Dèbora

santa Dèbora

Dèbora canta el seu càntic, per Gustave Doré, 1866
jutgessa, profetessa
Nom secular	hebreu: דְּבוֹרָה (Dvora, Dəḇôrā, "abella")
Naixement	ca. 1180 a. C. Israel
Defunció	ca. 1121 a. C. Israel
Enterrament	Tomba de Dèbora a Quèdeix de Neftalí, prop de Kedesh (Malquià, Israel)
Commemoració en	Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants
Canonització	Antiga
Festivitat	21 de setembre
Fets destacables	Jutgessa d'Israel

Segons la Bíblia, Dèbora (en hebreu דְּבוֹרָה Dəbôrāh) fou la quarta jutge d'Israel i l'única dona que ostentà aquest càrrec.

Després de la mort d'Ehud, Israel fou ocupada per un rei de Canaan qui s'instal·là a Hassor i els dominà amb mà de ferro durant vint anys.

En aquells temps la jutge d'Israel era la muller del benjaminita Lapidot, anomenada Dèbora. Des de casa seva judicava les disputes entre les diferents tribus d'Israel.

Un dia, va ordenar al general israelita Barac que pugés al Mont Tabor i l'ocupés amb l'ajuda de deu mil homes de les tribus de Zabuló i Neftalí per parar una emboscada a les tropes invasores. El general es negà a obeir fins que ella els acompanyés, ja que donaria moral a les tropes.

En topar els dos exèrcits, els israelites van matar tots els enemics. Solament va escapar el general Sisserà, que s'escapolí de la batalla i s'amagà a casa d'Hèber, pertanyent als quenites. Resultà que, estant amagat entre unes mantes, l'esposa d'Hèber, Jael, li clavà una estaca i l'assassinà.

Amb la desfeta de l'exèrcit enemic, Israel recuperà la pau i la llibertat.

• 
  Gravat de 1553
• 
  Dèbora a la palmera, ca. 1900 per Jacques Joseph Tissot
• 
  Tomba anomenada de Dèbora o Barac, a Quèdeix de Neftalí

Precedit per: Xamgar

Jutge d'Israel

Succeït per: Gedeó

Vegeu també

• Llibre dels Jutges