEL SOLSONÈS: Documentació i fotografies sobre els béns patrimonials del poble de Clarà

[1] Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya

[llorens2-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 LLORENS i SOLÉ, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya II, 1979. ISBN 84 86387 34 5. 420 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «llorens2» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[citabach-3] Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 63

[citamadoz-dicc-4] Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).
En el Volum VI, pàg. 474 s'hi pot llegir el següent text, traduït del castellà:
CLARÀ: localitat amb ajuntament a la província de Lleida (14 hores), partit judicial i diòcesi de Solsona (1 h i 1/2), audiència territorial i capitania general de Catalunya, (Barcelona, a 16 h. i 3/4): es compon de diverses cases disperses en una espècie de vall que forma el seu terme. El seu CLIMA és una mica va fred, i els vents dominants són els de N. i E.; les malalties més comuns són les catarrals. Té 15 CASES disseminades pel territori, com s'ha referit, i en ell s’hi troben moltes fonts, però gairebé insignificants; per la qual cosa els seus habitants s'assorteixen d'aigua per a les seves necessitats de basses i pous. L'església parroquial (Sant Andreu) la serveix un capellà rector de provisió ordinària en concurs general. Aquesta té per annexa la de Sant Sebastià, situada al mateix terme, a l'O., a una hora de distància. El terme confina pel N amb la Llena, E. Castellvell; S . Miraver, i O. Pinell, estenent-se de N. a S. 1 hora i 1/4 i d'E a O. 11 hores i 1/2. El TERRENY és tallat de secà i en general de qualitat inferior.Els CAMINS són transversals i estan en un estat dolentíssim. La CORRESPONDÈNCIA la reben els mateixos interessats de l'administració de Solsona. PRODUCTES : sègol, civada, llegums, patates i una mica de vi molt dolent; la major collita és la del sègol. Es cria bestiar oví, cabrum i porcí, essent aquest el preferiT. Hi ha abundant caça de perdius i de conills. POBLACIÓ: 10 veïns i 50 ànimes. CAPACITAT PRODUCTIVA: 1.149.200 rals. IMPOSTOS: 28.730 rals. PRESSUPOST MUNICIPAL: 600 rals, que es cobrixen per Repartiment veïnal, dels quals se’n paguen 100 al secretari de l'ajuntament. Aquest poble, encara que molt ficat dintre de la província, no obstant això no depèn d'ella en l'econòmic, sinó de la de Barcelona, á la intendència de la qual paga les contribucions, la qual cosa no deixa d'oferir alguna anomalia.

[1]

[2]

[3]

[4]