Condrusis
Els condrusis foren un poble germànic esmentat per Cèsar dins la Gàl·lia Belga.
Els condrusis i els eburons eren tributaris dels treviris. Els eburons vivien entre el Mosa i el Rin i els seus veïns al nord eren els menapis. Els segnis i condrusis vivien entre els eburons i els treviris. Els condrusis van donar el seu nom a la comarca del Condroz, amb capital a Ciney, a l'antic principat de Lieja.
Foren esmentats per Juli Cèsar junt amb els caeresis, eburons i penans, als que s'enfrontà durant la guerra de les Gàl·lies en la campanya del 57 aC[1] i foren derrotats amb els gals comandats per Galba dels suessions, que foren derrotats a la batalla de l'Axona. Cèsar va enviar tot el seu l'exèrcit el 53 aC contra Ambiorix i els eburons, que s'havien revoltat però Ambiorix va amagar-se als espessos boscos[2] El terror va escampar-se entre els segnis els condrusis van enviar ambaixadors a Cèsar per demanar-li que els considerés amics del poble romà, encara que fossin germànics. Cèsar, per provar els seus sentiments, va manar lliurar tots els refugiats eburons, a canvi de no envair i devastar els seus territoris, al que els dos pobles van accedir.
Referències
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico II
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 30-31