Combat de Santa Maria
| Combat de Santa Maria | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Croada contra la Corona d'Aragó | |||||||
| |||||||
| {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|Plantilla:Abs0|Plantilla:Puntdecimal|N|2|Plantilla:Abs0|Plantilla:Puntdecimal|E|type:event_source:cawiki|primary|name=}} | |||||||
| Bàndols | |||||||
| Comandants en cap | |||||||
| Forces | |||||||
| 400 cavallers | 500 cavallers 5.000 infants | ||||||
| Baixes | |||||||
| 100 cavallers | 60 cavallers | ||||||
| Seqüència cronològica de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó | |||||||
| Batalla anterior | Batalla posterior | ||||||
| Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols | Batalla naval de les Formigues | ||||||
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya
Plantilla:FixHTML El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona. Fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó a les portes de la ciutat de Girona, enclavament fonamental per ser nus de comunicacions entre la plana emporitana i la depressió prelitoral.
Antecedents
El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arran de les vespres sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.
L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig[1] en direcció als Pirineus, on es va trobar una forta resistència al Coll de Panissars, que el va fer retirar fins a Perpinyà, per finalment creuar pel Coll de la Massana, arribant a Peralada, el quarter general de Pere el Gran d'on es va retirar a Girona, deixant al càrrec de la ciutat a Ramon Folc de Cardona, mentre el rei i l'Infant Alfons preparaven les següents línies de defensa abans que els croats arribessin a Barcelona, mentre els estols catalans atacaven les línies d'aprovisionament per via marítima mentre Roger de Llúria tornava de Sicília.
Pere el Gran va sortir de Barcelona a principis del mes d'agost[2] al front d'un exèrcit de 500 cavallers i 5.000 infants per atacar l'exèrcit croat que assetjava Girona i provocar l'aixecament del setge. Es va dirigir primer al Monestir de Montserrat, on va rebre la benedicció, i a continuació va anar a Hostalric, on va celebrar un consell que va decidir acampar a un cingle de Tudela, a l'oest de Girona.
Desenvolupament militar
El rei Pere va voler dirigir-se a Besalú, però els exèrcits es van trobar el 15 d'agost extramurs de la ciutat. Els almogàvers, que anaven al davant van ser interceptats i van atacar pel seu compte, i quan es van quedar sense llances i dards van ser atacats per quatre-cents cavallers francesos, havent de fugir muntanya amunt.
Pere de Montcada va dirigir a 80 cavallers a socórrer els almogàvers, als que s'uniren els seixanta cavallers més que liderava Ramon de Montcada. El propi rei va participar en els combats, i finalment els catalans es van retirar a Santa Pau.
Conseqüències
Els almogàvers van saquejar el call de Girona, destruint la sinagoga[3] abans d'entrar en batalla contra les tropes de Felip III de França i Pere el Gran ordena l'execució dels responsables a la forca.[4]
Referències
- ↑ F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Sefarad.es http://sefarad.rediris.es/textos/0cronologia.htm
- ↑ Anales de una comunidad El reloj.com