Constant dels gasos
| Valors de R en diferents unitats |
|---|
| <math>\rm 8,3144621 \quad \frac{J}{K \cdot mol}</math> |
| <math>\rm 0,08205746 \quad \frac{L \cdot atm}{K \cdot mol}</math> |
| <math>\rm 8,205746 \cdot 10^{-5} \quad \frac{m^3 \cdot atm}{K \cdot mol}</math> |
| <math>\rm 8,314472 \quad \frac{L \cdot kPa}{K \cdot mol}</math> |
| <math>\rm 62,36367 \quad \frac{L \cdot mm Hg}{K \cdot mol}</math> |
| <math>\rm 62,36367 \quad \frac{L \cdot Torr}{K \cdot mol}</math> |
| <math>\rm 83,14472 \quad \frac{L \cdot mbar}{K \cdot mol}</math> |
| <math>\rm 1,98721 \quad \frac{cal}{K \cdot mol}</math> |
| <math>\rm 10,7316 \quad \frac{ft^3 \cdot psi}{^\circ R \cdot lbmol}</math> |
La constant dels gasos és una constant fonamental de la física que es representa per la lletra R i té un valor de:[1]
|
{\mathrm{mol~K}}</math>}}
La constant dels gasos és una constant que apareix a moltes fórmules de física i de química d'una gran importància i també en expressions d'altres constants. A continuació se'n presenten algunes.
Equacions
Equació dels gasos ideals
<math>pV = nRT\,\!</math>
on p és la pressió, V el volum, n el nombre de mols i T la temperatura.
Equació del virial dels gasos reals
<math>p \cdot V_m = R \cdot T \cdot (1 + \frac{B}{V_m} + \frac{C}{V_m^2} + ...)</math>
on p és la pressió, T la temperatura absoluta, Vm el volum molar i B, C,... coeficients de l'equació.
Constant de Boltzmann
<math>k = \frac{R}{N_A}</math>
on k és la constant de Boltzmann i NA el nombre o constant d'Avogadro.
Constant d'equilibri
<math>K^0 = e^{\frac{\Delta G_r^0}{R \cdot T}}</math>
on K0 és la constant d'equilibri d'una reacció química, ΔGr0 és l'energia de Gibbs de la reacció i T la temperatura absoluta.
Equació de la pressió osmòtica
<math>\Pi = c \cdot R \cdot T</math>
on Π és la pressió osmòtica, c la concentració en mol/l (molaritat) del solut i T la temperatura absoluta.
Coeficient osmòtic
<math>\phi = \frac{\mu_A^* - \mu_A}{R \cdot T \cdot \ln x_A}</math>
en el coeficient osmòtic μA* és el potencial químic del dissolvent pur, μA és el potencial químic del dissolvent en la disolució, T és la temperatura absoluta i xA és la fracció molar del dissolvent.
Activitat
<math>a = e^{\frac{\mu - \mu^0}{R \cdot T}}</math>
on a és l'activitat, μ és el potencial químic, μ0 és el potencial químic estàndard i T la temperatura absoluta.
Equació de Nernst
<math>E = E^{0} - \frac{2,303 \cdot R \cdot T}{n \cdot F}\log \left( \frac{C^c \cdot D^d}{A^a \cdot B^b}\right )</math>
a l'equació de Nernst E és el potencial corregit de l'elèctrode, E<math>{}^0</math> el potencial en condicions estàndard, T la temperatura absoluta, n els mols d'electrons que participen a la reacció, F la constant de Faraday (aproximadament 96 500 coulomb/mol), C i D són les pressions parcials i/o concentracions molars en cas de gasos o d'ions dissolts, respectivament, dels productes de reacció; A i B ídem per als reactius, i els exponents són els coeficients estequiomètrics.
Constant dels gasos específica
La constant dels gasos específica d'un gas o barreja de gasos (Respecífica) ve donada per la constant dels gasos molar dividida per la massa molar (M) del gas o barreja de gasos.
- <math> R_{\rm especifica} = \frac{R}{M} </math>
D'igual manera que la constant dels gasos ideals, es pot relacionar amb la constant de Boltzmann:
- <math> R_{\rm especifica} = \frac{k_{\rm B}}{m} </math>
Una altra relació important prové de la termodinàmica: relaciona la constant dels gasos específica a les capacitats tèrmiques per un gas calòricament perfecte i un gas tèrmicament perfecte:
- <math> R_{\rm especifica} = c_{\rm p} - c_{\rm v}\ </math>
On cp és la capacitat tèrmica a pressió constant i cv és la capacitat tèrmica a volum constant.[2]
Referències
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Anderson, Hypersonic and High-Temperature Gas Dynamics, AIAA Education Series, 2a ed., 2006