Vés al contingut

Cultura del Japó

De Viki.cat

La cultura del Japó és el resultat d'un procés històric que comença amb les onades immigratòries originàries del continent asiàtic i de les illes del Pacífic, seguit per una forta influència cultural de la Xina. Posteriorment el país viu un llarg període d'aïllament (sakoku), des del shogunat Tokugawa fins el començament de l'era Meiji, a finals del segle XIX, on el Japó s'obrí definitivament a la influència occidental. Això ha donat com a resultat una cultura diferent a la resta de cultures asiàtiques.

Japó estil Error de Lua a Mòdul:Unicode_data a la línia 496: attempt to index field 'scripts' (a boolean value). pagoda
(la pagoda Ichijoji, any de construcció era Heian (1171). Tresor Nacional de Japó)

Un aspecte que ha tingut un paper significau en la cultura japonesa és l'idioma. Al Japó, les interrelacions personals estan molt influenciades per les idees d'"honor", "obligació", i "deure", un conjunt anomenat Error de Lua a Mòdul:Unicode_data a la línia 496: attempt to index field 'scripts' (a boolean value). i que representa un costum diferent al de la cultura individualista i liberal dels països occidentals. També hi ha la noció de Error de Lua a Mòdul:Unicode_data a la línia 496: attempt to index field 'scripts' (a boolean value)., que es refereix a la preparació curosa i seriosa d'un projecte, seguint l'harmonia acceptada i respectada dins de la cultura japonesa.

Per una altra banda, els japoneses posseeixen un sentit de l'humor intrínsec i complicat, que es reflexa molt en el seu idioma, la cultura, la religió i l'ètica i a vegades és considerat com molt difícil d'interpretar per altres cultures.

Idioma

Teclat d'un ordinador amb hiragana i l'alfabet llatí

Un gran percentatge de la població del país (al voltant dels 127 milions de persones) [1] parlen en japonès, i constitueix actualment el novè idioma més parlat del món. Aquest idioma i els seus dialectes locals estan molt relacionats amb les llengües ryukyuenses, parlades a les illes Ryukyu, al sud del país, i que conglomeren les llengües japòniques. Encara existeixen teories que consideren al japonès amb la llengua aïllada o que esta connectada amb la família de llengües uro-altaicas o les Llengües austronèsies del Pacífic.

L'idioma japonès és una llengua aglutinant que poeeix un sistema d'escriptura complexa i es compon amb: els caràcters xinesos, anomenats Error de Lua a Mòdul:Unicode_data a la línia 496: attempt to index field 'scripts' (a boolean value). que van ser introduits en el segle V des de la Xina, i dos sil·labaris: Error de Lua a Mòdul:Unicode_data a la línia 496: attempt to index field 'scripts' (a boolean value). i Error de Lua a Mòdul:Unicode_data a la línia 496: attempt to index field 'scripts' (a boolean value)., creats al Japó en el segle IX. També s'utilitza l'Alfabet llatí, però en poques ocasiones.

El vocabulari del japonès està basat en paraules autòctones del Japó, Error de Lua a Mòdul:Unicode_data a la línia 496: attempt to index field 'scripts' (a boolean value). i basada en l'idioma xinès, Error de Lua a Mòdul:Unicode_data a la línia 496: attempt to index field 'scripts' (a boolean value).. No obstant el japonès ha tingut préstecs de paraules d'idiomes estrangers, sobretot europeus, anomenats Error de Lua a Mòdul:Unicode_data a la línia 496: attempt to index field 'scripts' (a boolean value). i provenen de l'anglès (la major part provenen d'aquest idioma), portuguès, francès, Neerlandès, alemany i Rus. També l'idioma japonès ha tingut paraules d'altres idiomes, exemples de termes com sushi, karaoke, samurai, tsunami i kimono són d'origen japonès i usats comunament amb el català.

Arquitectura

Kiyomizu-dera, Kyoto és Patrimoni de la Humanitat.
Ukiyoe "La gran onada de Kanagawa". Gravat de fusta fet per (Katsushika Hokusai)

L'arquitectura japonesa originalment ha estat molt influenciada per l'arquitectura xinesa però en mica en mica ha anat desenvolupant moltes diferències i ha anat tenint característiques pròpies de l'arquitectura japonesa. Alguns exemples de l'arquitectura tradicional són: els temples, els castells o els santuaris sintoistes a Tòquio i a Nara. Alguns d'aquests edificis es van construir amb jardins tradicions que van estar influenciats per les idees Zen.

Alguns arquitectes moderns, com Yoshio Taniguchi i Tadao Ando són coneguts per la fusió de l'arquitectura oriental i occidental.

Art

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Japanese - National Virtual Translation Center (anglès)

Bibliografia