Copons
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de l'Anoia | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Anoia | ||||
| Gentilici | Coponenc, coponenca | ||||
| Superfície | 18,7 km² | ||||
| Altitud | 432 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
300 hab. 16,04 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 376679 4610671{{#coordinates:41 | 38 | 18 | N | 1 | 31 | 10 | E | type:city(300)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Cesc Salamé | ||||
| Codi postal | 08289
| ||||
| Codi territorial | 080713
| ||||
Copons és un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a província de Barcelona.
Geografia
Copons està situat a 432 metres d'alçada del nivell del mar. Del seu terme municipal formen part nuclis aïllats com Viladases i Sant Pere de Copons, i limita amb els termes municipals de Veciana (al Nord), Rubió (a l'Est), Jorba (al Sud) i Sant Guim de Freixenet (a l'Oest).
| Veciana | ||
| Sant Guim de Freixenet | Rubió | |
| Jorba |
Història
El segle XVIII, va ser un època molt prospera per a Copons, gràcies als traginers coponencs. Les principals famílies comerciants eren: Els Jover, els Segura, els Brunet i els Ramon.
Aquests traginers comerciaven amb el sector tèxtil, i en venien a importants llocs de Catalunya com Igualada i Barcelona, peró també a importants llocs d'Espanya com: Castella i La Corunya. De camí de tornada, portaven farina per els 18 molins que hi havia al llarg del riu Anoia (des del molí de la Roda fins al molí de cal Madora).
L'any 1839, durant la primera guerra carlina, gran part de la població patí un incendi provocat per la facció del “Llarg de Copons” que no va aconseguir prendre la població de mans de les tropes lleials al govern lliberal.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès
- Col·lecció d'Eines Tradicionals de Fusteria.[2]
- El Gorg del Nafre (saltant d'aigua)
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1.