Pere Costa i Cases

Pere Costa i Cases (Vic 1693 - Berga 1761) fou un escultor i arquitecte, dels més importants del període barroc català.

Fill del també escultor Pau Costa (1672-1727), es va formar en la ciutat de Barcelona on va tenir taller, va ser el primer escultor català que va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid d'on se'l va fer membre l'any 1754 .

Va treballar en nombrosos retaules de tota Catalunya, com el de la capella de Sant Agustí Nou de Barcelona; el del convent de Sant Ramon de Portell; va fer les traces de la façana de la Catedral de Girona en 1730, executant les imatges que envolten la rosassa, la Fe, l'Esperança i la Caritat.

L'any 1741 va començar l'execució del retaule de l'altar major del convent de Sant Ramon de Portell a la comarca de La Segarra, el qual va ser destruït durant la guerra civil espanyola de 1936. Una de les seves escultures més conegudes és la del grup de La Caritat col·locada al portal barroc de la capella de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. A la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya es conserva la traça aquarel·lada del seu altar major de la capella de l'Hospital de Sant Pere i Santa Marta de Barcelona (1756), actualment desaparegut.^[1] També va fer treballs de decoració a l'Església de Sant Felip Neri de Barcelona.

Els seus últims anys de vida es va instal·lar a la ciutat de Berga, on va realitzar el retaule major per a la seva església.

Va ser autor i il·lustrador d'un Nobiliari català.

Església de Sant Agustí Nou, al barri del Raval de Barcelona
Rosassa de la façana principal de la Catedral de Girona
Grup de La Caritat, al portal de la capella de l'antic Hospital de la Santa Creu