Condroz

El Condroz és una regió de Valònia a Bèlgica a les províncies de Lieja, Luxemburg, Namur i Hainaut. El seu nom prové de del poble cèltic dels condrusis.

Geografia

Una estructura geològica molt típica caracteritza aquesta regió: durant el plegament hercinià, les capes de terres al·luvials horitzontals (argila i sorra) del cambrià, del silurià devonià van pujar-se dalt des del sud i trobar-se una a costat de l'altre tret d'una sota l'altra. Més tard, van formar-se per a l'erosió els pujols sorrencs poc fèrtils amb boscs i les valls fèrtils.

El Condroz és una regió poca poblada, feta de turons suaus d'un altitud entre 200 i 300 metres. Al segle XIX una cinta estreta d'uns sis quilòmetres de d'amplada d'un alçada mitjana de 260 metres^[1] a la frontera amb la vall del Mosa i del Sambre va ser aforestada d'avets utilitzats en les mines de carbó. Per a la seva retirança paisatgística aquesta part es diu també les Ardenes condrusins. El reste va mantenir el seu aspecte original: pastures i terres de conreu a les valls (anomenades en való chavée ou xhavée), amb petits boscs dispersos als cims oblongs dels pujols.

Tota la comarca desguassa a la conca del Mosa. Els rius principals són l'Hoyoux, el Burnot, el Biesme, el Molignée, el Samson, el Magrée i el Bocq. La comarca es limita al nord per Haspengouw, al nord-est pel país d'Herve, a l'est per les Ardenes i al sud per a la Fagne-Famenne.

Història

El Condroz era poblat pels condrusis, un subgrup dels eburons, un poble cèltic. Juli Cèsar lo colonitzà i l'integrà a la Gàl·lia romana. Administrativament va dependre de la Civitas Tungrorum i de la Civitas Remorum. Des del segle IV les invasions des de Germània van intensificar-se i la comarca va fer part del Regne franc. Els Francs van dividir-la en quatre comtats: el comtat d'Huy, el comtat de Clermont que més tard van integrar-se al principat de Lieja i el comtat de Lomme que passà al comtat de Namur i el comtat de Durbuy que passà al ducat de Luxemburg. En un embolic típic de l'edat mitjana, el bisbe de Lieja va mantenir la jurisdicció eclesiàstica a les terres de les quals el poder polític va passar a Luxemburg i Namur, fins que sota l'ocupació de Felip II de Castella, va crear-se el bisbat de Namur al 1559 en plena lluita de contrareforma.

Aquesta divisió va conduir a moltes batalles entre els prínceps-bisbes de Lieja i els seus veïns. La més coneguda n'és la guerra de la Vaca del 1276. Al segle XV la major part del Condroz va passar als Països Baixos borguinyons, tret dels comtats de Huy i de Clermont. Al 1794, els ocupants francesos van integrar la part occidental al departament de Jemappes, la part central al departament del Sambre i Mosa i la part oriental al departament de l'Ourte i uns pobles meridionals al departament de les Ardenes. Tret d'un canvi de nom dels departaments en províncies sota Guillem I dels Països Baixos, les subdivisions administratives no van gaire canviar fins a la fusió dels municipis belgues del 1977.^[2]