Convent de Sant Ramon de Portell
El Convent de Sant Ramon de Portell al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra és un santuari dedicat a sant Ramon Nonat iniciat al segle XVI.
És un exemple de barroc religiós dels segles XVII i XVIII que ha arribat fins avui sense haver estat substancialment reformat o destruït.
Història de Sant Ramon Nonat
Conta una tradició que arrenca del segle XIII que al poble de Portell el vescomte de Cardona va extreure amb l'espasa un nen del ventre d'una dona que havia mort el dia abans i, per aquest motiu, li va posar per nom Ramon Nonat. De gran, aquell nen va ingressar a l' Orde de la Mercè i va anar a redimir captius a terres musulmanes, on va patir tortura. A la seva mort, com va ser un frare molt apreciat, hi va haver una gran disputa pel seu cos. Diu la llegenda que per a solucionar-la es va decidir posar-lo sobre una mula vella i enterrar-lo allà on l'animal caigués. La mula es dirigí a l'ermita de Sant Nicolau de la Manresana, va donar tres voltes sobre si mateixa i va caure morta.
Cada any, el darrer dia del mes d'agost, festivitat del sant, s'hi celebra la festa dels Tres Tombs.
Edifici
L'any 1245, el bisbe d'Urgell va fer donació de l'antiga ermita de Sant Nicolau a Pere Nolasc, fundador de l'orde de la Mercè per establir-hi un enclavament de recollida d'almoina. El convent va ser ampliat entre els anys 1597 i 1625. Quan Urbà VIII autoritzà el culte a Ramon Nonat el 1628, la devoció pel sant començà a créixer i al 1675, i sota el govern de Pere de Salazar, calgué fer una gran ampliació de l'edifici, que fou posat aleshores sota l'advocació de sant Ramon Nonat. Abandonat -a la força- el convent pels mercedaris en l'exclaustració del 1835, al 1897 l'orde hi tornà per a fer-hi una escola.
Està format per tres parts: l'antic convent, l'església i el claustre.
L'antic convent és la part més antiga (1675, segons el llindar de l'antiga porta), encara que reformat al 1798 pel bisbe de Solsona Pere Nolasc Móra i Sever. Té dues plantes: el pis de dalt era on hi havia les habitacions dels monjos i el pis de baix, en època moderna, s'emprà com a escola.
L'església és barroca i destaca per la portada emmarcada per quatre sumptuoses columnes salomòniques controlades des de dalt de la fornícula per una escultura de sant Ramon. De les deu capelles laterals en sobresurten la del Cor de Jesús i la de la Verge de la Mercè. S'hi ubica el mausoleu de sant Ramon, on molts devots hi fan encara tres voltes al voltant. El retaule de l'altar major és una obra del 1741 de l'artista vigatà Pere Costa i Cases.
El claustre és d'estil neoclàssic, de dues plantes i construït a finals del segle XVIII.
Un element de molt valor és la col·lecció d'exvots que abasta del segle XVII fins al XX.
Bibliografia
- Triadó, Joan Ramon (1984): "L'època del Barroc. Segles XVII-XVIII", a Història de l'art català, volum V. Barcelona, Edicions 62. Treball monogràfic sobre el barroc del país.
- Amades, Joan (1990): Costumari Català. Barcelona, Salvat. Notícies sobre el culte i la tradició de sant Ramon Nonat.
Enllaços externs
{{#coordinates:41,725970 | 1,369140 | type:landmark_source:cawiki | | | | | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat