Convent de Sant Francesc de Barcelona
| Convent de Sant Francesc | |
| Absis de l'església, a tocar de la muralla, al segle XIX Absis de l'església, a tocar de la muralla, al segle XIX | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | cap |
| • Municipi | Barcelona |
| • Localització | Passeig d'Isabel II, de La Rambla a la Plaça del Duc de Medinaceli |
| • Coordenades | |
| Fitxa tècnica | |
| Construcció | A partir de 1236 |
| Estil | Gòtic |
| Començament | 1236-1240; segona església: 1247 |
| Acabament | 1297 |
| Consagració | 1276 |
| Diòcesi | Barcelona |
| Festivitat | Sant Francesc d'Assís |
| Arquitecte | Desconegut |
| Característiques | |
| Claustre | 1275 - mitjan segle XIV |
| Altres | Panteó reial; pintures d'Antoni Viladomat |
| Intervencions destacables | |
| 1835 | Exclaustració de la comunitat |
| 1837 | Enderrocament |
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona. Ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla (on hi ha el Govern Militar) fins al lloc on avui hi ha la plaça del Duc de Medinaceli i els edificis adjacents. L'església i els dos claustres eren un dels millor exemples del gòtic primerenc a Catalunya. Hi va ser entre 1240 i 1835, quan va ser desamortitzat i, poc després, enderrocat en 1837. El terreny va ser urbanitzat.
La tradició explica que el mateix Sant Francesc d'Assís va venir a Barcelona el 1211, com a pelegrí camí de Santiago de Compostela. Va hostatjar-se a un hospital de pelegrins, el de Sant Nicolau, prop de l'actual carrer del Dormitori de Sant Francesc (anomenat així per aquest fet). Anys després, l'hospital va ser cedit als franciscans per Jaume I el Conqueridor i l'orde va establir-s'hi i hi bastí el seu convent. Una primera església va aixecar-s'hi entre 1236 i 1240; l'església definitiva va començar-se el 1247 i va acabar-se el 1297, encara que es va consagrar el 1276. El claustre es va començar el 1275, durant la seva construcció fins mitjan segle XIV.
L'església va ser triada com a lloc d'enterrament de molts nobles i membres de la família reial. S'hi enterraren el rei Alfons el Franc, les reines Constança de Sicília, Maria de Xipre, Sibil·la de Fortià i Elionor d'Aragó (consort de Pere I de Xipre), el comte Jaume I d'Urgell i alguns prínceps. En ser abandonat el convent, les restes reials van ser traslladades a la Catedral de Barcelona, on reposen avui dia.
Exclaustrat el 1835, el conjunt fou enderrocat el 1837, sense que se'n preservés cap resta, llevat d'una figura de sepulcre, potser del de Maria de Xipre. Al seu lloc s'aixecaren blocs d'habitatges i s'obrí la Plaça del Duc de Medinaceli.
El claustre major estava decorat amb una sèrie de vint olis de grans dimensions que narren la vida de Sant Francesc d'Assís, una de les millors obres d'Antoni Viladomat i Manalt. Els quadres van ser retirats del convent per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i avui s'exposen al Museu Nacional d'Art de Catalunya com a dipòsits de la RACBASJ.
-
Plaça de Medinaceli, al lloc on abans hi havia part del Convent dels Framenors; la resta es va edificar amb habitatges.
-
Sopar de Sant Francesc, d'Antoni Viladomat, un dels quadres del cicle de Sant Francesc que decoraven el claustre major del convent també al claustre (avui al MNAC, com a dipòsits de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi).
-
Jesús concedeix a Sant Francesc la indulgència de la Porciúncula, de Viladomat, (avui al MNAC, com a dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi).
-
Un boig estén la capa perquè hi passi per sobre sant Francesc nen(avui al MNAC, com a dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi).
- Pàgines amb enllaços a fitxer trencats
- Articles amb coordenades sense coordenades a Wikidata
- Convents de Catalunya
- Monestirs de Barcelona
- Monestirs gòtics de Catalunya
- Barri de la Mercè
- Edificis desapareguts de Barcelona
- Establiments de l'Orde de Sant Francesc
- Panteons i tombes de sobirans de territoris de la Corona d'Aragó