Vés al contingut

Críties

De Viki.cat
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica.
S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.
Per a altres significats vegeu «Críties (escultor)».


Críties —Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC) fill de Callaeschrus (Cal·lescre) i nét de Críties fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal de Plató. El seu avi Críties fill de Dròpides fou contemporani i familiar de Soló i va viure uns 90 anys. Encara que és principalment recordat per haver fomat part del govern dels Trenta Tirans imposat per Esparta després de la seva victòria sobre Atenes, també va produir una àmplia gamma d'obres, a més de dedicar-se a l'ensenyament i la poesia. Críties és una de les figures atenenques més enigmàtiques i polèmiques del segle V aC. Pocs escriptors de la Grècia clàssica, van ser tan prolífics. Existeix cert dissentiment sobre l'autoria d'algunes obres que se li atribueixen, conservant únicament fragments de les mateixes. Va defensar que la religió no és més que un invent dels governants per a enganyar a les masses. Va deixar alguns escrits i potser un drama satíric anomenat Els Peirithoüs i els Sisyphus, i una tragèdia anomenada Atalanta. És esmentat al Timeu de Plató.

Biografia

La primera aparició de Críties a la història, és com un dels hermocòpides, és a dir, un dels implicats en la mutilació dels germans al 415 aC. Críties és esmentat en el testimoni d’Andòcides durant el curs de la investigació del crim,[1] tot i que no se sap res més sobre la seva participació en aquest crim. També hi ha referències esporàdiques a Críties en alguns dels esdeveniments principals dels últims anys de la Guerra del Peloponès. No se sap del cert si era membre del govern oligàrquic dels Quatre-cents, al 411 aC, però va seguir a Frínic, l’oligarca radical i cap dels Quatre-cents després la caiguda del règim el 410 aC.

Carrera política

Als anys posteriors a la caiguda del règim, Críties va estar implicat activament en política com a associat d'Alcibíades. Críties proclama en un dels seus poemes elegia que va proposar la tornada de Alcibiades de l'exili, probablement al voltant de l'any 408 aC (fragments 4 i 5). A causa de l'opinió popular atenenca contra Alcibíades, Críties probablement va seguir a Alcibíades l'exili l'any 406 aC Durant aquest temps, Críties va estar implicat en una insurrecció a Tessàlia, però es desconeix l'abast del seu particición, a part de l'enigmàtica declaració de defensa Teràmenes sobre el judici i l'execució dels generals atenencs acusats de no rescatar els supervivents a la Batalla d’Arginuses: ((Cita | [Críties] era a Tessàlia organitzant la democràcia amb Prometeu i armava als Penestes contra els seus amos.[2][3] No es té prou informació sobre la història de Tessàlia, com per saber qui era Prometeu, o determinar la naturalesa de la revolució "democràtica" en la qual Críties va poder estar implicat.

A l'arribada del seu exili a la primavera de l'any 404 aC, Críties era un dels cinc caps que lideraven diverses faccions oligàrquiques de la postguerra atenenca [4] Críties era també membre principal dels Trenta Tirans, el regnat de terror brutal en els anys 404 - 403 aC va ser vivament relatat per Xenofont.[5] En el regnat de terror dels Trenta Tirans es van cometre execucions sumàries, confiscació de propietats i l'exili de centenars de demòcrates atenencs. Fins i tot Teràmenes, un dels membres fundadors dels Trenta, va ser executat sense dret a rèplica després d'haver oposat a Críties en públic. Una altra víctima dels Trenta va ser l'encara exiliat Alcibíades, que romania en el seu estat fortificat de Tràcia. Segons els informes de Corneli Nepot i Plutarc,[6] que es van encarregar de biografia la vida de Alcibíades més tard, va ser el mateix Críties, el seu vell company, qui va ordenar el seu assassinat l'any 403 aC.

Hi ha indicis que Críties tenia cert grau de control sobre la cavalleria atenenca i sobre "Els Onze", que actuaven com botxins.[7] Críties també sembla ser el guia dels elements més extremistes dels Trenta. Es va convertir en el seu indiscutit líder després de l'execució de Teràmenes l'any 403 aC També apareix com un dels principals legisladors de l'oligarquia.[8]

Independentment de quins fossin els plans de Críties i Els Trenta per l'establiment d'un nou règim oligàrquic a Atenes, els mateixos van ser desbaratats abruptament pels èxits militars d'un grup d'exiliats pro-democràtics liderat per Trasibul en el lloc fronterer atenenc de file ia la ciutat portuària de Pireu.

En un sol dia, el maig de l'any 403 aC, en una batalla entre les forces comandades per Trasibul, les forces de Críties i els partidaris dels Trenta, la ment mestra del moviment oligàrquic va ser derrotat. En aquella època Críties, comandant de la falange, va optar per una línia de 50 escuts hoplites. Els propis membres dels Trenta es trobaven entre les primeres files, a l'extrem esquerre de la falange. Lluny d'evitar el perill del camp de batalla, Críties es va col.locar a l'extrem esquerre de la línia. No obstant això, la formació de la falange en una columna profunda va fallar, costant moltes vides en una batalla sagnant. Críties va ser un dels més de 70 que van perdre la vida en aquesta batalla.[9] La mort de Críties va deixar els membres restants dels Trenta i altres 3.000 homes sense líder i confusos. Les temptatives d'establir un nou govern oligàrquic van fallar i la democràcia va ser restaurada poc temps després.

Un monument va ser erigit a Críties i Els Trenta, on es podia veure una oligarquia personificada portant torxes i donant foc a la democràcia. Una inscripció a la base del monument deia "Això és un monument commemoratiu a aquests nobles homes que comprovat als hubris atenencs dels demòcrates atenencs durant un breu període".[10] El preu que van haver de pagar per això va ser la vida d'almenys 1.500 atenencs.[11]

Plató admet en el seu setena carta que el comportament extrem de Críties així com el d'un altre cosí seu, Càrmides (líder de Els Deu que van governar del Pireu durant el govern dels Trenta) van allunyar qualsevol pensament que ell hagués pogut tenir sobre de tenir una carrera política.[12]

Perspectives antigues sobre Críties

Xenofont caracteritzà Críties com un tirà despietat, sense moral, els crims podrien haver desembocat en la mort de Sòcrates. Filòstrat va continuar estenent aquesta visió negativa de Críties, a qui anomeno "el major malvat ... de tots els homes".[13] D'altra banda, en quatre diàlegs de Plató (Lísies, Càrmides, Críties i Timeu), Críties apareix com un membre refinat i instruït d'una de les famílies aristocràtiques més antigues i distingides d'Atenes, així com un participant de la cultura filosòfica atenenca.

Encara que aquestes representacions de Críties difereixin tant, no es contradiuen. La família de Críties estava entre les més prominents dels vells clans eupàtrides aristocràtics que havien governat Atenes abans de l'arribada de la democràcia. No menys de quatre dels seus avantpassats directes havien estat arconts epònims, el major càrrec al qual es podia arribar a l'estat d'Atenes. Un d'ells va ser Drópides en els anys 645-644 aC Soló era un dels seus parents més famosos,[14] i tant Soló com el poeta Anacreont elogiar als avantpassats de Críties en els seus poemes.[15]

Encara que no hi ha constància literària sobre la joventut de Críties, el seu biògraf Filòstrat va dir que l'ensenyament que va obtenir Críties va ser de la classe més noble,[16] i Ateneu diu que el seu entrenament com flautista ho va fer famós en la seva joventut.[17] Hi ha un fragment d'una dedicatòria en dues victòries en els Jocs ístmics i dues victòries en els Jocs nemeus a 438 aC, en què apareix Críties, fill de Callescro, encara que la restauració del nom segueix sent incerta. Encara que sembla clar que Críties sobresortir en dos dels elements més importants de l'educació atenenca tradicional: la música i l'atletisme.

Si Platon hagués divulgat exactament el caràcter de figures històriques en els seus diàlegs, potser aquests diàlegs haguessin proporcionat més trets del caràcter i el comportament de Críties. Al Protàgoresde Plató, Críties apareix entre els sofistes principals (Protàgores, Hípies major, Pròdic) i l'elit educada d'Atenes. AlProtàgores, Críties participa en el diàleg amb Alcibíades. Aquest aparellament sembla irònic, ja que Xenofont havia relatat la còlera atenenca sobre el comportament imprudent i destructiu de Críties i Alcibíades, tots dos deixebles de Sòcrates. Aquesta associació va ser una de les raons que van motivar l'execució de Sòcrates l'any 399 aC [18] És significatiu que l'única contribució de Críties en aquesta discussió filosòfica és una súplica als participants a ser imparcials i justos en un punt en el qual els presents semblaven més a favor de Sòcrates o de Protàgores. En contrast amb la representació de Xenofont com tirà despietat, la representació de Críties, feta per Plató, com a exemple de moderació és un contrapunt notable.

Un paper més substancial de Críties al Càrmides , que s'obre amb la tornada de Sòcrates de la Batalla de Potidea l'any 432 aC, proporciona un contrast igualment notable enfront de la visió de Xenofont i altres. El diàleg se centra en el significat desophrosyne(autodomini), que Càrmides, clarament seguint el camí iniciat pel seu cosí i guardià Críties, va definir per a Sòcrates com "pensar en les tasques pròpies".[19]

Encara que aquesta definició, en particular, s'abandona en la discussió descrita en el Càrmides, reapareix en una forma ampliada com l'últim significat deldikaiosyne(justícia) a La República : "que cada individu ha d'actuar en els assumptes de la ciutat així com sigui capaç de fer-ho ".[20] Aquesta definició de la justícia (dikaiosyne), és sostinguda per Plató com la virtut més alta i és el seu pilar central en el seu concepte utòpic d'ordenar les classes socials i polítiques de l'estat ideal.

Críties és també un personatge principal en el Timeu i en el Críties, que es basen en el dia després dels esdeveniments ocorreguts a la república, l'any 421 aC, Críties relata la història de Atlantis i la seva guerra contra Atenes fa uns 9.000 anys. L'havia sentit aquesta història del seu avi, que al seu torn l'havia escoltat del seu parent legislador Soló. La història que segons Críties havia estat preservada per sacerdots egipcis, presenta un retrat idealitzat d'una Atenes antiga que encaixaven fidelment en l'estat utòpic descrit enLa República. El que és realment significatiu és que Plató triés a Críties com el reporter del mite de Atlantis. D'aquesta manera Plató exalça al seu cosí com un home que sap d'història antiga, d'una època en què els governs s'assemblen a la utopia deLa República, i no als sistemes imperfectes de govern del segle IV aC de Grècia. ((AP | Críties (diàleg)))

Relació amb Sòcrates

Entre les lleis esbossat per Críties hi havia un decret de prohibició de "instrucció en l'art de paraules".[21] Xenofont divulga que Sòcrates va respondre amb una contestació sarcàstica: "si algú fos un pastor i fes el seu ramat menor i més pobre, ell no diria que és un mal pastor, si algú fos un líder d'una ciutat i fes als seus ciutadans més pobres, ell no estaria avergonyit ni pensaria que és un mal líder ".[22] Tot i que és la relació entre Críties i el seu professor anterior la qual Xenofont nega, és Caricles qui amenaça Sòcrates amb el càstig si no renuncia a seguir fent declaracions contra el règim.[23] Críties roman en el fons de la conversa, fent només una observació sobre l'afinitat del filòsof cap als "blanquers, artesans, i als treballadors del bronze".[24] En un altre cara a cara, Sòcrates renya a Críties per la seva atracció i comportament excessivament gelós per un bell jove anomenada Eutidemo dient que ell es fregava contra un altre home jove "com un petit porc que es rasca contra una roca".[25] Anècdotes com aquestes de Sòcrates i de Críties, demostraven que tots dos es divertien i es coneixien mútuament, però també estaven sovint en desacord l'un amb l'altre.

Malgrat les amenaces i la òbvia tensió que hi havia entre els dos, Sòcrates va sobreviure al terror ia la guerra civil posterior. Potser va ser per la insistència de Críties per la qual el comportament insubordinats de Sòcrates va ser passat per alt durant el terror. Fora la que va ser la raó, és clar en els esdeveniments del enjudiciament de Sòcrates l'any 399 aC i les reprimendes dispersades en la literatura dels segles IV aC i III aC, que la unió entre Críties i el filòsof es va propagar ràpidament en la ment popular.[26]

Referències

  1. ↑ Andòcides,Sobre els misteris, 47,
  2. ↑ Els Penestes eren servents de Tessàlia comparables als ilotes s de Lacedemònia i Messènia .
  3. ↑ Xenofont, Hel·lèniques , ii, 3, 36.
  4. ↑ Lísies,Contra Eratòstenes, 43.
  5. ↑ Xenofont,Hel·lèniques, 2, 3 i 4.
  6. ↑ Corneli Nepot,Alcibíades, 10; Plutarc,Vida de Alcibíades, 38, 5.
  7. ↑ Xenofont, Helena, ii, 4, 8
  8. ↑ Xenofont, Helena, ii, 3, 49
  9. ↑ Xenofont,Hel·lèniques, ii, 3, 11-13
  10. ↑ Escoli a Èsquines contra Timarc, 39
  11. ↑ Aristòtil, Constitució dels atenesos, 35, 4
  12. ↑ Plató, Carta VII, 324d
  13. ↑ Filòstrat,Vides dels sofistes, 1, 16
  14. ↑ Plató, Càrmides, 155
  15. ↑ Plató,Càrmides, 157e i Soló, fr 22 a "Iambi et elegits Graecia" segona edició, ML West, Oxford, 1992.
  16. ↑ Filòstrat,Vides dels sofistes, 1, 16.
  17. ↑ Ateneu,Banquet dels erudits , iv, 84d.
  18. ↑ Xenofont,Records de Sòcrates, 1, 2, 12.
  19. ↑ Plató, ' 'Càrmides, 161b.
  20. ↑ Plató,La República, 433-b.
  21. ↑ Xenofont,Records de Sòcrates, 1, 2, 31.
  22. ↑ Xenofont,Records de Sòcrates, 1, 2, 32.
  23. ↑ Xenofont,Records de Sòcrates, 1, 2, 37-38.
  24. ↑ Xenofont,Records de Sòcrates, 1, 2, 37.
  25. ↑ Xenofont,Records de Sòcrates, 1, 2, 29-30.
  26. ↑ Xenofont,Records de Sòcrates, 1, 2 12; Èsquines,Contra Timarc, 173, i fragment còmic 3:122 en T. Kock, ed. Comicorum Atticorum Fragmenta. Teubner 1880-1888

Bibliografia

  • Davies, J. K.. Athenian propertied families 600-300 BC. London: Oxford University Press, 1971. 
  • Rosenmeyer, Thomas G. «The family of Critias». American Journal of Philology, 70, 1949, p. 404-410.

Enllaços externs

  • Article "Critias" a Internet Encyclopedia of Philosophy. (anglès)


Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Críties&oldid=103955»