Eduard Martínez i Ferrando
Eduard Martínez i Ferrando (València 1883 - 1935) fou un escriptor i intel·lectual valencià, germà d'Ernest Martínez i Ferrando i Daniel Martínez i Ferrando. Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on fou guanyat per l'incipient valencianisme polític, de tal manera que el 1908 fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista. El 1917 acompanyà Ignasi Villalonga a entrevistar-se amb Francesc Cambó. Fou un dels signants de la Declaració Valencianista de 1918 i formà part del nou partit Unió Valencianista Regional. Fou un destacat polemista partidari de la unitat de la llengua i dels països de parla catalana a nombroses publicacions i revistes com Las Provincias, Pàtria Nova, La Veu de Catalunya o València Nova, on s'enfrontà a Josep Maria Bayarri.
Obres
- Obra de Eduard Martínez i Ferrando al Projecte Gutenberg
- Síntesi del criteri valencianista (1918)
- L'arxiu municipal (1919)
- La casa de la generalitat del regne de València (1920)
- Vida d'infant (1921)
- La indústria valenciana de la seda (1933)
Referències
- Petita Biografia a Las Provincias
- Francesc Pérez Moragón El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)