Santa Margarida de Montbui
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de l'Anoia | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Anoia | ||||
| Gentilici | Montbuienc, montbuienca | ||||
| Superfície | 27,58 km² | ||||
| Altitud | 316 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
9.611 hab. 348,48 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 384050 4603600{{#coordinates:41 | 34 | 32 | N | 1 | 36 | 33 | E | type:city(9611)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població |
5 | ||||
| Codi territorial | 082508
| ||||
Santa Margarida de Montbui[2] és un municipi de la comarca de l'Anoia.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Censada, la | 0 |
| Coll del Guix, el | 23 |
| Mallola, la | 73 |
| Saió, el | 26 |
| Santa Margarida de Montbui | 9.690 |
| Tossa, la | 0 |
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Geografia
El municipi de Santa Margarida de Montbui té una superfície de 27,60 km², i s'estén pel centre de la conca d'Òdena, per l'extrem dret del riu Anoia. La muntanya més alta, la Tossa de Montbui. El cim d'aquesta és un excel·lent mirador des d'on es pot contemplar tota la conca d'Òdena. Al capdamunt s'hi troba l'església romànica de Santa Maria i el Castell de Montbui. El relleu del municipi és suau en general, encara que té zones més elevades a la vessant sud occidental del municipi. Aquest municipi rep moltes influències de la capital de comarca Igualada, amb la que delimita pel nord.
Festes
- Festa Major de Santa Margarida de Montbui. Se celebra el 20 de juliol.
- Festa Major d'Hivern.Sant Maure. Se celebra el 15 de gener.
- Carnaval. Se celebra 40 dies abans de Pasqua.
- Correllengua. Se celebra en el mes de setembre.
- Diada Nacional de Catalunya. 11 de setembre.
- Setmana de l'avi. Se celebra la primera setmana d'octubre. Dedicada sobretot a la tercera edat.
- Setmana de la joventut. Se celebra el primer cap de setmana de juliol.
- Festa de l'esport. Se celebra l'últim dissabte de setembre.
- Festa del Roser a La Tossa. Se celebra el tercer diumenge de maig.
- Festa Major de Vista Alegre. Se celebra el tercer cap de setmana de juny.
- Festa Major de Sant Joan del Pi. Se celebra el 24 de juny.
La Tossa de Montbui
La Tossa de Montbui és el punt més elevat del municipi amb 627 metres sobre el nivell del mar; domina la conca d'Òdena essent un mirador privilegiat sobre aquesta. Destaquen al seu cim la torre del castell de la Tossa i l'església romànica de Santa Maria de Gràcia o de la Tossa. La primera notícia que tenim sobre el castell i l'església es remunta a l'any 960 en què el bisbe Fruià (Fruia) n'inicia la construcció. Aquesta serà finalitzada el 1023 pel levita Guillem d'Oló (o Mediona)i consagrada pel bisbe Oliba de Vic. Amb posterioritat (segle XVIII) s'hi afegí una capella lateral. Fou parròquia fins el 1614. Aquesta es de planta basilical de tres naus, amb tres absis amb arcuacions llombardes i amb coberta de volta de canó. Del castell només se'n conserva la torre de l'homenatge. Modificada en el seu interior, alberga un petit museu etnològic i una sala d'actes i exposicions. L'entrada original es troba aixecada aproximadament uns tres metres sobre el nivell del terra cosa que feia necessària una estructura de fusta per accedir a la torre. En diferents espais del cim podem trobar també altres estructures del castell, com un petit tram de muralla (immediatament per sota de la torre), un pou i una cisterna d'aigua.
Llocs d'interès
Articles relacionats
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ «RESOLUCIÓ de 10 de setembre de 1992, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Santa Margarida de Montbui.» (pdf). DOGC num. 1647, 21-09-1992. [Consulta: 20 maig 2010].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 111. ISBN 84-393-5437-1.
Bibliografia
DDAA. Catalunya romànica vol. 9. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992.
