Vés al contingut

Cub xato

De Viki.cat
Cub xato
CuboctaèdreCuboctaèdre
Tipus Políedre arquimedià
Cares Triangles i quadrats
Elements :
 · Cares
 · Arestes
 · Vèrtex
 · Característica
 
38 (32 triangles i 6 quadrats)
60
24
2
Cares per vèrtex 5
Vèrtex per cara 3 i 4
Simetries O o S4
Dual icositetràedre pentagonal
Propietats Semi-regular i convex

En geometria, el cub xato és un dels tretze políedres arquimedians. Té 38 cares, 6 de les quals són quadrades i 32 triangulars, 60 arestes i a cadascun dels seus 24 vèrtex i concorren una cara quadrada i quatre cares triangulars. És un sòlid quiral que es presenta en dues formes enantiomorfes.

Àrea i volum

Les fórmules per calcular l'àrea A i el volum V d'un cub xato tal que les seves arestes tenen longitud a són les següents: <math>\begin{align}

& A=\left( 6+8\sqrt{3} \right)a^{2} \\ 
& V=\left( \frac{3}{8}\sqrt{3R^{2}-1}+\sqrt{4R^{2}-2} \right)a^{3} \\ 

\end{align}</math>

On R és el radi de l'esfera circumscrita.

Esfera circumscrita

El radi R de l'esfera circumscrita és:

<math>R=a\sqrt{\frac{3-t}{4\left( 2-t \right)}}</math>

On a és la longitud de les arestes i t és la constant tribonacci (el limit al que tendeix la raó entre dos nombres consecutius de l'extensió de la successió de Fiboncci basada en començar per tres nombres: 0,0 i 1 i obtenir cada nombre com a suma dels tres anteriors), és a dir la solució real de l'equació:

<math>t^{3}-t^{2}-t-1=0 \,</math>

Que aplicant la fórmula de l'equació de tercer grau dóna:

<math>t=\frac{1}{3}\left( 1+\sqrt[3]{19-3\sqrt{33}}+\sqrt[3]{19+3\sqrt{33}} \right)</math>

Dualitat

El políedre dual del cub xato és l'icositetràedre pentagonal.

Fitxer:Snub cube flat.svg
Desenvolupament pla del cub xato

Simetries

El grup de simetria del cub xato és; el grup octàedric <math> O \cong S_4 </math>. de les simetries que preserven les orientacions del cub, l'octàedre, i de l'octàedre.

Políedres relacionats

El cub xato es pot obtenir a partir del cub a base de separar les 6 cares quadrades i girar-les lleugerament fins que l'espai entre elles es pugui omplir per corones de triangles equilàters.

Vegeu també

Bibliografia

  • H. M. Cundy & A. P. Rollett. I modelli matematici. Milà: Feltrinelli, 1974. 
  • Dedò, Maria. Forme, simmetria e topologia. Bolonya: Decibel & Zanichelli, 1999. ISBN 88-08-09615-7. 

Enllaços externs