Garrotín

El garrotín (de l'asturià garrotinada, cop de blat a l'era per desgranar-lo) és un tipus de cançó improvisada.

El seu origen és asturià. Al segle XIX es va estendre pel territori espanyol i davant l'auge de la moda del flamenc ja en el segle XX va agafar un toc d'aquest estil musical, concretament de canto chico de mans de la Niña de los Peines amb el que es va estendre. Hi ha la creença de que va arrelar especialment entre els gitanos de Lleida tot i no haver-hi proves documentals que ho permetin assegurar.

Consta d'una tornada fixa amb una melodia rítmica, i les estrofes es van improvisant a mesura que es canta. El contingut de les estrofes sol ser burlesc o irònic, amb l'únic objectiu de divertir a la gent que l'escolta.

En l'anomenat Garrotín de Lleida l'estrofa sol ser, tot i que amb petites variacions:

Al garrotín, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan;
al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan.

La tornada és una estrofa de quatre versos de vuit síl·labes idealment, tot i que com es fan concordar amb la música a vegandes són irregulars. Aquests, solen rimar només el segon i el quart, atenent al fet que solen ser improvisats durant la cançó. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a preparar-se el següent. Uns exemples serien:

Jo tenia una amigueta

amb un do molt especial
cada cop que veia un noi

li feia aixecar el pardal.

La vida es una passada

es com una gran comèdia
sobre tot desde que hi és

en català la Viquipèdia.

Actualment el garrotin és present en concerts de grups de folk i fins i tot de rock català sense perdre el seu caràcter participatiu i festiu, com a la majoria de concerts de Miquel del Roig o La Terrasseta de Preixens.

Vegeu també

Vídeos

Enllaços externs