Cucafera de Tarragona
La Cucafera de Tarragona és una figura zoomòrfica que apareix al Seguici Popular de Tarragona carregada per sis portadors. Aquesta forma part d'una fauna fantàstica que representa l'infern i el diable, tot i que la bèstia tarragonina no va acompanyada de cap aparell pirotècnic.
Es van encarregar de reconstruir-la Josep Agustí, escultor ; Antoni Mas, l'estructura i Josep Fonoll, baster.
La Cucafera és acompanyada musicalment per la cobla de ministrers, de la qual se'n té constància des del segle XIV. En els seus orígens aquesta formació estava formada per el sac de gemecs, la xeremia, dues trompes i un timbal. En l'actualitat a aquests instruments primitius se'ls hi sumen d'altres com el flabiol, el violí i d'altres de metall i percussió. Els portadors duen una samarreta blanca, faixa i pantalons verds.
Història
El 1381 la ciutat de Tarragona va gaudir per primer cop a la història de la presència d'una Cucafera, la de Montblanc, durant una festa extraordinària. Dos anys després ja es parla d'una Cuca autòctona propietat del Gremi de Cuireters. Es diu que històricament el seu coll extensible s'utilitzava per treure el barret als que no es descobrien en passar la Custòdia de la processó de Corpus o el Braç de Santa Tecla, fins fa pocs anys aquest coll només s'utilitzava per llençar caramels apropant així a la canalla malgrat el seu aspecte ferotge, actualment s'ha abandonat aquesta pràctica.
L'any 1991 es va recuperar la peça de mans de l'Associació de Veïns del Port, emprant bàsicament el cuir en la seva construcció (degut a l'antic afiliament de la Cuca amb el Gremi dels Cuireters). També s'ha creat la versió reduïda (2002), que participa a la cercavila de la Santa Tecla Petita.
Bibliografia
|
|
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
- Bertran, Jordi; López-Monné, Rafael; Grau Elias, Oriol. Santa Tecla, les festes de Santa Tecla: Identitats tarragonines. Arola Editors, 2004. ISBN 84-96366-11-1.