Cubelles

Cubelles

(En detall) (En detall)
Localització
<div style="position: relative; border: 1px solid none; padding: 0px; width: 300px; height:px; margin:0"> <div style="width:px; float: left; clear: left"> <div style="width:px; padding:0"> [[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|px|Cubelles is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: %; left: %; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -px; top: -px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5xPlantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Cubelles|link=|alt=]] <div style="position: absolute; z-index: 2; top: px; left: 0px; margin:0; padding: 0;"> <div style="width:px; float: left; clear: left"> <div style="width:px; padding:0"> <div style="position: absolute; z-index: 2; top: %; left: %; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> <div style="position: absolute; z-index: 2; left: px; width:px; margin:0; padding: 0;">
Municipi del Garraf
Central tèrmica de Cubelles, al vespre Central tèrmica de Cubelles, al vespre
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Penedès Garraf
Gentilici	Cubellenc, cubellenca
Pressupost	19.477.685,00 €
Superfície	13,67 km²
Altitud	12 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)   • Densitat	Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades	UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|12|Plantilla:Puntdecimal|N|1|40|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}
Organització Entitats de població	2
Codi territorial	080749
Agermanament	Arles (Vallespir)
Web	www.cubelles.cat

Cubelles és una vila i municipi de la comarca del Garraf. Hi passa el Riu Foix.

Situació i emplaçament

Calafell	Castellet i la Gornal
Cunit		Vilanova i la Geltrú
	Mar Mediterrània

Política

.

Resultats electorals de Cubelles, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	ICV-EUiA-E	Mònica Miquel	988	4	18,98%
	UC-RI	Rosa Montserrat Fonoll	898	4	17,25%
	PSC-PM	Maria Lluisa Romero	889	3	17,08%
	PP	Juana Navarrete	858	3	16,48%
	CiU	Noemí Cuadra	554	2	10,64%
	EC-FIC	Ana Mª Martínez	288	1	5,53%
	ERC-AM	Xavier Toscano	221	-	4,25%
	Altres		250	-	4,80%
	Vot en blanc		260		4,99%
Total		votants		17

En les darreres legislatures, l'estabilitat política municipal ha estat complicada: no només hi ha una representació àmplia de partits polítics al ple, sinó que hi ha hagut moltes escissions en els partits polítics. L'actual govern municipal el formen Iniciativa per Catalunya Verds, Unitat Cubellenca-Reagrupament i el Partit Popular. Aquest pacte ha estat qüestionat per mitjans de comunicació i fins i tot desautoritzat per la direcció d'ICV. Al setembre de 2012, expulsen del govern a Unitat Cubellenca-Reagrupament després de votar en contra dels pressupostos municipals. Aquest és el cinquè govern trencat des de l'any 1995. En veure's en minoria, ICV i el PP comencen a buscar un nou soci i finalment al gener del 2013 s'acaba creant un govern nou format per ICV, PSC, CiU i Entesa per Cubelles. D'aquesta manera, tots els grups polítics amb representació aquesta legislatura han passat pel govern en algun moment o altre.

	ICV	UC-RI	PSC	PP	CiU	EC	IPC	ERC	Altresa	Total	Alcalde/ssa
1979	–	–	0	–	1	4	–	–	4	9	Luis Pineda Gavaldà (CDC)
1983	–	–	–	–	1	6	–	–	4	11	Isidre Piñol Borràs (EC)
1987	–	–	–	–	2	9	–	–	–	11	Isibre Piñol Borràs (EC)
1991	–	–	–	–	2	9	–	–	0	11	Isibre Piñol Borràs (EC, 1991-1994), Joan Vidal Urpí (EC, 1994-1995)
1995	2	–	1	1	2	5	–	–	–	11	Joan Vidal Urpí (EC)
1999	3	–	2	1	3	4	–	–	0	13	Mònica Miquel i Serdà (ICV, 1999-2000), Joan Albet i Miró (CiU, 2000-2001) i Josep Marcillas i Massuet (EC, 2001-2003)
2003	2	–	2	1	2	3	2	1	–	13	Josep Marcillas i Massuet (EC)
2007	4	–	4	2	4	1	1	1	0	17	Maria Lluïsa Romero i Tomás (PSC)
2011	4	4	3	3	2	1	–	0	0	17	Mònica Miquel i Serdà (ICV)
Font: Municat
aInclou dues llistes d'independents: una el 1979 i l'altra el 1983.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Cubelles	Plantilla:Entcat/hab
Salines, les	Plantilla:Entcat/hab
Dades: 2011. Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 7 - 35 440 692 869 872 885 895 818

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 738 737 721 759 878 1.563 2.203 2.984 3.400 4.151

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 4.715 5.390 6.497 7.733 9.549 11.835 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

• Exposició permanent del Pallasso Charlie Rivel

A l'Exposició es poden veure els peculiars vestuaris del pallasso cubellenc, premis, imatges d'actuacions,etc. L'exposició esta ubicada, des del 16 de marc del 2006, en una sala del Castell de Cubelles. Es pot visitar individualment o per grups.

Personatges il·lustres

• Josep Andreu i Lasserre, Charlie Rivel, pallasso d'anomenada.

Els gegants de Cubelles

[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]

Els gegants són els elements més significatius de la cultura popular de Catalunya. Tenen dues funcions: la de representar una población o un barri i la d'originar per ells mateixos la festa.

Els gegants provenen d'una tradició molt antiga que ha anat variant al llarg dels segles. La creença es remunta fins a la mitologia grega i des de llavors totes les cultures han deixat constància de l'existència d'aquestes enormes figures.

L'any 1945 Cubelles va celebrar un cercavila per primera vegada, amenitzada amb grallers i amb motiu de l'estrena d'uns capgrossos que l'Ajuntament de la vila acabava d'adquirir. Aquest va contractar els gegants de Sant Pere de Ribes a falta d'uns de propis perquè acompanyessin els capgrossos. Aquest fet va fer que augmentés la curiositat per aquestes figures tan simbòliques entre els vilatans, que van començar a comentar en els punts de reunió del poble, els cafès existents aleshores, l'Armengol i l'Aliança, la possibilitat que Cubelles pogués disposar d'aquests entremesos que, en moltes poblacions catalanes enriquien les celebracions populars. L'anhel de tenir uns gegants a la vila era latent en determinats sectors, especialment en el jovent. Finalment, el 1957, l'ajuntament va obtenir un superàvit de 13.000ptes en uns ingressos que van permetre, juntament amb el finançament de vilatans, industrials i botiguers la confecció dels gegants de Cubelles. Es formaren diversos grups de treball, uns per contactar amb la prestigiosa botiga El Ingenio de Barcelona, dedicada a la construcció de gegants, i d'altres per encarregar-se del disseny dels vestits, de trobar accessoris adients de bijuteria, anells, arracades...

Com que Cubelles era un poble agrícola, amb bon criteri es va optar per dues figures d'aspecte senyorial que vindrien a ser la versió de l'hereu i la pubilla, és a dir, gegants que solen anar abillats de pagès, en aquest cas amb la roba tradicional de les benestants de la pagesia catalana. El nom dels gegants va ser d'Abdon, un dels sants patrons de Cubelles i Assumpta, la Mare de Déu de l'Assumpció, en honor a la qual cada 15 d'agost els cubellencs celebren la Festa Major. La indumentària de l'Abdon, peça d'abric de vellut, llarga i de color blau marí, valona sobreposada i barret de copalta negre, és una adaptació de la moda que s'imposà a Europa a finals del segle XVIII i principis del segle XIX com a vestit de gala de la socetat catalana. En l'abillament de l'Abdon hi ha un aspecte, el pergamí que duu a una mà, que no pertany a la seva condició de "paisà de la terra". Pel que fa al vestuari de la geganta, l'Assumpta llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba és un brocat de l'època, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d'una tira blava, igual que els extrems de les mànigues. El vestit està guarnit, així mateix, amb una pitrera negra que té uns llaços blaus al damunt. El davantal i la mantellina són de color blanc, tot al contrari de la xarxa i els mitenes, que són negres. En l'aspecte ornamental, la gentil dama exhibeix unes arracades i un penjoll, mentre que a la mà dreta hi porta una toia i a l'esquerra, un mocador blanc.

Els vilatans de Cubelles van preparar el moment de l'estrena dels gegants la diada de la Mare de Déu d'Agost, la patrona de la vila. La simbòlica arribada dels gegants va tenir lloc a l'estació, a les 10h del matí del 15 d'agost de 1958, que s'esqueia en divendres. Allà s'hi concentrà una munió de gent, sobretot nens, que els van rebre amb gran entusiasme i curiositat. Juntament amb altres grups la comitiva s'adreçà pel passeig de Narcís Bardají, Rambla amunt, fins a l'església de Santa Maria de Cubelles, on mossèn Jordi Fort Gaudí, acompanyat de tots els escolans i autoritats, realitzà la benedicció dels gegants. L'Abdon i l'Assumpta es van convertir, a partir d'aquella inoblidable diada, fins a dia d'avui, en sant i senya de la Festa Major, en símbol d'identitat dels cubellencs amants de les tradicions i de la cultura popular. El 15 d'agost del 1958 quedava com una de les dates més brillants, si més no, en l'aspecte festiu de la història recent de Cubelles. Aviat van començar a fer sortides fora de la vila, com és el cas del primer viatge a Barcelona, per participar en la reconeguda cercavila de la Mercè, amb motiu de la seva Festa Major, el 24 de setembre de 1959.

L'agost de 1963 l'Ajuntament va dedicar un carrer al pallasso universal Charlie Rivel, nascut a Cubelles. A principis dels anys 80, en plena recuperació de la cultura popular es va produir el ressorgiment de l'activitat gegantera a nivell de tot Catalunya. El punt de partida d'aquest nou moviment va ser el 29 d'agost de 1982, en una trobada de gegants a Matadepera. La Primera Trobada Internacional de Gegants. Aquest fet va fer encendre els motors als gegants i el nombre d'aparicions va augmentar. L'Abdon i l'Assumpta van pasar a tenir un acompanyant de luxe a partir del 26 d'abril de 1987, amb l'estrena del gegantó Charlie Rivel. Dins del marc de la Setmana Cultural d'aquell any, celebrada com sempre coincidint amb Sant Jordi, es va estrenar un gegantó dedicat i inspirat en la figura del cubellenc més universal i il·lustre Josep Andreu Charlie Rivel. Des de la seva inauguració el gegantó ha acompanyat Abdon i Assumpta en gairebé totes les sortides que han anat fent, convertint-se en una peça que ha aixecat gran curiositat i expectació, fins l'any 2008.

Durant la Festa Major petita del 2007, una colla de joves cubellencs que es movien en l'àmbit de les entitats juvenils El Peix Agulla i El Cubell van decidir agafar el relleu dels geganters que dècada rere dècada s'havia anat modificant i van organitzar una colla de geganters amb la intenció de reprendre l'activitat gegantera dins i fora de la vila de Cubelles, amb Jordi Miró com a cap de colla. El 29 de juliol de 2007 es va realizar la primera sortida de la nova colla de geganters en la XXIII Trobada de Gegants de Cubelles.

Mitjans de Comunicació

• Ràdio Cubelles, emissora municipal

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Cubelles
• Cubelles, passat i present. Història a través de fotografies
• Guia turística de Cubelles (monuments, fires, festes...)
• Castell de Cubelles