Dàlmata
| Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu la raça de gos, vegeu Dàlmata (gos). |
| Parlat a: | Ragusa i estats del voltant |
| Regió: | Costa oriental de l'Adriàtic |
| Parlants: | Extinta |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Llengua indoeuropea |
| Llengua oficial de: | de l'antiga República de Ragusa |
| Regulat per: | |
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | roa |
| ISO 639-3 | DLM |
El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa). Era dividida en dos dialectes: el ragusà, desaparegut al final del segle XVI, i el veglioto, extingit a la fi del segle XIX. El seu últim parlant, Tuone Udaina, va morir el 10 de juny de 1898, en trepitjar un explosiu.
Característiques
Pertany al grup romànic oriental. En un temps se suposava que aquesta llengua era la baula que mancava entre el romanès i l'italià, però avui dia se sap que era molt distant del romanès, fins i tot dels dialectes romanesos propers, com per exemple l'istroromanés, parlat a Ístria (a Croàcia).
És interessant notar com el dàlmata va mantenir les paraules llatines relatives a la vida urbana que el romanès havia perdut. Se suposa que la població dàlmata havia tingut una vida urbana força activa, mentre que els romanesos foren obligats a fugir a les muntanyes durant l'època fosca.