Conquesta de Barxiluna
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya
Antecedents
Al segle V Barcino fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període de temps. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Madínat Barxiluna.
La conquesta de Girona, el 785, i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l’Alt Segre van obrir el camí a l'atac a Barcelona, que havia restat més de 80 anys, almenys tres generacions nascudes i criades en un medi musulmà. La majoria de la població s’havia convertit, tret d'una minoria recalcitrant restava cristiana,[1] a la qual, per la liberalitat musulmana, se li tolerava el culte i el seu regiment per governants indígenes.
L'Emirat de Còrdova estava en ple conflicte doncs Al-Hàkam I estava lluitant contra les pretensions dels seus oncles Sulaymán i Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman,[2] que es van rebel·lar a la mort d'Hixam I, i el 798, Guillem de Tolosa, qui en nom de Lluís el Pietós coordinaria les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala, va convocar una assemblea a la que van assistir Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq[3]
El Setge
A finals de 800 es va reunir un enorme exèrcit amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia[4] i diversa maquinària de setge per prendre la ciutat. Es va dividir en tres fronts.[5] El primer, comandat pel comte Rostany de Girona faria el setge efectiu, el segon, dirigit per Guillem de Tolosa i Ademar de Narbona, s'establiria entre Làrida i Saraqusta per aturar l'ajut que pogués venir de Qúrtuba, atacant les ciutats de Waxqa i Làrida[6]i un tercer cos encapçalat pel propi Lluís el Piadós esperaria al Rosselló. A més, es provoca una revolta a Pamplona que acaba amb la sobirania musulmana.
A la tardor del 800, ja assetjada pels francs, el valí Sadun ar-Ruayní, que havia estat molt compromès en la revolta d'Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman,[3] veient que el setge s'allargava i que arribaria fins a l'hivern, va fugir per demanar ajut a Còrdova, però va ser descobert i capturat, sent dut a Aquisgrà on va ser executat.[7] Un exèrcit de socors es va reunir a Saraqusta, però no va dirigir-se a Barcelona doncs l'exèrcit franc era molt superior[8] i atacava amb trabuquets[9]
Harun, emparentat amb alguns nobles gots de la ciutat, va assumir el govern interí i Lluís el Pietós fou avisat perquè vingués a donar el cop final a la presa de la ciutat i en veure arribar l'exèrcit de reserva, el desànim va fer efecte en la població barcelonina, i dos mesos després, el nou valí decideix lliurar la ciutat el 3 d'abril de 801, cansada de passar gana, privacions i tensió per la guerra, després d’un setge d'uns sis mesos, la fam va fer que els habitants de la Barcelona musulmana, obrissin les portes a les tropes de l’exèrcit cristià de Lluís el Pietós, comandat pel duc Guillem de Tolosa.
Conseqüències
Els carolingis convertiren Barcelona en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica, un territori que des d'Elna, passant per Girona, arribava fins a Barcelona. L'esquema políticoadministratiu es va organitzar a l’entorn de dues autoritats: el comte i el bisbe.[10] Berà, fill de Guillem de Tolosa, va ésser nomenat primer comte de la ciutat.
El territori conquerit tenia molts punts febles, doncs quedava molt poc defensat dels possibles contraatacs islàmics, partint de les terres d'Al-Tagr al-Ala, la frontera superior, organitzada a l'entorn de Saraqusta i la seva base avançada de Larida. La frontera del Llobregat fou fortament reforçada, i posteriorment es van fer tres intents fallits de conquesta de Turtuixa, el 804, 807 i 808, i Wasqa els anys 807 i 812, mentre Al-Hàkam I intentava el 801 recuperar Pamplona sent derrotat a la batalla de Conchas de Arganzón.[11]
Referències
- ↑ Francesc Roca, 801: La conquesta de Barcelona
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ 3,0 3,1 Plantilla:Citar llibre
- ↑ Cronicó de Moissac
- ↑ Dolors Bramon , 3 d'abril de 801: la conquesta cristiana de Barcelona. Revista L’Avenç. Núm. 257 abril de 2001
- ↑ (castellà) David Agustí, Historia Breve de Barcelona, p.50
- ↑ (francès) Ermold le Noir, Poème sur Louis le Pieux et épitres au roi Pépin. Ed. E. Faral, Les classiques de l’historie de France au Moyen Age, París 1964
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ (anglès) Joseph F. O'Callaghan, Donald J. Kagay, i Theresa M. Vann, On the social origins of medieval institutions, p.185
- ↑ Joan Francesc Cabestany i Fort i Josep Maria Palau i Baduell, El castell i l'església de Sant Pere Sacama (Segles IX-XII)
- ↑ Plantilla:Citar llibre
Enllaços externs
- Francesc Roca, 801: La conquesta de Barcelona
- Museu d'història de Catalunya, La conquesta de Barcelona
- Enrique Camón Fernández de Ávila, Ela annals carolingis i la tradició clàssica: Els fets de Barcelona al 801