Corranda
Una corranda (Catalunya) o correnta (Andorra i Rosselló) és una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs. Per extensió també és la cançó que es canta durant aquesta dansa. Modernament el cant ha estat substituït per la cobla instrumental.[1] És una dansa popular a les comarques interiors de l'antiga Gòtia i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir.[1]
Es conserven algunes cançons de corranda del segle XV i força més del segle XVI, en especial a Catalunya i Mallorca. A Mallorca, on s'anomenen gloses, posteriorment van ser cançons molt populars i habituals, de les quals actualment se'n conserven, per tradició oral i difícils de datar, al voltant de vint mil.[2]
La corranda, de moviment més aviat viu, es balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscil·lant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l'esquerra. Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze. A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven el so final tant de temps com era possible.[1]
La cançó és de tonada alegre, de caire popular i curta, molt sovint improvisada i generalment composta per quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada (abba, abab, o bé abcb). Algunes però són de cinc o més versos i també n'hi ha amb vers pentasíl·lab. Rep diverses denominacions: cançonetes, gloses, follies, etc. Cada vegada que es repeteix el cant d'una corranda de dansa es pot afegir un vers, que rep el nom de retorn (cal no confondre'l amb la tornada).