Daniel Martínez i Ferrando

Daniel Martínez i Ferrando (València, 1887 - Palma, Mallorca, 1953) fou un escriptor valencià, germà d'Eduard Martínez i Ferrando i Jesús Ernest Martínez Ferrando. El 1916 assolí la càtedra d'anglès a l'Escola Professional de Comerç de Las Palmas; anys més tard aconseguí el trasllat a Vigo, i després a Palma de Mallorca. Col·laborà a les revistes valencianes Terra Valenciana, Pàtria Nova i D'Ací i d'Allà. El 1920 va ingressar a la lògia maçònica España Democrática. També va escriure poesia influïda pel modernisme català.

En acabar la guerra civil espanyola fou jutjat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques i condemnat a tres anys de presó per esquerrà i maçó; d'aquest temps passà nou mesos a la presó de Porlier (Madrid) i la resta a Burgos. Un cop alliberat tornà a Palma, però no fou readmès a la seva càtedra fins uns mesos abans de morir. No va tornar a escriure en català.

Obres

• Escumes (1936), que aplega la seva obra en català:
  • La cançó de l'isolat (1911)
  • Vora la mar del Nord (1915)
  • Visions de l'Horta (1916)
• Solidaridad y Regionalismo (1908)
• A través de Galicia (1922)
• Guía sentimental de Mallorca (1925)
• Ciudades islámicas (1927)

Enllaços externs

• Poemes de Daniel Martínez i Ferrando
• Santi Cortés Carreres València sota el règim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995