Borrell II
| Borrell II | |||
|---|---|---|---|
| Naixença | 927 | ||
| Defunció | 992 | ||
| Esposa | Letgarda de Roergue | ||
| Progenitors | Sunyer I i Riquilda de Tolosa | ||
| Descendents | Ermengol I | ||
Borrell II (927 - 992) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992). És el segon Borrell (Borrell II de Barcelona) perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona.
Orígens familiars
Fill de Sunyer I i de la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.
| 8. Sunifred I d'Urgell | ||||||||||||||||
| 4. Guifré I de Barcelona | ||||||||||||||||
| 9. Ermessenda | ||||||||||||||||
| 2. Sunyer I de Barcelona | ||||||||||||||||
| 5. Gunilda d'Empúries | ||||||||||||||||
| 1. Borrell II de Barcelona | ||||||||||||||||
| 24. Ramon I de Tolosa | ||||||||||||||||
| 12. Odó I de Tolosa | ||||||||||||||||
| 25. Berta de Reims de Roucy | ||||||||||||||||
| 6. Ermengol de Roergue | ||||||||||||||||
| 13. Gersinda d'Albi | ||||||||||||||||
| 3. Riquilda de Tolosa | ||||||||||||||||
| 7. Adelaida | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
El 968 es va casar amb Letgarda de Tolosa, filla de Raimon III, duc d'Aquitània. Van tenir 2 fills i 2 filles:
- Ramon Borrell (972-1017), comte de Barcelona
- Ermengol I (975-1011), comte d'Urgell
- Ermengarda de Barcelona (?-1030), casada amb el vescomte Geribert de Barcelona
- Riquilda de Barcelona (? -1041), casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona
Després de la mort de Letgarda es va tornar a casar, vers el 980, amb Eimeruda d'Alvèrnia, filla del comte d'Alvèrnia Raimon d'Alvèrnia.
Vida política
Al contrari que el seu pare, va ser un comte molt més diplomàtic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos veïns: els francs, al nord i els musulmans, al sud. Va intercanviar ambaixades amb Còrdova (centre del poder musulmà) i signà un tractat de pau amb el Califa Al-Hakam II.
Va ser un protector de les ciències i la cultura. Invità el famós monjo Gerbert d'Orlhac, que uns anys més tard arribaria a Papa amb el nom de Silvestre II, a residir al comtat, perquè ampliés estudis.
L'intent de restauració de l'arxidiòcesi de la Tarraconense
El bisbe de Vic Ató i Borrell volien que l'Església restituís la província episcopal Tarraconense per tal d'agrupar les diòcesis catalanes de manera separada de l'arquebisbat de Narbona, d'on depenien en aquell moment.[1][2] La operació tenia una clara intencionalitat política ja que un arquebisbat català estaria sota la influència directa dels comtes de Barcelona, i això realçaria encara més el seu poder respecte els altres comtats catalans i de la resta de la Septimània.[3] Ja feia temps que el context tant polític com social de la vida catalana cada vegada s'allunyava més del domini franc de la Francia Occidentalis.[3] La reivindicació dels dos magnats era concretament sobre les diòcesis d'Elna, Vic, Barcelona, Girona i Urgell, i Tarragona quedava pendent de la seva futura conquesta.[1]
Per aquest motiu el 970 van viatjar els dos a Roma per entrevistar-se amb el Papa Joan XIII, qui va aprovar el projecte el 971 nomenant Ató com a primer arquebisbe de Vic,[1] i promulgant 5 butlles a la vegada.[2]
Però el projecte va acabar a causa de l'assassinat d'Ató poc després de tornar de Roma, el 971 (o fins i tot el 972).[2] Tot i que es desconeix l'autoria del fet, amb tota probabilitat fou una acció dels contraris de la independència eclesiàstica i l'augment del poder barceloní.[1][3] En qualsevol cas, després d'Ató Vic tornà a tenir tan sols un bisbe, Fruià, el qual fou nomenat seguint el procediment tradicional: consagrant-se bisbe de Vic a Narbona i després demanant a Roma la confirmació de la seva elecció.[3]
Ràtzies d'Almansor
Malgrat tot els seus esforços, sota el seu mandat els territoris de la Marca Hispànica van sofrir un greus atacs del cabdill musulmà Almansor o Al-Mansur: la campanya del 982 el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el Castell del Far)[4] de camí a Girona. De retorn va conquerir Wutina (Òdena), en una nova expedició el 984, de retorn de Sepúlveda, va passar pel comtat de Barcelona.
Almansor va arrasar Barcelona i molts dels seus ciutadans van ser fets presoners el 985 en una important ràtzia[5] després de derrotar Borrell a la batalla de Rovirans o Matabous[6]
988. Trencament del Pacte de Vassallatge amb els Reis de França
Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun. Com a conseqüència d'això i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder.
Títols i successors
L'any 947, en retirar-se el seu pare a la vida monacal, va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona conjuntament amb el seu germà Miró.[7] Fins al 966 va compartir aquesta tasca amb el seu germà Miró I de Barcelona. El 948 va heretar el comtat d'Urgell en morir el seu oncle Sunifred II d'Urgell. A partir del 988 va compartir el govern amb els seus fills Ramon Borrell i Ermengol, que van començar a governar sols a partir de 30 de setembre de 992, dia en què Borrell II morí.
A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès de la Marca Hispànica i de duc de la Gòtia (971)[8], així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania (972)[9]. Després de trencar el pacte de vassallatge, s'intitulà per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès (988).[8]
- A 28 de juliol del 960: Ego Borrellus gratia Dei chomes et marchio [10]
- A 23 d'abril del 986: Sig+num Borrellus, gratia Dei commes et marchio [11]
Borrell II Naixement: 927 Mort: 992
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Sunyer I de Barcelona (pare) |
Comte de Barcelona (Llista de comtes de Barcelona) Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Manresa (947–992) |
Succeït per: Ramon Borrell I de Barcelona (fill) |
| Precedit per: Sunifred II d'Urgell (oncle) |
Comte d'Urgell (Llista de comtes d'Urgell) (948–992) |
Succeït per: Ermengol I d'Urgell "el de Còrdova" (fill) |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre, 1998: p. 75, entrada: "Ató"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ató». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 B. de Riquer (dir.), 1998: p. 159
- ↑ Dolors Bramon El castell Vell de Llinars citat en una cronica arab d'un autor anonim medieval magribi
- ↑ Gaspar Feliu i Montfort, La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ 8,0 8,1 Enciclopèdia Catalana: Borrell II de Barcelona
- ↑ Fita Colomé, FidelEl principado de Cataluña. Razón de este nombre., Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902), pág. 261.
- ↑ Arxiu Jaume I: El comte Borrell dóna al seu fidel Isarn el castell de La Roqueta, en terme de Fontanet, comtat de Manresa
- ↑ Arxiu Jaume I: El comte Borrell atorga la carta de poblament del castell de Cardona
Bibliografia referenciada
Bibliografia
- Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats: Com En Borrell, compte de Barchelona, hac bataylla ab sarrahins, e morí ...
- Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona: Qui tracta com en Borrell fou lo quart comte de Barcelona
- Manuel Rovira i Solà, Notes documentals sobre la presa de Barcelona per al-Mansur (985)
- (aragonès) Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona Del conde Borrel
- (castellà) Crónica d'Aragón De Don Borrell conde quarto
- Enciclopèdia Catalana: Borrell II de Barcelona