Demnat
Demnat, Damnat, Demnate (ناط) és una ciutat berber del Marroc central a les muntanyes de l'Atles a 120 km de Marràqueix, a 960 metres d'altitud, a la vall de l'uadi Tassawt. Tenia 23.459 habitants el 2004. La zona produeix olives i vinya. La ciutat té un recinte rectangular amb un antic barri jueu (el 1950 unes dos mil persones, la meitat de la població, eren jueus). Celebra mercat d'oli, cuiro i bestiar, a més dels productes de les tribus de la muntanya (pells, llana, dàtils). La seva prosperitat es deu a la seva ubicació a la carretera entre Meknes i Fes, i Marràqueix per un costat i cap a la regió del Draa i Tafilalt de l'altra.
Història
Encara que la fundació es antiga no és esmentada per cap autor antic. El primer que l'anomena fou Lleó l'Africà al segle XV que parla de al-Madina i dona una descripció que correspon be amb Damnat i assenyala ja la importància dels jueus locals. A la traducció apareix Adimmei que podria ser un error per Adimnat.
La seva història local és sense interès. Al segle XIX els jueus foren perseguits per les autoritats. Finalment el 11 de maig de 1887 el sultà Mawlay Hasan els va donar un nou barri en lloc de l'antic.[1] Charles de Foucauld va visitar la ciutat el 6 i 7 d'octubre de 1883 i va constatar el bon tracte als jueus i la bona convivència amb els berbers musulmans. A 4 km al sud-est hi ha una cova, Imi n-fri, on musulmans i jueus fan culte junts a una font miraculosa. El 1905 Said Boulifa va estudiar el parlar berber de la zona (Ahl Demnat). El 1912 fou ocupada pel coronel Mangin.
El personatge principal de la ciutat fou Ali ben Sulayman al-Damnati, autor de l'obra Daradjat mirkat al-Suud ila Sunan Abi Dawud (Caire 1928).
Referències
- ↑ P. Flamand, Un Mellah en pays berbère: Demnate; París 1952
Enllaços externs
{{#coordinates:31 | 43 | 52 | N | 7 | 2 | 10 | W | source:arwiki | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat