Pere II d'Urgell
|
Per a altres significats vegeu «Pere II». |
Pere d'Aragó i de Comenge o Pere II d'Urgell ( 1340 - Balaguer 1408 ), comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Entença, d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1348-1408).
Orígens familiars
Fill del comte Jaume I d'Urgell i la comtessa Cecília de Comenge. Era nét per línia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, mentre que per línia manterna ho era del comte Bernat VIII de Comenge.
Ascens al tron
En heretar el comtat del seu pare hagué de refer les finances, en una situació de fallida, reordenant el tresor i la fiscalitat del comtat. Es posà al costat del seu oncle Pere el Cerimoniós en la lluita contra el seu germanastre Ferran d'Aragó i de Castella, i durant la guerra dels dos Peres s'ocupà el 1363 de la defensa de Terol,[1] Monreal i Daroca i Oriola el 1364. El rei el féu lloctinent del Regne de València el 1365[2] i aconseguí recuperar Sogorb, rebent la baronia de Fraga el 1369 i retornà a les seves terres. Inicià grans construccions com el castell d'Agramunt, els claustres de Sant Pere d'Àger i la millora del castell Formós de Balaguer.
El 1376 va atorgar a la ciutat de Balaguer la potestat de celebrar un mercat. Així mateix va afavorir el seu èxit amb l'abolició de feixugues imposicions. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[3]
Fou fidel al seu oncle Pere el Cerimoniós i l'ajudà amb la seva lluita contra Pere el Cruel en la defensa de les fronteres de Terol i Daroca. Per aquesta fidelitat el rei Cerimoniós el nomenà lloctinent de València.
Núpcies i descendents
El 22 d'agost de 1363 es casà amb Beatriu de Cardona, filla d'Hug Folc I de Cardona i la seva esposa Blanca d'Empúries.
El 1375 es casà amb Margarida de Montferrat, filla del magarve Joan II de Montferrat i la reina titular Elisabet de Mallorca. Amb qui tingué:
- l'infant Jaume II d'Urgell (1380-1433), comte d'Urgell i pretendent al Compromís de Casp
- l'infant Tadeu d'Urgell, mort jove
- la infanta Beatriu d'Urgell, morta jove
- la infanta Elionor d'Urgell (1378-1430), eremita a Montblanc
- la infanta Cecília d'Urgell (1379-1460), casada el 1409 amb Bernat de Cabrera, IV de Módica
- l'infant Pere d'Urgell (1390-1408)
- l'infant Joan d'Urgell (1396-1410), baró d'Entença i d'Antillón
| Precedit per: Cecília I |
Comte d'Urgell 1348–1408 |
Succeït per: Jaume II |
Referències
- ↑ Blasco, Cosme. Historia de Teruel (en castellà). J. Alpuente, 1870, p.27.
- ↑ Enciclopèdia.cat, Pere II d'Urgell
- ↑ Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià