Conquesta de Girona
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya
Plantilla:FixHTML La Conquesta de Girona el 785 fou un dels episodis de la conquesta carolíngia del territori que amb el temps es convertiria en la Marca hispànica.
Antecedents
L'any 711 s'inicià la conquesta musulmana de la Península Ibèrica. Davant la descomposició absoluta del Poder visigot, l'expansió musulmana fou molt ràpida i ben aviat va atènyer Girona, possiblement vers el 715. Sembla que la ciutat fou ocupada sense cap resistència i no patí, doncs, cap mena de destrucció. Les elits locals capitularen i el nou Poder musulmà imposà un tribut personal i territorial. Els musulmans iniciaren la construcció d'una mesquita ben aviat i expropiaren tots els béns de l'Església i de la noblesa visigòtica.
La conquesta franca dels territoris que ara son Catalunya va començar el 759 al Rosselló[1] amb la conquesta d'Arbuna després d'un setge de set anys.[2] Anys més tard, els governants iemenites d'Al-Tagr al-Ala, enfrontats al sirià Abd ar-Rahman I, l'emir Omeia de Qurtuba, es van revoltar i van aliar-se amb Carlemany qui va acceptar l'oferta dels representants musulmans de Girona, Barcelona i Wasqa, que en la Dieta de Paderborn van oferir els seus territoris a canvi de suport militar. La revolta fou desmantellada, i la fallida campanya contra Saraqusta va acabar amb la mort de Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí a mans del seu antic aliat Hussayn ibn Yahya al-Ansarí[3] i la derrota dels francs a la Batalla de Roncesvalls.
La conquesta
El 785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, lliuraren la ciutat de Djarunda, que estava governada pel valí de Madinat Barshiluna, Matruh ibn Sulayman,[4] a les tropes de Carlemany, que no va intervenir en la campanya.[5]
La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. Segons l'Alterum Rivipullense, hi hagué intervenció divina en suport dels cristians.[6]
| « | in aere supra locum ubi nunc est altare beatae Virginis. Et propter hoc mutavit eadem, quae nunc erat in ecclesia Santi Felicis, in loco ubi nunc est | » |
| — Alterum Rivipullense | ||
Conseqüències
Carlemany creà el Comtat de Girona, Ramon d'Abadal va veure la Conquesta de Girona com l'inici del procés que duu cap al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa palesa encara més la importància que Girona havia obtingut al llarg del temps.
La presa de Girona provocà diverses expedicions musulmanes al territori perdut, entre elles la del 793 dirigida per Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, en la que s'assetjà Girona i Narbona, vencent a Guillem I de Tolosa a la Batalla d'Orbieu,[7] retirant-se a continuació a la Cerdanya.
Referencies
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Segons Antoni Rovira i Virgili, el governador Mohamet és un personatge llegendari
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Diversos autors, La catedral i Girona:L'entrada del complex episcopal dins els murs entre els segles X-XI
- ↑ (anglès) William W. Kibler i Grover A. Zinn, Medieval France, Guillaume d'Orange Cycle, p. 427-43
Enllaços externs
- Joan Amades, La conquesta de Girona per Carlemany. El monjo Mer
Bibliografia
  |
Açò és un esborrany sobre guerra. Amplieu-lo! (citant les fonts) |