Falange (militar)
La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.
La forma més antiga data de mitjans del III mil·lenni aC a Mesopotàmia, a càrrec dels sumeris. Tanmateix, la més coneguda és la falange hoplita de les ciutats-estats gregues a partir del segle VII aC, imitada per la falange macedònia del segle IV aC.
En l'època hel·lenística, el soldat de la falange vestia una armadura lleugera i una impressionant sarissa, una llança macedònia de 4 a 6 metres de llargada. Esdevinguda un dels instruments de conquesta d'Alexandre el Gran i de les seves victòries sobre els Perses, la falange, formació massa rígida i incapaç d'executar maniobres improvisades, fou substituïda en el curs de la primera meitat del segle II aC per l'agilitat que oferia la legió romana, d'origen samnita.[1]
-
Recreació moderna d'una falange d' Hoplites. -
Formació grega A)Peltastes B)Cavalleria C)Hoplites.
Referències
- ↑ Jean-Nicolas Corvisier, Guerre et société dans les mondes grecs, Armand Colin, 1999 (francès)