Regió del Draa

La regió del Draa és una tradicional regió i província històrica marroquina que s'estén pels dos costats del riu Draa, durant uns 200 km, en sentit nord-oest cap a sud-est, entre Agdz i el colze del riu. Tradicionalment està dividida en vuit districtes o comarques que corresponen a zones de la vall separades per muntanyes; de nord a sud són: Mazgita, Ayt Saddrat, Ayt Zarri, Tinzulin, Tarnata, Fazwata, Ktawa i Mhammid. La regió es poblada per berbers i gent de pell fosca dividits en els abid (antics esclaus portats del sud) i haratin (de pell negre però raça no negroide, possibles descendents dels primers habitants de la regió); alguns berbers són de religió jueva.

Regió productiva al mig de zones desèrtiques, va tenir una història agitada. Fins al segle X sembla que va predominar la religió jueva però a la primera meitat del segle IX hi fou portada la religió musulmana per un descendent del fundador de Fes. Al segle X la regió va quedar en poder de la dinastia berber zenata dels Maghrawa amb capital a Sigilmasa. Fou la base de suport dels almoràvits per la seva penetració al Marroc, destacant la fortalesa de Zagora. Va passar després als almohades i als marínides. El segle XIII s'hi van introduir els àrabs Makil que van exercir una virtual sobirania.

Al segle XVI fou el lloc d'origen de la dinastia xerifiana dels Sàdides i fou el lloc de sortida de l'expedició al Sudan del sultà Mansur (1591). Mercès al comerç amb Gao i Tombuctu va gaudir de prosperitat al segle XVII. Encara que va quedar nominalment sota el control dels sultans alàwides, la confraria religiosa dels Nasiriyyun hi va exercir un domini teocràtic a partir de la segona meitat del segle XVII amb centre a la zawiya de Tamgrut i quan Focauld va visitar la regió el 1884 era un estat virtualment independent.

El 1930 hi van entrar els francesos però el territori no fou dominat totalment fins el 1932, tot i que hi van haver pocs combats.

Bibliografia

Ch. de Focauld, Reconaissance au Marroc, París 1988.